divendres, 12 de desembre del 2008

Fraga

Aquest dinosaure és un símbol del nivell de la constitució que té l'estat espanyol, la qual és l'arma que fan servir la carcundia mediàtica mesetària per, amb les paraula "democràcia i "llibertat" a la boca, les quals embruten, atacar tot el que es mou al seu voltant.

Aquest criminal i genocida, que en un estat democràtic de veritat hauria d'haver anat a parar a la pressó, ben al contrari, ha gaudit i gaudeix de càrrecs i, fins i tot, va fundar un partit polític hereu directe dels franquistes que avui és el principal partit de l'oposició a l'estat. Aquest fet, també parla per si sol de com de "democràtic" és l'estat espanyol.

D'aquest personatge, doncs, no ha de sorprendre declaracions com la darrere de que "pengin als nacionalistes". Podria anar al costat de la "que los bombardeen" o que "tengo el mauser preparado". Amenaces de mort que venint d'un genocida responsable de la dictadura, fan que pensar.

El pitjor de tot, i que ningú diu, és que la gent que escoltava li va riure la "gràcia"! Al darrere de tot plegat, n'hi ha el de sempre: el racisme castellà (o espanyol) contra tot allò que soni a català o basc.

Però si deixem de mirar com sempre al tercer món (l'estat espanyol) i ens mirem a nosaltres mateixos, tampoc millorem. Els nostres representants corren a amagar-se. L'Artur Mas, com bon esclau, fa una proclama del "sentit d'estat de CIU". És a dir, en comptes de condemnar unes declaracions que entre dos iguals crearien un conflicte diplomàtic, es dedica a intentar demostrar que "ells (la resta de catalans no se sap) són fidels a la veu de l'amo".

Els del PSOE no diuen ni ase ni bèstia, perquè a la fi, en els temes que anomenen "d'estat" (els que els fa tenir la paella pel mànec del poder) hi estan sempre d'acord. I gràcies al racisme castellà (o espanyol) la realitat és que l'anticatalanisme ven. Aquest racisme, que Fraga només ha fet que verbalitzar, queda ben patent quan les denúncies vénen d'anglaterra, o per casos de futbol (espero que no els donin olimpíades), però no ho són pels catalans. Ja se sap que el malalt és l'últim en saber que ho està.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Gràcies a tohtom

He acabat la carrera! M'ha costat, perquè treballar i estudiar no és gens fàcil. Precisament per això, he d'agrair a molta gent que m'hagin donat suport i facilitat la tasca. Com va dir el director de la Salle, "una persona que acaba uns estudis és un èxit social, un èxit de molta gent, no només de qui aprova exàmens."

Se'm fa difícil aquí anomenar tothom, però intentaré fer un resum, si algú creu que m'he oblidat d'ell que faci una reclamació per tripliclat ;D. L'ordre no implica una jerarquia: d'entrada al Carles i la Carme (us podeu penjar unes quantes de medalles), sense les vostres desconnexions m'hagués esclatat el cap en més d'una i de dues ocasions; al professorat, alguns més que d'altres, cert, però en general tots heu posat al meu abast la vostra màxima predisposició i flexibilitat vers un alumne més, al cap i la fi; als companys estudiants de diferents promocions, tot un exemple de gent compromesa; als amics que m'heu facilitat apunts, consells i m'heu donat ànims; a tots voslatres moltes gràcies.

No m'he oblidat dels qui m'ho han posat difícil: als qui m'han explotat laboralment, i ara exploten immigrants, ni he oblidat les dificultats de tot tipus burocràtiques tant estructurals com quotidianes: la manca d'ajuts de beques, els horaris d'infern, els transports cars, les dificultats per estudiar en català (no hi ha bibliografia, ) unes instal·lacions universitàries de pena, uns preus de taxes i matrícula només per rics, i un llarg etc. A tot ells : que us bombin. He acabat, elis-elis. I seguiré estudiant, malgrat que el sistema sembla entestat en crear rucs que no es queixin i no piulin per molt que els putegin.

