dilluns, 25 de gener del 2010

Rondalla "El corb i la serp"


Una rondalla és un element de cultura popular amb un rerefons cultural antiquíssim i d'intenció moralitzant. A Catalunya en tenim per donar i per vendre, però cada vegada s'expliquen menys a la vora del foc..si es que algú les explica i si algú encara té llar de foc.

Doncs res, en el meu intent de passar a digital tot el que tinc per aquí acumulat en paper (per fer lloc ;D) aquí us en deixo una de ben maca. Si en trobo més les penjo.

Aquesta en concret pertany a una col·lecció que regalava la casa de galetes Tries (que són boníssimes, aquells canutets...uuuum. En fi.) i  és de Ramon Llull (1232-1316).

Fotos Antigues de Sabadell

Cada d'any Comerç Centre editava (no sé sí aquest any també ho ha fet) uns calendaris amb fotos antigues de Sabadell que m'agradava col·leccionar.

És una llàstima que aquestes imatges es perdin, un cop el calendari deixa de fer servei. Encara s'hi pot anar a l'AHS i pel mòdic preu de 7€ per foto demanar-les ;D

Aquí van unes quantes, perquè en tinc només la meitat. I de les que tinc, no totes són gaire interessants. N'hi ha un joc que és monotemàtic de la plaça del mercat per exemple o d'altra on només surt gent.

dissabte, 16 de gener del 2010

Santa Maria del Mar

Si algú s'ha llegit el llibre de la catedral del mar, amb aquesta ruta podrà fer un repàs pels principals indrets que surten a la novel·la. Si no, és una bona passejada per passar l'estona.


Jo l'he feta unes quantes vegades. Si aneu en diumenge, tingueu en compte que a l'església hi ha missa i que tanques a les 13:30. Per la resta, és pot veure tot des del carrer. És a dir, que és baratet, baratet ;D Per fer-vos una idea de com era la Barcelona de l'època, podeu fer servir aquest enllaç de la web oficial: Tot i que per veure l'evolució de la ciutat és molt millor aquest flash de la Universitat de Barcelona. Que gaudiu de Barcelona!


Mostra Ruta "L'Església del Mar" en un mapa més gran

dimarts, 12 de gener del 2010

Croàcia

A Croàcia vam anar a l'estiu del 2006, quan encara no teniem fotos digitals. És un país molt maco, tot iqeu no per les seves platges contràriament al que es diu. En el seu moment vaig fer un resum que estava penjat a un bloc antic, el passo en aquest, per si és d'utilitat a algú, ara que s'està posant més de moda anar-hi.


Aquest estiu hem passat 10 dies a Croàcia. 6 dies a la costa Dàlmata i 4 a Zagreb, a l'interior, del 6 al 10 d'agost. Després encara vam passar 4 dies al Südtirol, però això és 'una altra història'.
Croàcia és un país de contrastos. Hi trobes de tot: platja (de pedres, no de sorra), muntanya (tocant al mar !), pobles amb molta història i ciutats que expliquen històries... Les comunicacions estan 'a mitges', les autopistes estan en fase de construcció i encara està per acabar l'autopista d'Split a Dubrovnik. Però l'avantatge és que les parts ja construides, són noves!



Dijous 3 Agost 2006
El pla del primer dia: cotxe ben ple a l'anar a l'aeroport de Girona, i el mapa del recorregut que havíem de fer aquell mateix dia però... Comencem les vacances passant 9 hores a l'Aeroport, el nostre vol porta 7h de retard per culpa de la vaga del Prat de dies enrera (encara!). Sortirem a les 23:15 (havíem de sortir a les 16:20). Mentre esperem veiem a Felip Puig, de CiU, amb la família, com també 'ploren', van a París amb vols barats.
Nosaltres dormim al hall de l'Aeroport de destinació, Treviso (Venezia). Hi hem arribat a la 1:00. Fins les 7:30 no torna a obrir Hertz, tancaven a les 22:00 i com a molt esperaven fins les 24:00.

