dijous, 11 d’octubre del 2012

Sabadell a prop


He rebut una altre volta a casa aquesta publicació, anomenada revista, que edita l'Ajuntament de Sabadell amb l'excusa d'informar els seus ciutadans. Una revista que, diu, edita l'Ajuntament, però que sempre porta editorial de l'alcalde, és a dir, l'Ajuntament som tots, però l'editorial sempre, sempre, el fa només el cap del govern, que no és, per ell sol, l'únic representant de l'Ajuntament.

Miro els titulars de la revista, trobo una cosa que fa mal a les retines: s'afirma que Sabadell és un exemple de lluita contra el canvi climàtic, quan és la ciutat més contaminada de Catalunya. Miro l'ampliació d'aquesta “informació”, obro la revista i en destacat a la dreta el primer que hi veus, contràriament al que normalment es fa, és la imatge de l'alcalde i el seu escrit a mode d'editorial, tot i que enlloc posa que ho sigui. És una revista a tot color, amb paper dur, encolada no grapada, amb profusió de fotos en color... una pijotada excessiva per totes bandes, en definitiva i es miri per on es miri.

Deia aquell que la millor publicitat d'un govern és la seva acció de govern. Com més publicitat fa un govern, més evidencia la seva manca de capacitat de transformació de la realitat. Quan un govern o partit es veu obligat a fer creure a la gent coses, per contra de mostrar-les fetes, és que hi ha un problema, i el que és pitjor, un problema que no es vol reconèixer.

Aquesta revista és una despesa intolerable per prescindible en aquest context de crisi galopant. Un Ajuntament que diu que no té diners per prioritats com ensenyament, és vergonyós que dediqui diners a fer-se publicitat de partit mal maquillada de suposada informació. I no només es gasten els diners en fer la revista, no, no només és això, és que a més fan una bustiada general a tota la ciutat! Una altra despesa, i si fer la revista ja era innecessari, a més a més fer casa per casa per portar-la ja és el súmmum i només pot tenir sentit si com he dit es tracta només de fer propaganda política.

Aquests propers dies els carrers del barri apareixeran emmoquetat d'aquestes revistes, els més acurats hauran tingut la delicadesa de llençar-les al contenidor, pocs ho faran al blau. Una lamentable despesa de diners i de paper. Això sí, el dret a la informació, com els de l'ajuntament l'entenen, és a dir, el dret a fer-se publicitat política amb els diners públics, el tenim a taula a casa, A veure si es menja.