Tampoc m'oblido de gent, la qual, amb petits detalls no per això menys importants, m'han fet (i fan a molta gent), que la vida prou dura d'un treballador que estudia sigui més portable. Com a mostra,gràcies als: qui m'ha deixat tornar llibres més tard del que tocava, o m'han perdonat sancions; als conductors de bus de Barcelona, per la seva paciència; al personal dels menjadors universitaris (sou els millors) que per cert volen tancar; als perruquers i botiguers, que amb la seva conversa em tornaven a posar els peus a terra; i finalment, a l'inventor d'internet, persona a la qual estic molt agraït, malgrat no el conec personalment.

Capítol a part mereix la meva dona, la que més m'ha aguantat, i m'aguanta (que ja és paciència), cosa difícil sobretot quan tenia exàmens, i que m'ha impulsat a fer tot el que faig. Sense ella no hagués fet res de res. T'estimo.

Com que és un guany social, també és just que retorni a la societat el profit d'allò que he aprés. És difícil,perquè la TV fa estralls, però s'intentarà. D'entrada aquí queda el testimoni d'agraïment a tothom, repeteixo: moltes gràcies a tothom.

divendres, 17 d’octubre del 2008

Resposta a Mayayo

Andreu Mayayo és un dels millors professors que he tingut, i un especialista en el tema de la 2a Restauració Borbònica, el tema que els qui van tolerar l’estat actual de coses anomenen “transició”. Però en la descàrrega d’odi que ha perpetrat a l’article d’el Periódico anomenat “Èpica independentista” ha quedat ben retratat un dels seus defectes com a historiador: la dependència messiànica política que com a historiador té vers el PSUC, o Iniciativa, com es fan dir des que es va refundar el partit amb la incorporació precisament d’independentistes (alguns d’històrics com l’Armet).

Comença el seu article criticant una escena teatralitzada, cosa la qual des de la història és sempre profitós. Això és pot dir del cinema també o de molts llibres que passen per ser d’història, fets per periodistes, per exemple. La necessària adaptació d’uns fets a un espai i un temps limitats impliquen sempre adaptacions, que des de la història són interpretats com a errors. Això passa quan en realitat el que s’ha de llegir és el missatge de fons, i no només quedar-se a l’anècdota de si les fotos que sempre es publiquen de les manifestacions dels 70 estan més o menys manipulades perquè no es vegin les estelades. O millor dit, passa quan no es vol llegir aquest missatge de fons.

És interessant la poca cobertura mediàtica que va tenir aquest acte del Palau, malgrat el ple que Mayayo reconeix. I curiós que un militant amb carnet d’Iniciativa escrigui a un diari del PSC, per donar canya a l’independentisme, com a únic ressò de l’esdeveniment de l’aniversari de la mort de’un personatge de l’alçada de Xirinacs. Això només ja fa que pensar. Res d’estrany, però, si es té en compte que Xirinacs ja en vida, i pel que es veu segueix sent així, era un personatge que inquietava la memòria de molta gent que avui intenten passar per demòcrates i d’esquerres de tota la vida, com en Josep Benet que dóna Mayayo. Cal recordar que Xirinacs va ser perseguit judicialment fins al finals dels seus dies, no com d’altres, per defensar unes idees i no canviar-les per interessos particulars.

Ara que es torna a parlar de l’amnistia del 77, no està de més recordar que els principals beneficiats d’aquella llei no van ser els qui estaven a la presó, sinó els responsables del regim que es van assegurar que ningú els demanés responsabilitats. I això va poder passar gràcies a que els autoproclamats líders polítics, com en Benet, arran de les manipulades eleccions de juny del 77 (Mayayo: llegeix els teus llibres) van enterrar l’Assemblea de Catalunya per començar la seva cursa particular per la poltrona. Per aquesta fi van crear l’Associació de Parlamentaris amb els caps de llista dels partits que s’havien pogut presentar a les eleccions. A la pràctica, tal com denunciava Xirinacs, això va representar suïcidar l’única força per negociar que es tenia des de Catalunya: la mobilització social.