Divendres 4 Agost 2006
A les 7 del matí el policia que feia el torn de nit ja ens va aixecar a tots els que ens vam quedar a dormir allà, no erem els únics putejats, bàsicament perquè havien d'obrir la terminal i el bar. Com a mínim el servei de bar el teniem a prop. Per sort l'empleat de Hertz va arribar abans d'hora i ens va atendre molt amablement abans d'obrir. Ens va dir: "sou vosaltres el del vol retrasat d'ahir?". Doncs serà que sí.



Com que sortim d'hora amb la merda de cotxe que ens ha tocat, arribem fins a Pula travesant la península d'Istria pel mig. Segueix plovent, és a dir que plou sobre mullat perquè estem esgotats, sense sopar, mal dormits, guarros a més no poder. Vam haver d'anular la reserva dels 2 primers dies, però això comportava haver de conseguir una nit en una "soba" i dinar. Gràcies a una agència turística més que patillera, però eficaç, de les moltes que hi ha per tot Croàcia no oficials, van trobar-nos una habitació (les dades estan al final) on vam poder dutxar-nos i canviar-nos de roba abans d'anar a dinar a un restaurant que ens van recomanar a la mateixa oficina. A l'oficina ens van donar també les primeres "kunas".



Ja sé què direu: "quantes ruïnes!". Resumint, per respondre ràpid: Si les restes arqueològiques són "pedres"; a les biblioteques no hi ha llibres, hi ha "fusta". El problema en els dos casos és saber desxifrar què hi diuen.
El monument principal de Pula és l'amfiteatre de Vespasià, l'Arena. Altres restes romanes són l'arc dels Sergis i el temple de Roma i August. Els carrers de la part antiga contenen també diversos edificis medievals i renaixentistes.



Pula ha estat grega, romana, arrasada pels visigots, conquerida pels bizantins, explotada pels venecians, "alliberada" per Napoleó, inclosa a l'imperi austrohungarés, annexionada a l'Itàlia feixista, reconstruïda sota Iugoslàvia i finalment dins Croàcia.
Tal com es veu avui: un paradís turístic. Abocat al mar (això no ha canviat) i al comerç.

Dissabte 5 Agost 2006
La península d'Ístria és com tot Croàcia, poblada a la costa i deshabitada a l'interior.
Les carreteres estan prou bé i les autopistes en construcció. Aquí el blau és carretera normal i el verd autopista, en groc marquen les sortides. Els paisatges són verges i d'un verd intens. Des dels punts més alts es pot veure el mar.



A l'entrada d'un túnel regalaven ampolles d'aigua, una per persona que anés al cotxe. La gent és molt simpàtica, tot i que recelosa. El turisme aquí "és un mal necessari". La gent que hi viu, com arreu, no valora l'indret on viu.
L'italià és una llengua que se sent molt, per exemple a les emissores de ràdio, la majoria de les quals emeten en aquest idioma. Els parts de trànsit són multilingüe i comencem a témer que trigarem més en arribar a Split del què pensàvem. Hi ha paradetes improvisades de fruita esquitxant el camí.A hores d'ara ja sabem que el cotxe que ens han donat és més aviat limitadet, sobretot de potència. Però almenys té aire condicionat.

Rijeka recorda Trieste pels edificis portuaris. Durant molt de temps de majoria de població italiana, avui només en queda un 5%. Rijeka, o Fiume, és un port importantíssim, però els ferrys que porten cotxes només surten divendres i dilluns... i triguen 12 hores en arribar a Split.


Les aigües són transparents, és veu el fons i una munió de peixos. Els musclos que veiem des del port no es poden menjar, però els que estan més endins sí. És la 1 i ja han desmuntat el mercat, només queden algunes paradetes a mig atendre i les botigues de flors. Ara ja tenim Kunas, però no arribem a temps de comprar res. A més és festa nacional, celebren la seva independència, i molts llocs estan tancats.
Per la costa Dàlmata tots els pobles que van apareixent són preciosos. Encara no pateixen la plaga del totxo.
Malgrat l'allau de turistes s'espavilen per allotjar la gent en cases particulars o càmpings. Hotels grans són difícils de veure. Fora de població la costa és neta, les atribucions sobre costes són de l'estat, no dels municipis com a Catalunya.
La carretera té molts revolts, però molts. Els paisatges compensen: badies, castells, pescadors i porcs a l'ast a les entrades dels restaurants. Caletes amagades i molts vaixells a la costa. El cavallet de mar és el símbol d'aquesta costa.
Cues a l'autopista. Novetat per a ells, i com a casa per nosaltres. Tot plegat per un túnel de 5 km pel què han de donar pas alternatiu. A l'altra banda del túnel també hi havia una cua monumental.

