dilluns, 26 d’octubre del 2020

Resposta a l'article, "l'origen de Catalunya"

 Aquest article sobre l'origen de Catalunya, té moltes deficiències: D'entrada, suposo que el que costa no serà pas "cercar", sinó "trobar" respostes. I si hom les ha de trobar en aquest article, anem pel camí del pedregar. Sense ser-ne un expert, puc trobar certament errors impropis d'un medievalista. 

Els absolutismes acostumen a ser dolents, no "sempre s'ha dit" que Catalunya fos mil·lenària, va ser un eslògan del pujolisme que es va consolidar arran de la celebració del Mil·lenari el 1988 i impulsat per l'historiador Jaume Sobrequés, amb l'antecedent en Pierre Bonnassie i el seu llibre Catalunya mil anys enrere (1979), que no és el mateix. Es posava l'accent en el fet de la suposada no renovació del vassallatge del comte Borrel II al nou rei Capet el 988 com un fet transcendental. L'article, per tant, proposa situar-se al segle X, quan Josep Maria Salrach destaca que de facto els comtats, liderat pel de Barcelona, actuaven independents almenys des de que Guifré el Pilós va iniciar el llinatge i els seus fills continuaren governant. I això va ser el 897, encara a finals del segle IX.

Segueix l'article amb un perillós tic d'estretor de mentalitat petita: "era solament". 


Què vol dir "solament"? No n'hi havia prou? Era poc important? Era menys que la descentralització descafeïnada actual depenent d'l'Estat espanyol? En tot cas era un lligam de fidelitat, el "vassallatge" va ser una forma feudal que es va iniciar al segle XI i XII, per tant posterior als fets tant de Borell, com ja no diguem de Guifré.


I seguim amb els tòpics. Fa temps que la historiografia seriosa catalana ha desmuntat el mite començat a propagar durant el segle XVI de la Marca Hispànica. Només va ser una definició literària, que tan sols apareix puntualment a les Cròniques del francs entre els anys 820 i 850, quan ja estaven feia temps conformats els comptats (Girona obre les seves portes als carolingis el 785). Mai va haver cap nomenament, ni institució, ni organisme, que plasmés aquesta fantasmal Marca Hispànica, com si n'hi va ahver per les altres que esmenta. Pierre Vilar ho va deixar clar: "mai no va existir!"


Una altra. Els francs eren la tribu germànica que es va establir gradualment a l'occident dels rius Mosel i Rin, dividits en diferents branques. Amb el temps passaren a substituir les autoritats romanes, i a governar en diferents dinasties. Per tant, al segle IX i X no té cap sentit parlar de "reis dels francs", sinó en tot cas "reis merovingis" i "reis carolingis".


No sembla que Borrell II implorés absolutament res. Va demanar ajuda al món cristià, al rei, però també al Papa. El 988 simplement no va contestar a l'intent propagandístic més que altra cosa d'Hug Capet d'aconseguir la fidelitat del comte, però es que ni tan sols va insistir-hi. El fet va ser tan poc transcendental, perquè feia ja quasi 100 anys que funcionaven independents, que els comtes de Besalú-Conflent o el de Rosselló- Empúries no van haver ni de passar aquest tràmit per ser també independents.   

Tot plegat, la independència dels comptats, el territori dels quals a inicis del segle XII va ser ja conegut com a Catalunya, va ser un llarg procés gradual on quotidianament els comtes van anar prenent el poder.

Resposta a:

https://twitter.com/arrakis_lander/status/1320729476150530050 


 

dilluns, 12 d’octubre del 2020

Les magufades negacionistes


Des que la revolució il·lustrada de la raó i la lògica al segle XVIII van bandejar les idees divines o de prova indemostrable, que la filosofia intenta posar ordre al terme "ciència". Karl Popper, el gran especialista, apostava pel mètode hipotètic-deductiu, basat en la proposta d'hipòtesis seguides de la constatació o recerca de proves i la corroboració (o no) dels enunciats proposats en funció a l'experiència prèvia. Perquè l'observació necessita d'un marc previ de referència que l'orienta. 

D'aquesta manera, "la veritat" esdevé allò que hom pot provar fefaentment, amb l'única limitació de les possibilitats i coneixements tècnics de la seva època. És a dir, no perquè Einstein desenvolupés la teoria de la relativitat, vol dir que Newton fos menys científic. O ara disposem d'ADN i és impossible "colar" familiars falsos. 

En resum , que "la veritat" és el coneixement científic acumulat en cada moment històric. Paradoxalment, la seguretat que ofereix la nostra societat basada completament en la creença en la raó científica, està generant grupuscles de terraplanistes, antivacunes o negacionistes de la pandèmia, que neguen la raó i l'evidència científica. Els historiadors patim la plaga dels pseudohistòrics, que també fan servir les mateixes estratègies que els esmentats negacionistes per a estendre les seves conspiranoies. Són els anomenats "magufos", terme que barreja els mots "mag"i "ufòleg"per definir els seguidors d'aquestes teories estrambòtiques, com els qui van fer les pintades d'aquests dies a Sabadell.

El filòsof argentí Mario Bunge va crear un decàleg per detectar aquestes  actituds anticientífiques que comparteixen aquests venedors del segle XXI de pocions màgiques per fer créixer els cabells. D'entrada, invoquen conceptes immaterials o inaccessibles, de forma que la constatació esdevé impossible. En aquest cas la conspiració. Els negacionistes de la pandèmia, per exemple, han adoptat el discurs antivacunes del "que t'implanten un xip". Algú alguna vegada ha detectat que li han posat un xip? Ha xiulat en un arc o li han dit "portes res de metall" sense saber-ho? Realment algú pot creure que hi ha una conspiració mundial per implantar xips a tothom? Doncs es veu que sí. Evidentment, no se sap quin seria l'objectiu de magna obra, ni molt menys s'explica el motiu pel qual s'hauria de fer tenint televisió. Almenys, tot el personal mèdic hauria d'estar implicat, més els fabricants, més els distribuïdors..i ningú s'hauria adonat de res. 

No té lògica, però no importa, perquè un altre element del decàleg és que són teories dogmàtiques. Se sostenen simplement per la creença cega i acrítica dels seus seguidors en els seus postulats. Per això ni evolucionen ni són compatibles amb cap ciència. En aquest sentit, els magufos s'assemblen molt a una religió o una secta. Aquest fet facilita un altre element del decàleg, els seus postulats són fàcils. Qualsevol pot convertir-se de la nit al dia en un "expert" en una matèria sense esforç ni estudiar, sigui història (qüestionant esdeveniments o fets contrastats), sigui medicina (neguen l'efectivitat de les vacunes o negant la pandèmia) o qualsevol altre ciència.

No deixa de ser inquietant que en la suposada societat del coneixement, on la quantitat d'informació existent a l'abast  de tothom és inabastable, es multipliquin seguidors de teories anticientífiques que esborren d'un cop de ploma el coneixement humà acumulat almenys des dels últims 2 segles i mig. Les pors a un futur incert, la necessitat d'atenció individual en un món hiperconnectivitzat a les xarxes socials, o altres fenòmens podrien explicar l'auge d'aquests moviments negacionistes, però no vull que els psicòlegs o els sociòlegs m'acusin de dir magufades. Com a historiador, només constatar que les teories de "grans conspiracions mundials", totes mentides, van ser virus socials perillosos que van generar els pitjors dels totalitarismes de l'època contemporània, des dels famosos protocols dels savis de sió, al judeomasònico.