I es que aquests personatges havien fet resistència (que no es ben bé com lluitar) al règim, però a l’hora de la veritat sabien que devien molts favors i molts no estaven disposats a perseguir els amics que formaven part de l’aparell de la dictadura o els seus mateixos familiars. Malgrat tot, amb l’operació Terradellas els va sortir el tret per la culata, perquè l’estat es van encarregar, un cop assegurada la seva impunitat, de dividir la societat catalana iniciant-se la política d’oblit que Xirinacs va combatre fins a l’últim moment. Una política d’oblit que llavors, i encara ara a molts, interessava tant als qui van transigir, com als que es van aprofitar de la restauració borbònica. I parlant de manipulacions històriques i ja que els has tret al teu article, benvolgut professor: per quan un article que critiqui els suposats “25 anys de Mossos d’Esquadra”? No porta aquest cos gairebé 300 anys de repressió? O es que això no toca, perquè són coses del Saura?

Records i sempre teu,

Cèsar

dimarts, 30 de setembre del 2008

Ineptitud burocràtica

En els anys que m'he estat a la facultat d'història de la Universitat de Barcelona no he vist cosa més inútil que la secretaria de la facultat. No saben res, no encerten ni una quan els demanes sempre han d'anar a consultar amb no-se-sap ben bé amb quí, per finalment equivocar-se.

Malauradament, els seus errors els paguem tots. I no es queda aquí, es que tenen penjats documents a internet per fer sol·licituds de tràmits oficials... caducats! No coneixen els recursos que tenen els estudiants per reclamar, etc, són, en definitiva, uns simples gestors de matrícules. Que paren la ma i prou, com si diguéssim.

I aquesta és la funcionalitat que tenen a la uni en general a Catalunya, semblant a l'Alemany nazi, on es tractava de crear molta burocràcia, amb càrrecs que tenien les mateixes funcions, amb gent que ni tan sols sabia quines eren les seves tasques, totasl per crear aparença d'una cosa que no és: serietat.

La realitat són de cues interminables per fer qualsevol tràmit, una universitat cara, gens pública (com a exemple, pagar 3 cràdits = 75€),on cada cop es fa més difícil estudiar perquè no hi ha beques i la presència de negocis va en augment de tal manera que algunes facultes semblen més aviat galeries comercials.

Es que és de jutjat de guàrdia que et cobrin per conceptes com:"tràmits". Quins tràmits? Si ara tot va per ordinador! La matrícula se la imprimeix el mateix estudiant, la guia d'estudiant ja no s'editat. Només pagar el sou de gent amuntegada que no saben perquè mai funcionen els ordinadors.

Tot plegat és la universitat, podria seguir i seguir, però si l'ensenyament al nostre país està pel terra, la universitat no se'n surt molt millor parada.

dissabte, 9 d’agost del 2008

Els zombis espanyols, o espanyolistes.

Arran de la suposada desaparició d’un grumet després d’haver dinat al Bulli s’han fet molts comentaris sobre el fet que el trobessin a Ginebra. A un programa de ràdio català s’afirmava: “com de lluny havia anat”. Perquè :“Ginebra està molt lluny”, reblà el clau un altra contertulià. I estic segur que si repasséssim mitjans trobaríem comentaris semblants a manta.

Dels espanyols ja és d’esperar aquests comentaris, donat que alguns no és que estiguin lluny, és que estan més a prop de l’Àfrica que d’un altra lloc (també mentalment). A més a més, tenen aquella mentalitat prehistòrica que els fa creure que són el melic del món. Però el que és trist és que alguns catalans assumeixin com a propi aquest discurs mesetari geogràfic. I l’escolin inconscientment, com fan a TV3, per intentar limitar la tradicional mentalitat oberta catalana.

La realitat és que Ginebra està tan sols a 670 quilometres de Barcelona, és a dir, a tan sols 5 hores xino-xano en cotxe. Per comparar, i per informació dels mesetaris i botiflers, Madrid (d’això que cada dia ens foten informació pel tub) està a una distància semblant. Sevilla o Extremadura, amb qui constantment ens volen comparar, estan a més 1000 quilometres! Abans s’arriba a Alemanya que a allà.