Aquesta és la A1, i els quilòmetres es compten des de Zagreb. Total uns 15€ per més de 300 quilòmetres. La gent també toca el clàxon quan se'ls saluda des d'un pont. Al final arribem a l'apartament a Krilo (prop d'Split, una mica més al sud) quan es pon el sol. La vista des de la terrassa de l'apartament és preciosa, i això que ja és fosc.

Diumenge 6 Agost 2006

Omiš. Trobem la primera persona que no sap anglès, una història per demanar dos cafès i dues pastes!
Això sí, el Barça és a tot arreu. Aquí l'estrella són les síndries enormes, i és ple de paradetes amb productes i souvenirs de la zona. Literalment t'assalten per oferir-te de tot. Important: és mentida que s'hagi de regatejar. Els molesta molt, és ofensiu.







Generalment ens prenen per italians, però hi ha molt turisme interior, al final dues persones s'han dirigit a nosaltres en croata. Evidentment no hem entès res.
Muntanyes a una banda i platges per l'altra. Al mig, un riu navegable. Les platges són de pedretes. Es pot anar molt endins sense que l'aigua et cobreixi. Les muntanyes són rocoses.

Per una hamaca aquí cobren 15 kunas /dar (uns 2 €/dia). A Catalunya són 12€... l'hora!
Aquí la gent que pren el sol està més blanca que nosaltres i no hi ha negres ni en pintura.

La cosa d'aparcar està difícil. Aquí no saben què són els guals, directament et punxen les rodes. Una hora de parquímetre oscil·la entre els 4 i 6 kunas i per anul·lar multes només cal subornar el policia de torn. Imatges de gent fumant, pobresa, venda pirata o mobiliari fet malbé són inexistents. Tot sembla provisional, però utilitari i net.

Dilluns 7 Agost 2006





El Neretva, això és un riu. I net. Al delta han dessecat per plantar cítrics i síndries. Encara es veuen búnquers i cases trinxades. Les fronteres de la part bòsnia i croata estan juntes, bon rotllo.
Passant per aquestes carreteres i muntanyes s'entén que Dubrovnik sigui encara una mena de república que vagi a la seva bola. Ara per exemple els ha donat per ser més cars que la resta de Croàcia. Potser també han d'amortitzar els bombardejos que van patir durant la guerra servo-croata.

El cacau turístic a Dubrovnik és enorme, els preus dels pàrquings impossibles. Així que fem cap al primer que veiem lliure, encara que sembli una mica car d'entrada. Va resultar ser el pàrquing de l'hotel Hilton. Ja d'entrada un uniformat ens indicava l'ascensor, nosaltres pensàvem que era la nostra sortida caminant... però no. Era un ascensor per baixar amb el cotxe. Al final, beguda 'gratis'.



Dubrovnik s'ha aturat en el temps, el centre. La resta està patint els desastres de l'especulació, tal com la resta de la costa Dàlmata. És ple de racons i detalls, no donaríem a l'abast a fer fotos a tot.
Se senten molts idiomes, també el català, però només els turistes tenim una cosa en comú: les ulleres fosques i les xancletes.
Una cosa es pot dir dels croates, també. No mires ni dos segons un aparador o carta i ja se t'estan oferint. Al seu costat els venedors del Corte Inglés semblen ancianes tortugues reumàtiques amb crosses.


Dimarts 8 Agost 2006



Les indicacions per arribar al centre d'Split estan fetes, directament, per despistar l'enemic. O et porten a carrers sense sortida o et fan donar voltes fins encarar-te un altre cop a la sortida. Tant és així que pensem a fotre el camp. Al final val la pena, el Palau de Dioclecià, o el que queda, és preciós. No poden cobrar entrada, així que omplen de botigues. Aquí es veuen els desastres de l'església contra el "paganisme".


