dilluns, 18 de febrer del 2008

El PP i les universitats

Els estudiants han impedit l'entrada a la candidata per Barcelona del PP, Nadal, a l'UPF. Res de nou, és ben sabut que els del PP no són ben rebuts a les facultats dels Països Catalans. Ells també ho saben, però intenten fer populisme barat a cada període electoral intentant vendre una imatge de victimisme ridícula, perquè se'ls veu massa les urpes, els queixals i les orelles de llop. En general, la presència de polítics a les facultats, siguin del partit que siguin, és d'un cinisme enorme, donat que el que necessita l'ensenyament públic són diners i no campanyes polítiques.

Però el tema del PP és a part, no només es tracta de polítics, sinó de feixistes els pares dels quals quan estaven al poder durant la dictadura aprofitaven qualsevol excusa per tancar les universitats. Per aquesta gent el coneixement és un perill, perquè basen el seu domini en la ignorància de la gent. Per fer com fan els del PP, populisme barat, manipulació, mentir reiteradament, cal una gent capaç d'empassar-s'ho, d'aquí que en general el fracàs escolar a l'estat espanyol ja els vagi bé a alguns. Però a Catalunya per sort tenim una mica més de nivell, i encara hi ha llocs, com a les universitats, on la dignitat preval sobre una suposada imatge destralera.

Constament s'ha de sentir com es queixen de "llibertat d'expressió" quan segons ell, no els deixen parlar. Quin cinisme, ells que tenen cada dia els micròfons de les televisions i les ràdios al davant! Però, a més, què passa amb el drets dels altres a expresar el rebuix? I això no ho toleren, perquè no toleren la diversitat. Els del PP (alguns- molts malauradament), començant per tota la colla casposa que dirigeix aquest partit, serien, en un país amb uns nivells culturals regulars (i no sent els 3ers per la cua) un partit extraparlamentari o com a màxim residual. Quan a les universitats no et volen, t'hauria de fer pensar. I hauria de fer pensar a la resta de la població i no deixar-se endur per missatges manipulats.

dimarts, 12 de febrer del 2008

La memòria democràtica

Podeu llegir un article sobre el tema a la revista ordint la trama . En el número 62 que ara hi ha a la venda.


dilluns, 4 de febrer del 2008

Notícies catalanes

Els catalanas, aquesta nació, fa temps que patim desestructurament en molts àmbits. Les notícies en són un. Sovint, fets d'una importància com a mínim dubtosa, a la pràctica que no ens afecten en res, es colen com a pròpies als mitjans en català (que no catalans). Fets que només tenen el suposat interès que succeixen a l'estat espanyol. En definitiva, tot plegat només és una eina més per ,soterradament, espanyolitzar Catalunya. És a dir, les notícies és el de menys, en aquest moment el que importa és limitar el poder de coneixement dels catalans a l'àmbit estret i caspós del 'estat espanyol. És a allò que deia Cardús:"els qui diuen que la nostra nació és petita, resulta que el seu món s'acaba a Espanya".

Uns exemples, quanta gent coneix que ahir va ser l'aniversari del naixement de Jaume I? De fet, tot l'any hi ha activitats. Ho van commemorar a la seva ciutat natal, Montpeller (llavors Catalunya), ho van commemorar fins i tot a València, i, com no, a Palma. També a Perpinya. A tot arreu, menys a la Catalunya autonomicista. Però ens mantenen tan tancadets a la gàbia que tampoc veiem que a la Cat- Nord s'ha, un fet històric, reconegut legalment l'existència del català o que tenim una selecció oficial de rugbi que competeix internacionalment. I tantes d'altres coses.

Evidentment, estarà pensant qui llegeixi això, que si hom vol pot asseventar-te. I tant! Per internet, per exemple, o el nostrat boca- orella, però fora d'això, un àmbit informatiu limitat a qui vol saber, la majoria de la població viu ignorant tot això. Només preocupats pel que diuen i deixen de dir els bisbes espanyols, els fatxes del PP o els imbècils de Ciutadans.

divendres, 1 de febrer del 2008

Premi Ramon Llull

Enguany el premi a recaigut en una dona, Najat El Hachmi, d'origen marroquí. Això no va més enllà d'una simple descripció, però evidentment no pot deixar de ser notícia pel fet del seu origen, per ser una excepció. Amb tot, i per sort, una excepció a la qual ens hauríem d'anar acostumant. Ja tenim, o hem tingut en català, d'altres escriptors, com Asha Miró o Candel provinents d'altres cultures i que s'han incorporat a la nostra societat i ens han enriquit amb les seves aportacions.

Això passa a tot arreu, i no seria de destacar si no fos per la peculiar situació de Catalunya, i del català. Ningú, o molt poca gent, diu que Fredy Mercury fos d'origen iranià, o que l'actor Keanu Reeves segui libanès, simplement eren i és respectivament un bon cantant i un bon actor. Però és clar, la situació de la llengua anglesa no és la de la catalana. I per molt que tant l'Asha com ara la Najat diguin que volen ser reconegudes per les sebres obres, la situació cultural del país mana.

Per tant, quan dic que ens hauríem d'anar acostumant, vull dir que reclamo normalitat per la cultura catalana (cosa que ara per ara només pot assegurar un estat propi). Una cultura que no inclou els escriptors en qualsevol de les 300 llengües que es parlen avui a Catalunya, sinó que hauria d'assumir la llengua pròpia del país com vehicular en tots els àmbits de la societat, seguint el model català de no ficar-se a casa de ningú.

El català és l'eina de cohesió més important que tenim al nostre país. Per això el PP intentar segregar-nos com un pas més en la seva línia de destruir el català i Catalunya, a la qual nega l'evidència de ser una nació. Aquest premi, per tant, és més que una obra més, és un pas en la bona direcció per assolir una Catalunya plenament normalitzada, on el castellà passi a ser una llengua estrangera (com les altres 300) que ompli el nostre currículum de coneixements i deixi de ser una rèmora que ens impedeixi adquirir una tercera llengua molt més útil com és l'anglès, l'alemany o l'àrab.