Malgrat l’evidència, constantment ens omplen de notícies sense cap transcendència sobre pobles perduts d’Andalucia, abans que informar-nos del que passa aquí al costat. Una línia fronterera imaginària que parteix el nostre país en dos i ens allunya d’Europa ens obliga?

dijous, 10 de juliol del 2008

No a la MAT

Ens tracten com a uns indis en la reserva, i el nostre territori sembla només el lloc per on han de passar "l'interès comú", o sigui: el seu interès. MAT, TGB... infrastructures i més infrastructures que malmenten el nostre territori i paissatge i que només tenen l'interès d'aportar uns pedals nous a la bidicleta del desenvolupament de l'estat espanyol, quen la resta del món va en formula 1 fa temps.

Per això expresso tota la meva simpatia cap a qui hagi cremat unes excavadores de les obres de la MAT. Potser no aturaran les obres, però com a mínim demostren que encara queden catalans amb prou orgull com per no deixar-se trepitjar.

Aquestes infrastructures no tenen cap tipus de suport popular a Catalunya, s'estan fent amb violència i en contra de la gent, sovint saltant-se la pròpia llei feta pels espanyols (qui fa la llei la modifica pel que vol) i nosaltres només patim les conseqüències i paguem...sobretot paguem: cornuts i pagar el veure.

Massa poc encara, massa barat els sortirà 4 excavadores.

dimecres, 9 de juliol del 2008

Aniversari de Jaume I

El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276. En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia. Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi. El Rei en Jaume fou anomenat «el Conqueridor« per les seues accions memorables i victòries incontestables. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.
Vuit-cents anys després del seu naixement, els membres d'estatpropi.cat volem recordar al regent que amb tarannà guanyador assentà les bases de l'actual nació catalana. Des d'EstatPropi.Cat us proposem que la campanya «Suma't al mapa per un Estat Propi», i per tant el seu mapa, esdevingui el millor homenatge a lo nostre rei. El mapa configura la nació que avui no només perviu sinó que lluita, fruit del seu regnat. La portada d'EstatPropi.Cat és doncs la demostració que vuit segles més tard, i malgrat les guerres perdudes i desventures trobades, seguim avançant amb la determinació de situar la nostra nació al nivell que per història, cultura, caràcter i voluntat ens pertoca. Aquest 2008, des dels territoris que ell regnà i des de multitud de contrades arreu del planeta, les catalanes i els catalans ens sentim hereus del seu projecte, que adaptem i fem nostre amb l'empenta necessària per a erigir un nostre propi Estat.

dimarts, 10 de juny del 2008

Air Berlin i Herr Hunold

Redéu com s'ha posat el bloc d'en Joan Puig! Sembla que tots els nazis, ignorants i botiflers (espanyols ells, en general) s'hagin posat d'acord per fer l'única cosa que saben fer: insultar i vomitar la seva merda d'impotència fent servir les majúscules i el subratllat. Segurament els seus coneixements informàtics no els dóna per més.

El millor és veure suposats alemanys cridant al boicot contra les illes, l'única cosa que conéixen fora del seu país ;D. Aquest Herr Hunold, o és imbècil, o s'ho creu el que diu. I la veritat, no sé què és pitjor. En general, els alemanys, per la seva forma institucional i tarannà no entenen gaire com estan les coses a l'estat espanyol. Però pensava que almenys a les altes esferes havia una mica seny i coneixement. Ja veig que almenys en el cas d'aquest senyor anava errat.

Vilaweb ha fet un bon resum de les notícies aparegudes a mitjans europeus: dedicat als qui acusen els catalans de tancats! I força contra aquesta companyia! Boicot! Hi ha altres alternatives millors.

diumenge, 18 de maig del 2008

Ich suche ein/e Brieffreund/in, um Deutsch zu üben.

Hallo aus Katalonien! Ja, Katalonien! Du kennst uns... Barcelona ist unsere Hauptstadt.

Ich suche ein/e Brieffreund/in, um Deutsch zu üben. Ich kann für Katalanisch austauschen.