Salona era on vivien feliçment els colons romans abans de ser amablement convidats pels àvars (els seus bàrbars de torn) a córrer cames ajudeu-me cap un lloc més segur: Split.
Allà s'hi van refugiar rere els murs del Palau de Dioclecià. Malauradament, també es va refugiar el bisbe qui va decidir començar a fer-hi reformes a la paradeta.
Salona va quedar abandonada fins que un arqueòleg la va desenterrar al s. XIX i ara és l'anònim testimoni de la decadència de l'extraradi d'Split.



Trogir. Castells al costat de camps de futbol, botigues xineses al gòtic i el cambrer s'espanta perquè li poso aigua al cafè amb llet. Cremava. Però suposo que ha degut pensar que és un costum made in Catalonia.

Tota l'entrada de l'església és una peli de l'època, detall a detall tota la vida, obra i miracles del Déu nostre senyor.
Trogir és Patrimoni de la Humanitat, com tot a Dalmàcia, sembla. Això vol dir que no es pot tocar ni una pedreta per fer cap tipus de reforma, sota cap concepte. Abans de treure la pols han de demanar permís a la UNESCO. És molt fàcil trobar iots de luxe i molt difícil pagar amb VISA al restaurant. El que vol dir que Trogir la visita gent de moltes peles.

Dimecres 9 Agost 2006
Supetar és el port de l'illa de Brač ,els ferrys triguen 3/4 d'hora en una trajecte que el David Meca se faria en un plis. Però maco és. A part, aquí a més del turisme també fan d'altres activitats. La talla de pedra és famosa des d'època antiga i el palau de Dioclecià està fet d'aquesta pedra. Encara es poden veure les pedreres romanes i encara se'n fa extracció.








Per anar a qualsevol lloc s'ha d'anar des d'Split. Anem a l'illa de Brač, la 3a més gran de Dalmàcia, en uns transbordadors de quan el papa Joan Pau II mirava dret (no és conya que tenen la foto).
El més famós és a l'altra banda de l'illa, a Bol, a 30km en ctra. per una illa que només en té 15 d'ample. La Banya d'Or, una platgeta minúscula que té forma de banya i que suposadament varia de forma amb el corrent.


Dijous 10 Agost 2006

Plou, decidim visitar Omiš i descansar a l'apartament.

Divendres 11 Agost 2006


Marxem a Zagreb, parant a Plitvice. El paisatge canvia, tot és molt més verd, hi ha més bosc, en general tot és més centre europeu. El turisme també canvia, l'alemany aquí és la llengua primera per atreure els turistes.

Veiem moltes cases on lloguen habitacions (Zimmer), però no tenen web. Cercant info per internet només ens sortia Dalmàcia, no estan gaire preparats en aquesta zona per al turisme. Fora de llocs puntuals ens miren estranyats.
Nacionalni Park Plitvička Jezera (Parc natural Llacs de Plitvice). Tenen muntat un circuit de 8 hores que tallant per diferents llocs es pot reduir per fer trajectes més petits.




La visita és al voltant de la part central del parc, on hi ha els llacs. Et porten en trenet cap a la parada que vulguis i la part del llac et porten en barca, la resta caminant es pot fer seguint camins senyalitzats amb lletres. L'aigua és transparent, només se senten els ocells i les cascades. Els animals se t'acosten, fins i tot els peixos, ja estan acostumats a la presència de públic.
De tornada al punt de partida del parc, dinem, i cap a Zagreb.

Camí de Zagreb, tornem a agafar l'autopista a Karlovac. Aquí es veuen els primers signes evidents de la guerra del 1991-95, cases com coladors de trets, sostres enfonsats, més cases a mig fer, i a Karlovac tenen un museu de la guerra.




L'entrada a la capital tampoc és gaire maca, més aviat sembla un suburbi d'una ciutat decadent; encara són evidents les mancances de l'època socialista.

Dissabte 12 Agost 2006
Gornji Grad, Zagreb. La part alta de la ciutat està formada per dos puigs, un al costat de l'altre, que en temps medievals eren dues ciutats que es feien la competència.
La Porta de Pedra és la resta mes antiga d'entrada a la ciutat on hi ha els principals edificis administratius i simbòlics de la ciutat.





Estan fent empedrat nou, encara conserven tradicions socialistes, com la de donar feina institucional encara que no sigui productivament necessària.

