dimecres, 19 de febrer del 2020

L'INH i l'independentisme

Els de l'INH estan nerviosos


La pseudohistòria espanyolista no para de generar
brossa. Imatge de l'ABC. Però això no és excusa
perquè a Catalunya se'n generi una altra
 de pseudohistòria. El que cal és denunciar que ni Sèneca,
ni Trajà van ser mai "espanyols" i que l'Estat espanyol
té un greu problema social de manca de democràcia
quan un dels més rellevants personatges és Franco.
Arran de la publicació del llibre Pseudohistòria contra Catalunya, els seguidors de l'INH (perquè aquests tenen seguidors, no pas lectors) han hiperventilat. Estan als fils principalment de  Facebook, se suposa que per un tema generacional, realment histèrics, insultant, traient tota la bilis que porten dins i amb la boca plena d'escuma de ràbia. No s'han ensortit als fòrums de Racocatalà ni a Twitter, on hi ha gent més jove.

El llibre destapa la pseudohistòria, és a dir, la forma acientífica de fer tant d'aquesta fundació com del nacionalisme espanyol més tronat en paraules de Vicent Baydal. I és que la pseudohistòria, és pseudo (falsa) provingui d'on provingui. Després de massa anys tolerant (un error segons jo) aquestes actituds des del món acadèmic, amb comptades denúncies, ara serà difícil explicar a alguna gent enganyada, que fins i tot amb bona fe es van creure les teories estrambòtiques d'aquests autoqualificats "investigadors", que en realitat només són una font de negoci del qual viuen, almenys, els seu gurú principal, en Jordi Bilbeny.

Aquests il·luminats, en el sentit que es creuen descobridors de grans veritats suposadament ocultes, però que descobreixen tot navegant per internet, pontifiquen sobre tot i sobre tothom, menystenint la feina rigorosa de milers d'historiadors, actuals i passats. El marc de l'INH ha permès que aficionats, persones sense cap tipus de formació ni amb els més mínims coneixements genèrics històrics, generin teories estrambòtiques únicament basant-se en especulacions i de vegades ni tan sols això, directament inventant-se el que els dona la gana.

"No tinc ni idea d'història però, disposat
a creure'm el que sigui pel país". Una actitud
massa genèrica, acrítica i que no té
res a veure amb la història.

Com actuen? El mètode de Cap escocès veritable


El primer que fan els pseudohistòrics és barrejar una bona dosi de populisme, barrejant temes de política, especialment soflames patriòtiques de caire independentista, amb les seves teories pseudohistòriques. D'aquesta manera fan servir el parany del Cap escocès veritable. És un recurs argumental molt usat en política. Per exemple:

- Els de l'INH han fet servir l'argument que si ets un bon independentista has de creure't la seves teories, a saber: que Cervantes, Erasme de Rotterdam o Da Vinci, entre molts d'altres, eren catalans o valencians. Perquè "Espanya ens ha robat la història".

- Si la teva rèplica és: jo soc historiador (o simplement tinc dos dits de front) i no em crec aquests teories conspiranoiques....

- La resposta per part de l'abduït per les teories de l'INH serà d'una forma semblant a que: ets un botifler, un mal independentista, un traïdor, que formes part de la conspiració, o directament un colono. Si això també li refutes, llavors t'insultarà, et dirà: babau, imbècil, supremacista que has anat a una acadèmia i et creus ves-a-saber-què, etc. Evidentment, les xarxes socials ho suporten tot.

D'aquesta manera, també troben mitjans disposats a fer-los d'altaveu, mitjans que, esperem, aviat els caigui la cara de vergonya. Com L'Unilaretal on podem trobar un gran exemple d'aquest model d'enganyifa de Cap escocès veritable, on els 3 primers paràgrafs estan destinats exclusivament a "preparar" una audiència de tietes i jubilats tot predisposant-la a que es creguin tot el que vindrà després, que en aquest cas és pseudohistòria, però que si fos una bateria i un joc de coberts també el comprarien.

Captura d'hiperventilat/da descrivint
la història, segons ella: "fantasia".
El mal de la novel·la històrica.

Quina relació hi ha entre l'INH i l'independentisme?


El problema aquí, amb el que juguen, el parany de l'escocès veritable, és acceptar que hi hagi cap tipus de relació entre ser independentista i les teories de l'INH. I en aquest punt és on els de l'INH han trobat la inestimable ajuda del nacionalisme espanyol. I és que una altra eina de les teories pseudohistòriques és prendre la part, l'excepció i fins i tot l'anècdota, pel tot. Per tant, pels nacionalistes espanyols tota la història que s'ensenya a Catalunya seria la de les teories de l'INH, "la història dels independentistes". Aquestes generalitzacions es contradiuen entre elles sovint, perquè quan se'ls parla del suport a l'independentisme a Catalunya, llavors resulta que no, que no és tant com diuen, i que hi ha molt d'espanyol silenciós. Però la realitat és que és ple d'articles confonent la part pel tot.I això als de l'INH els va fantàstic per al seu joc.

Per tant, el debat no és si els de l'INH són o no independentistes, que és al que ells voldrien baixar, sinó que el que s'està debatent és la credibilitat de la història. Els autors que han contribuït al llibre, jo inclòs, el que defensem és que la història és una disciplina científica. Aquests aficionats a la història confonen l'historiador en la seva feina aplicant mètode científic, és a dir, "l'objectivitat" on es treballa la història amb fets contrastables documentats, amb la "imparcialitat", el que seria el posicionament de l'historiador. Això els provoca una falta alarmant de rigor i ètica, que és el que s'està denunciant, el mètode.

Dit més clar: és pot ser independentista i no comulgar amb les teories de l'INH. Igual que es pot ser independentista i metge, arquitecte o paleta, i no per això intentar curar amb les mans, fer plànols com si fossin còmics o fabricar ciment amb plastilina Jovi.