Ich habe schon in Deutschland 5 mal gefahren. Ich habe auch Österreich und der Schweiz gesehen. Ich liebe Berlin! Ich interessiere mich für deutsche Kultur, weil ich Geschichte lerne.

Bitte! Schreib mir!

dimarts, 29 d’abril del 2008

""No em toquis els nassos"

Un dels molts problemes de l'estat estanyol, i per tant del nostre país ocupat per aquest estat, és que qualsevol imbècil pot opinar, d'entre d'altres coses, sobre història. Emparant-se en el fet que l'estat espanyol està a la cua d'Europa en ensenyament, sobretot periodistes, però també tertulians barats, opinadors casposos varis i d'altra escòria immunda amb un tuf a fatxa que tira d'esquenes, és dediquen a tergiversar, mentir, ocultar i en general escampar merda espanyolista retrògrada pertot.

Aquí la història només té la importància que es mereix quan es tracta d'imposar, des de Madrid, els continguts que s'han de donar. Amb les matemàtiques això no passa. Mentre, emparant-se en una malentesa suposada "interpretació" de la història alguns pseudointel·lectualoides es dediquen a voler fer veure que es pot dir el que sigui de la disciplina històrica com si això fos inventar i fer ampolles.

Sort tenim dels professionals de la història com Joan B. Culla. Mai la una frase havia dit tant:"No em toquis els nassos". I es que com a professional de la història, com a historiador, poc més es pot fer en aquest fangar de fems anomenat estat espanyol que intentar que et deixin tranquil.

dilluns, 21 d’abril del 2008

El Vapor Buxeda


Ha sortit el número 5 de la col·lecció Quaderns d'Arqueologia que edita el Museu d'Història de Sabadell. El segon dedicat a una nova temàtica al nostre país, dins de la disciplina, com és l'arqueologia industrial.

Amb el títol "El Buxeda Nou. Vapor i vaporistes" es dóna a conéixer aquesta antiga fàbrica, que serà reconvertida en llar d'infants municipal, esdevenint així un nou equipament. Ja el Buxeda Vell, l'antiga sala de màquines, s'ha reconvertit en un museu que mostra com funcionaven els vapors, molt importants en el procés de transformació cap al Sabadell d'avui.

En aquest llibre m'han fet l'honor els autors, la Maria Camen Carmona i l'Eugeni Junyent, de posar-me als crèdits com a col·laborador. La qual cosa m'ha donat una gran alegria. Moltes gràcies! I la resta, per suposat, no us perdeu un apasionant episodi de la nostra història!

diumenge, 13 d’abril del 2008

Seguiment arqueològic

A Sabadell s'han iniciat les obres d'ampliació dels ferrocarrils catalans fins a Castellar. Les obres pretenen foradar tot el centre de la ciutat, començant pel que es considera nucli històric de l'antic Sabadell, per la qual cosa un seguiment arqueològic acurat és vital donades les expectatives.

La qüestió és que els arqueòlegs locals han realitzat un manifest en que denuncien que se'ls ha deixat completament al marge, i que ha estat la empresa concessionària de les obres la que ha agafat a dit una empresa, per contra de ser un concurs públic.

Sense voler fer cap prejudici, caldria tenir en compte la importància de les expectatives que hi ha sobre l'antic nucli dels carrers Alt pedregar, carrers que ja van ser destruïts durant la dictadura per obrir l'actual passeig. Aquesta serà l'última oportunitat per conèixer un espai vital de la ciutat, quan hi passi el tren ja no hi quedarà res.

Esperem que es facin bé les coses, i es publiquin resultats.

dimecres, 19 de març del 2008

Transvasaments

És impressionant com ara alguns polítics i alguns periodistes fan servir els mateixos arguments retrògrads que ja vam combatre contra el transvasament de l'Ebre al seu moment, per defensar el transvasament cap a Barcelona. Llavors els utilitzaven els del PP, ara ho fan els del PSOE i afins. Això sí, evitant pronunciar la paraula maleïda.