Diumenge 13 Agost 2006
Visitem els comtats del nord. Anem a Varaždin. Poblets enmig de camps de conreu. Castells. Cigonyes i gallines passejant pel mig dels conreus.








dijous, 7 de gener del 2010

Indicadors

Si dic que a Catalunya la senyalització està feta per despistar l'enemic, no descobreixo res suposo a ningú. De fet, el millor resum d'aquest tarannà el reflexa la resposta que me va donar un conductor d'autobús de línia interurbana quan li vaig dir que tenia el rètol mal posat:"qui puja ja sap on va". Així doncs, per què cal posar indicadors? No... si lògica en té.

A Sabadell som més xulos, per això. Com que som més urbanites i anem de moderns, hem decidit posar indicadors (a la fi). Però es clar, a algú se li veu la boina. Igual que van posar els nous mapes de les marquisines de bus amb faltes d'ortografia, i els seients de les parades per nòrdics, la retolació no podia ser diferent.

Però suposo que diran "Què passa? Com més informació millor no?" Per això suposo que cal deixar els indicadors antics quan es posen de nous.



I com que els canvis sobtats, de vegades són difícils de pair, dos metres més endavant, per si de cas, deixen que els nous al darrera dels vells. Igual és perquè no els toqui el sol i es conservin millor.

Aquests monuments a la voluntat de reciclar informació urbana el podreu trobar a la Ctra de Terrassa.

diumenge, 3 de gener del 2010

Visitar Berlin

Com que molta gent m'ha demanat què veure a Berlin per anar-hi, aquí va un resum de les dues vegades que hem estat. Espero que el gaudiu i que us estalviueu de comprar guies cares i que no hi ah en català.


Ho faré una mica per temes.


Per arribar

La companyia alemanya Lufthansa vola directament a la capital, contràriament al que es pot creure els preus no són cars si s'agafen amb una certa antel·lació, doncs els equipatges van gratis... i donen per esmorzar a l'avió, ofereixen diaris i cafè gratis i tens més espai. Però si el que vols és anar barat, i portes poc equipatge Ryanair va a Altenburg (Leipzig), i des d'allà són dues horestes amb tranquil·litat fins al centre de Berlin. Atenció, si llogueu cotxe, llogueu-lo a Altenburg, assegureu-vos, que no us passi el que vam veure d'un que l'havia llogar a Leipziz, i malgrat la propaganda...està a 40 quilòmetres! Les carreteres són bones i les autopistes gratis.




Mostra Estiu 2009 en un mapa més gran

Pel transport

Us recomano fermament que feu servir transport públic, és una meravella i funciona les 24 hores. Sobretot el metro és fantàstic. Trobareu que no hi ha barreres per entrar a les estacions, però si us agafen sense bitllet us la clavaran fins al fons! Compreu un bitllet de 72 hores, que són 72 dues hores de veritat, per una estada de 4 dies per exemple va de perles. Només l’heu de ticar el primer cop i prou. I Després us podreu moure amb total llibertat per la ciutat. El podreu comprar només baixar a l’aeroport. Us podeu trobar amb d'altra gent que no l'ha fet servir del tot, aquest o d'altres tíquets i llavors quan marxen l'ofereixen a les mateixes màquines a meitat de preu de la part que els quedi per gastar. És bastant normal allà aprofitar els bitllets d'aquesta manera.

El preu de la Berlin WelcomeCard 2009 per una persona es: 48 horas, 16,50€; 72 horas: 22,00 €. Tingueu en compte que van per tot: metro (U-Bahn), bus (H), tranvia (S-Bahn), és a dir, que l'agafareu molt.


Mireu que sigui aquesta targeta, n’hi ha una altra amb el mateix nom que val una mica més perquè tens descomptes en entrades a museus, però no val la pena. Sobretot perquè allà, sent estudiants (amb el carnet de la uni ja n’hi ha prou) ja es fan descomptes a tot arreu.

Veureu que hi ha molta gent que es mou en bici, és una alternativa, però recordeu que Berlin és ENORME. El cotxe per a la ciutat no és recomanable, si anéssiu amb cortxe propi necessitare un adhesiu ecològic que veureu en tots els cotxes. Va per zones i cada zona un color, el verd és el que serveix per tota la ciutat, també pel centre. Si l'agafeu de lloguer segurament ja el portarà, però demaneu-lo per si de cas.

Com a curiositat ,per si voleu info, mireu aquesta pàgina:

http://catberlin.bloc.cat/

L’ofinina de turisme central està al costat de la porta de Branderbug. No té pèrdua.

http://www.visitberlin.de

Mireu la pàgina, perquè us podeu descarregar mapes i info variada sobre activitats i indrets per visitar.

Per Menjar a Berlin

A Berlin, com a tot Alemanya, contràriament al que es creu, es menja molt bé. Només us haureu d'acostumar a menjar sense pa, el pa és nomes pels esmorzars.No us podeu predre les salsitxes amb Curry! Allà un “frankfurt” és un “Wurst”, per tant, una Currywurst heu de demanar. Us demanaran si la voleu amb “Brot”(pa) o amb patates. Que no us engalipin, un Wurst allà, fins i tot en les paradetes, és un menjar de migdia barat, que està sobre els 2,50 o 3 €. No més. Però menys...sospiteu del que esteu mnejant! ;D

Si aneu al barri turc (el Kreuzberg), podeu demanar Döners. Que també estan molt bé. Us haureu de fer entendre amb les mans, molta gent allà no parla ni alemany! El carrer principal del barri és el Oranienstrasse: Molt recomanable!! Hi ha molt ambient de bars a la nit i restaurant de totes les nacionalitats possibles. És un barri de sempre molt popular i amb gran tradició obrera.

Per veure. Berlín no destaca per la cervesa (això és al sud).La cervesa Berliner, vermella i verda, és curiosa, però és pels nens! Allà diuen que als turistes els delata el fet que demanin aquesta cervesa. Demaneu una Heffe, si voleu bona cervesa.

Postre típic: les berlines. Uns panets farcits originalment de melmelada, però també n’hi ha de xocolata (pocs), que estan per llepar-s’hi els dits!

Lloc que recomanables i on us posareu les botes per un preu mòdic:


http://www.staev.de/

http://www.kartoffelkeller.com/


Apunts culturals

Com no, aquesta gent tenen un dialecte propi. En comptes de Ich , l’I anglès, diuen Ick. Al carrer no se sent gaire, però trobareu publicitat que no entendreu ni en alemany! Ho dic, perquè malgrat tot aquesta gent són orgullosos de ser berlinessos. Però molt.

També tingueu en compte que són EXTREMADAMENT EDUCATS, no us penseu que per ser una ciutat passen de tot. No. Fins ratllar la paranoia. Feu servir el Bitte per tot, sinó s’emprenyaran.

Com a tot arreu, encara que no en sabeu, agraeixen molt l’esforç de que intenteu pronunciar alguna paraula en alemany, però ja veureu que de seguida us canviaran a l’anglès si veuen que no els enteneu. Una putada pels qui volen aprendre alemany. Igual amb les cartes dels restaurants, que normalment són en anglès també.

Com a símbol de la ciutat estan intentant conservar els ninots dels semàfors de l’antiga RDA (o DDR en la seva nomenclatura). Són molt divertits. Veureu que fan molt “merxandaising” ;D toma anglesada ;D.


De fet, tenen fins i tot una botiga oficial, per si us interessa no voleu anar a parar a un xinès. Sí. També n'hi ha de xinexos allà. La web oficial amb botiga i amb informació sobre les seves botigues i actes:

http://www.ampelmann.de/


Què visitar



REICHTAG. A prop de la Porta de Branderburg.

És el parlament federal. Una de les típiques estampes de Berlin. Des de la seva cúpula reconstruïda transparent hi ha unes vists de la ciutat que no us podeu perdre. Es pot pujar per la cúpula i mirar per la terrassa.Es fan visites els caps de setmana. Si voleu entrar, us recomano que agafeu entrades amb temps, perquè està saturat. Les cues són enormes, fins a tal punt que es posen a vendre salsitxes i fer entreteniments per la gent que fa cua. Nosaltres vam anar, però no sé el que costa l’entrada perquè ja estava agafada per grup, amb la qual cosa també ens vam estalviar la cua perquè teníem hora agafada. I els horaris els compleixen! I molt!