El tema de l'aigua, però, segueix sense resoldre's. Perquè el problema principal no és d'on és malbarata l'aigua quan ja s'han malbaratat els recursos d'un indret. El problema és, d'entrada, com tants d'altres en aquest país: manca d'inversions a causa de l'espoli fiscal. Això comporta per exemple que les canonades d'aigua que serveixen per transportar l'aigua perdin més aigua pal camí de la que acaba arribant a lloc.

També perden aigua els nombrosos edificis, de l'època franquista, que encara tenen canonades de plom, que perden més aigua de les que porten. Una factura més de deficiències que estem pagant. A partir d'aquí, podríem mirar els interessos econòmics d'uns quants, que pel que es veu estan per sobre dels drets de les persones a tenir un bon servei d'aigua: camps de golf, piscines privades i permisos per edificar urbanitzacions allunyades de nuclis urbans, podrien ser un clar exemple.

Mentre, alguns demagogs, malgrat l'evidència, però aprofitant-se de la ignorància com sempre d'una majoria, insisteixen en culpar els pagesos. Jo els diria que provessin de menjar-se una pilota de golf, o de fer créixer enciams en les piscines dels hotels de luxe només per a guiris. Perquè l'aigua per rec, al contrari de la que es malbarata en els ruscs de la Costa Brava perquè es treguin la ronya de tot l'any els guiris , no es perd. Els productes són per alimentació, i l'aigua sobrera va a parar a aqüífers subterranis, no es contamina. Sense comptar el paper que fan els pagesos de vigilants del territori.

La manipulació segueix, però, quan s'ensenya (igual que abans es feia amb l'Ebre)
la suposada enorme quantitat d'aigua que tenen els territoris afectats, "que es dediquen a fer descensos en barca". Impresionant. Ja no s'ensenyen els embassaments buits, ni els nombrosos torrents aixuts, no. Ara toca continuar enganyant. On van a parar els diners que paguem pel cànon de l'aigua? Per què no són solidaris els qui poden amb el seu sou? Que comencin per prohibir la construcció de promocions amb piscines, que comencin a tancar camps de golf per la sequera, i que modernitzin les instal·lacions que sembles pous del 3r món.

divendres, 14 de març del 2008

Dignitat comercial


"Aquest aparador prefereix no ser de Harry Potter".

I es que encara hi ha gent amb dignitat.

dissabte, 1 de març del 2008

De concert

Ahir vam anar a veure el concert d'un grup de folk-rock al bar de la biblioteca del Vapor Badia, a Sabadell. Va ser impresionant, la cantant té molt bona veu, la barreja d'instruments com la flauta amb els electrics molt peculiar i el bateria se sortia.

Un bon moment de música que no es pot escoltar a les ràdios ni veure a la tele. Per sort, l'important és conèixer gent. El grup es diu Encanteri. Demà toquen a Cerdanyola, si podeu no us ho perdeu.

dilluns, 18 de febrer del 2008

El PP i les universitats

Els estudiants han impedit l'entrada a la candidata per Barcelona del PP, Nadal, a l'UPF. Res de nou, és ben sabut que els del PP no són ben rebuts a les facultats dels Països Catalans. Ells també ho saben, però intenten fer populisme barat a cada període electoral intentant vendre una imatge de victimisme ridícula, perquè se'ls veu massa les urpes, els queixals i les orelles de llop. En general, la presència de polítics a les facultats, siguin del partit que siguin, és d'un cinisme enorme, donat que el que necessita l'ensenyament públic són diners i no campanyes polítiques.

Però el tema del PP és a part, no només es tracta de polítics, sinó de feixistes els pares dels quals quan estaven al poder durant la dictadura aprofitaven qualsevol excusa per tancar les universitats. Per aquesta gent el coneixement és un perill, perquè basen el seu domini en la ignorància de la gent. Per fer com fan els del PP, populisme barat, manipulació, mentir reiteradament, cal una gent capaç d'empassar-s'ho, d'aquí que en general el fracàs escolar a l'estat espanyol ja els vagi bé a alguns. Però a Catalunya per sort tenim una mica més de nivell, i encara hi ha llocs, com a les universitats, on la dignitat preval sobre una suposada imatge destralera.