L’SPREE és el riu que passa per Berlín (no el Rin que m'han arribat a dir més d'un i de dos!!! Aig...) Té una sèrie de canals que faciliten la navegació en cercle per la ciutat. N’hi ha diferents companyies que ofereixen la possibilitat de fer un trajecte pel riu, esl preus no varien gaire d'unes a d'altres. Pot semblar una mica car, però val la pena! És de les coses que tornaríem a fer! Al vaixell s’hi pot dinar/sopar. Si no us sortiu del menú, va bé, com demaneu una beguda extra us clavaran! Va molt bé per fer-se una idea de la ciutat. Us ho recomano fermament.... i compte amb el cap! (ja m’entendreu ;D)

UNTER DEN LINDEN

Aquesta era la zona pija del primer aixample berlinès, quan es van unir diferents ciutats per conformar el Berlín actual. N’hi ha d’edificis a dojo per visitar, a més de paradetes de Wurst i de souvenirs. Literalment vol dir: Passeig sota dels til·lers, però els til·lers els heu de buscar avui dia amb lupa ;D.

Va de la Porta de Branderburg (on hi ha metro) a la Berliner Domm. Abans d’arribar al pont a la dreta teniu l’antiga seu de la RDA, que l’estan desmuntant. Curiositat: l’han de desmuntar molt a poc a poc, perquè si ho fessin de cop pujaria el nivell d’aigua del riu i farien malbé les encluses ;D. Està previst que triguin un ou a desmuntar-ho. A més, éstà fet de material contaminant.

Una mica abans del pont teniu una plaça amb sorpresa al mig. Si veieu gent mirant el terra, acosteu-vos. No són sonats! És la plaça on van cremar els llibres els nazis, davant la biblioteca.

Al Berliner Domm val molt la pensa entrar. A la zona del darrere és on hi ha els museus!

A l'altra banda, més a prop de la porta de Brandenburg, han obert el Madame Tousant, el museu de cera, de Berlin recentment. I també hi ha l’Story Berlin, però que és una merda, sobretot dinar. Massa nom per no res.

Ah! Aquest passeig és el típic de les manis alternatives. Avís;D

ALEXANDER PLATZ

De camí, o a prop, hi ha el Rathaus (ajuntament) vermell. Només és vermell pel color, per això! És maco. Sobretot la font dal davant, de Neptú.

Aquí l’hi ha interconnector de metros més gran, el fareu servir molt, ja veureu. Val la pena el mercat i les botigues. Mireu el calendari. També hi ha la

FERNSEHTURM

http://www.tv-turm.de/

Val la pena pujar, la vista treu en singlot de cop. Ara, aneu mooooolt d’hora a agafar entrada, perquè sinó la cua serà d’hores. No es poden comprar d’un dia per l’altra. L’entrada és per al mirador normal, si voleu anar al restaurant que gira heu de demanar taula per al restaurant per prendre quelcom un cop sou a dalt.

MUSEUS

EL PERGAMON: FLIPAREU! Es diu així perquè conté la ciutat sencera de Pèrgam a dins.

I al costat hi ha el d’història:l’Alten Museum!!! Atenció! Que no us emboliquin: fa anys tenien l’Egipci lluny i a part, però ara és una secció més del d’història que està al costat del Pergamon. És on tenen la figura de Nefertiti.

Si entreu a un museu, amb el tiquet us faran descompte al següent! No llenceu el tíquet! És a dir, que l’entrada al segon museu us costarà només 1€.

SCHLOSS CHARLOTTENBURG

Si us agraden les visites a palaus rotllo “Sisí”, aquesta és la vostra! Nosaltres no vam entrar, però a la gespa s’hi està molt bé. És lluny del centre i no hi ha res més a paprop per veure, és a dir que s'hi ha d'anar només per això.

http://www.spsg.de/index.php?id=134

CHECKPOINT CHARLY

Un bon lloc per veure què era el mur. Hi ha un museu a l’aire lliure, amb tot de plafons. Només heu de seguir les marques al terra. Teniu per llegir una boooona estona. Era un punt de control dels més coneguts. Normalment tenen gent uniformada de rusos i americans que fan representació. La foto és típica i tòpica. Per saber del lloc que us trobeu hi ha una cartell que si veniu del costat occidental esnsenya un soldat rus i si veniu del soviètic un d'americà.