Constament s'ha de sentir com es queixen de "llibertat d'expressió" quan segons ell, no els deixen parlar. Quin cinisme, ells que tenen cada dia els micròfons de les televisions i les ràdios al davant! Però, a més, què passa amb el drets dels altres a expresar el rebuix? I això no ho toleren, perquè no toleren la diversitat. Els del PP (alguns- molts malauradament), començant per tota la colla casposa que dirigeix aquest partit, serien, en un país amb uns nivells culturals regulars (i no sent els 3ers per la cua) un partit extraparlamentari o com a màxim residual. Quan a les universitats no et volen, t'hauria de fer pensar. I hauria de fer pensar a la resta de la població i no deixar-se endur per missatges manipulats.

dimarts, 12 de febrer del 2008

La memòria democràtica

Podeu llegir un article sobre el tema a la revista ordint la trama . En el número 62 que ara hi ha a la venda.


dilluns, 4 de febrer del 2008

Notícies catalanes

Els catalanas, aquesta nació, fa temps que patim desestructurament en molts àmbits. Les notícies en són un. Sovint, fets d'una importància com a mínim dubtosa, a la pràctica que no ens afecten en res, es colen com a pròpies als mitjans en català (que no catalans). Fets que només tenen el suposat interès que succeixen a l'estat espanyol. En definitiva, tot plegat només és una eina més per ,soterradament, espanyolitzar Catalunya. És a dir, les notícies és el de menys, en aquest moment el que importa és limitar el poder de coneixement dels catalans a l'àmbit estret i caspós del 'estat espanyol. És a allò que deia Cardús:"els qui diuen que la nostra nació és petita, resulta que el seu món s'acaba a Espanya".

Uns exemples, quanta gent coneix que ahir va ser l'aniversari del naixement de Jaume I? De fet, tot l'any hi ha activitats. Ho van commemorar a la seva ciutat natal, Montpeller (llavors Catalunya), ho van commemorar fins i tot a València, i, com no, a Palma. També a Perpinya. A tot arreu, menys a la Catalunya autonomicista. Però ens mantenen tan tancadets a la gàbia que tampoc veiem que a la Cat- Nord s'ha, un fet històric, reconegut legalment l'existència del català o que tenim una selecció oficial de rugbi que competeix internacionalment. I tantes d'altres coses.

Evidentment, estarà pensant qui llegeixi això, que si hom vol pot asseventar-te. I tant! Per internet, per exemple, o el nostrat boca- orella, però fora d'això, un àmbit informatiu limitat a qui vol saber, la majoria de la població viu ignorant tot això. Només preocupats pel que diuen i deixen de dir els bisbes espanyols, els fatxes del PP o els imbècils de Ciutadans.

divendres, 1 de febrer del 2008

Premi Ramon Llull

Enguany el premi a recaigut en una dona, Najat El Hachmi, d'origen marroquí. Això no va més enllà d'una simple descripció, però evidentment no pot deixar de ser notícia pel fet del seu origen, per ser una excepció. Amb tot, i per sort, una excepció a la qual ens hauríem d'anar acostumant. Ja tenim, o hem tingut en català, d'altres escriptors, com Asha Miró o Candel provinents d'altres cultures i que s'han incorporat a la nostra societat i ens han enriquit amb les seves aportacions.

Això passa a tot arreu, i no seria de destacar si no fos per la peculiar situació de Catalunya, i del català. Ningú, o molt poca gent, diu que Fredy Mercury fos d'origen iranià, o que l'actor Keanu Reeves segui libanès, simplement eren i és respectivament un bon cantant i un bon actor. Però és clar, la situació de la llengua anglesa no és la de la catalana. I per molt que tant l'Asha com ara la Najat diguin que volen ser reconegudes per les sebres obres, la situació cultural del país mana.

Per tant, quan dic que ens hauríem d'anar acostumant, vull dir que reclamo normalitat per la cultura catalana (cosa que ara per ara només pot assegurar un estat propi). Una cultura que no inclou els escriptors en qualsevol de les 300 llengües que es parlen avui a Catalunya, sinó que hauria d'assumir la llengua pròpia del país com vehicular en tots els àmbits de la societat, seguint el model català de no ficar-se a casa de ningú.

El català és l'eina de cohesió més important que tenim al nostre país. Per això el PP intentar segregar-nos com un pas més en la seva línia de destruir el català i Catalunya, a la qual nega l'evidència de ser una nació. Aquest premi, per tant, és més que una obra més, és un pas en la bona direcció per assolir una Catalunya plenament normalitzada, on el castellà passi a ser una llengua estrangera (com les altres 300) que ompli el nostre currículum de coneixements i deixi de ser una rèmora que ens impedeixi adquirir una tercera llengua molt més útil com és l'anglès, l'alemany o l'àrab.

dimecres, 30 de gener del 2008

I a mi què la borsa?

D'uns anys ençà sembla que és més important l'economia que les persones. Mentre l'economia vagi bé, la gent que es foti de gana. Així, s'ha especulat amb un bé de primera necessitat com l'habitatge, s'ha degenerat l'alimentació fins a l'extrem que ja no hi ha temporades, i el transport d'aliments d'altres bandes del món és un dels motius de contaminació més importants, alhora que perjudiquen els països productors els quals segueixen mantenint una economia colonial (dependent de la metròpoli).

Però aquí res no sembla importar, la TV3 es dedica a informar a tothora dels resultats de la borsa:"ha baixat mig punt percentual", diuen. I què collons vol dir això? Qui ho entén que no sigui especialista? Això ha d'anar a una tele pública? I fins i tot hi ha un programa fixe per l'economia. El bombardeixos sobre una suposada preocupació del preu del cru i l'economia és constant. Doncs preocuparà als fabricants de cotxes! I servirà per justificar la guerra de l'Irak, però a mi m'importa més el preu de la llet i d'altres aliments bàsics, i és ben conegut que per no molestar a l'economia resulta que es limita la producció. Resultat? Ara ens puja el preu dels aliments bàsics com el pa també... i culpen l'economia mundial! Quina barra.

Doncs goita, per mi els qui vulguin fer calers especulant, si els surt malament, que es llencen daltabaix d'un edifici de 20 plantes, però que ens deixin tranquils. No tenen vergonya d'anunciar, després de queixar-se que tot va malament, els resultats d'escandol de guanys? Milers de milions d'euros de guanys de grans empreses multinacionals, dels quals els ciutadans no en veiem ni cinc. I a sobre pretenen que nosaltres ens preocupem "per l'economia". A mi la seva economia me la bufa, el que em preocupa és tenir per menjar i per viure.

dijous, 3 de gener del 2008

Suport a la vaga de conductors de bus

Com a treballador, només puc que estar d'acord amb les reivindicacions dels conductors de bus de Barcelona. Jo també he patit aquest abús d'un dia només de festa a la setmana durant molts anys, és inhumà, i jo només el feia entre setmana. Per tant puc entendre aquesta reivindicació, la llàstima és que com passa actualment amb totes les reivindicacions només s'liquin quan s'aconsegueixen a un sector laboral determinat, i no a tothom.

Com a estudiant, no només hi estic d'acord amb ells, sinó que el SEPC dóna suport a la vaga, doncs fa temps que es reclama millores en els transports públics en general, i gratuïtat dels transports pels estudiants.

El paper de l'administració i de TV3 em sembla patètic, intentant pressionar els legítims drets de protestar dels treballadors amb imatges d'usuaris imbècils que no saben o no volen saber que hi ha vaga i que surten a la tele dient que "porten una hora esperant". I què esperen?? I per què ho treuen a la tele gent suposadament perjudicada pels busos? Manipulació. Que parlin de la manca de transports públics a Catalunya i dels seus preus! I de les condicions dels qui treballen.

Quina hipocresia, parlant del preu de la benzina, que s'ha d'estalviar, pero aquests polítics no fan res per millorar el transport públic, ni tan sols, ara ho sabem, tenen cura dels seus treballadors. Uns treballadors, que cal recordar, pateixen abusos i agressions diverses al seu lloc de feina per part d'usuaris exaltats.