MAUER MUSEUM

http://www.mauermuseum.de

Doncs això, continuació de l’anterior.

SONYCENTER al POTSDAMER PLATZ

Aquí trobareu de tot i més, en botigues, centres d’oci, un espai modern de nassos. Aquí éra curiós que el metro estava tancat fins la caiguda del mur, el metro no parava en aquesta estació. Avui és una zona molt moderna. A prop hi havia el búnquer de Hitler, però no és visitable, avui és un pàrquin a l’aire lliure amb un plafó que explica com era i prou. El millor és el Sony center.

http://www.potsdamerplatz.de/en.html

Si seguiu endavant trobareu el

MEMORIAL als JUEUS

Controvertit monument fet de blocs de pedres de diferent mides. I si seguiu endavant anireu al parc per excel·lència de la ciutat amb l’extàtua de l’àngel que és típica foto de la ciutat a l’exterior al mig. S’hi pot pujar, però a peu! Al parc s’hi poden fer barbacoes en algunes zones. També és el lloc on hi ha la residència del president de la república, les embaixades dels länders alemanys i finalment el Raichtag.

DE COMPRES

A la zona del Kurfürstendamm hi ha el KDW. Son les galeries més conegudes. Vol dir Kaufen Deuschtland Welt (compres alemanes mundials). És graciós, perquè a l’avinguda hi ha unes galeries a cada extrem, perquè quan estava la ciutat separada cada una estava a una banda i es feien la “competència” en imatge. Els preus, encara que no ho sembli, són millors en moltes coses al KDW, que en moltes botigues de souvenirs del carrer. Són a l’altra banda del Parc. A dalt hi ha un bar amb unes bones vistes on fer un berenar tranquil.

Kaiser-Wilhelm-Gedächtnis-Kirche Si aneu per l’avinguda passejant veureu l’esglesia feta caldo. És l’única cosa que van deixar després de la reconstrucció del 45. Com a mostra. A l’interior tenen fotos de la zona, d’abans i després dels bombardeixos, que posen els cavells de punta.


Als afores

A poc en tren, una horeta crec recordar, hi ha Potsdam. Una ciutat històrica. Plena de palaus barrocs i immensos jardins. Vindria a ser zona residencial. Ideal per una escapada si us agrada el barroc. A nosaltres no ens va agradar gaire

La Zitadelle d’Spandau. Això sí que és recomanable de collons! Sobretot que dineu al restaurant de dins:
S’hi pot arribar en tren des de Berlin.

Schanke Biergarten.

http://www.zitadelle-spandau.de/Schanke_-_Biergarten/schanke_-_biergarten.html

http://www.zitadelle-spandau.de/

DE MARXA:

No us podeu perdre la zona de marxa per execel·lència.
Oranienburger Strasse!

Al Kunthaus Tacheles. Els patis surtien a “Goog Bay Lenin”. Aquest és un local molt típic:
http://www.cafe-zapata.de/

Més avall hi ha meuques de carrer, moltes. I autòctones. La prostitució a Alemanya està legalitzada. A les parelles no s’hi acosten. És un bon lloc per anar a sopar i de copes.

L’altra es diu semblans però és un altre rotllo, més internacional, restaurant de tot arreu i turcs molts turs:
Oranienstraße que és el centre del barri turc. Ho dic per si porteu GPS. El millor és que cerqueu la pagoda principal que és a l'altra banda del carrer.

També es pot anar de marxa per la zoza al voltant del riu que hi ha restaurants i el bar de la borsa (per posar-se fins al cul de cerveses) i l’stäv i el restaurant de les patates. Està tot per la zona.

Per dormir


No és car dormir a Berlin, comparat amb d'altres capitals europees. Però amb tot i això déu n'hi doret. Us recomano aquest alberg, allà als albergs hi van fins i tot les famílies. És molt net i l'esmorzar el bo. Les habitacions poden ser de 2.

Bé. Ja aniré ampliant la informació. S'accepten preguntes.