diumenge, 14 de març del 2010

Ruta per les Garrigues:oli, castells i història amagada

La ruta que us proposo comença per la carretera LV-2014, s'ha d'agafar el trencall de la dreta cap a Fulleda des de la N-240.
Mostra Les Garrigues: Oli, castells i història oblidada en un mapa més gran

Comencem per Tarres, un poble d'aquests que en queden pocs. Aneu atents a la carretera, al marge esquerra concretament, perquè podreu identificar búnquers de la guerra civil. Les Borges van ser ocupades pels feixistes a començament de gener del 39, molt aviat en l'ofensiva un cop caiguda Lleida. Fixeu-vos en l'orientació, i sabreu quin bàndol els va construir. De fet, els qui tenen terres allà diuen que de tant en tant encara s'hi troben material pel camp.

Podem començar la ruta per Fulleda. Aquest poble de poc més de 100 habitats té l'honor de ser la població natal d'Agustina Saragossa i Domènec. Deixo que endevineu el nom pel qual és coneguda aquesta mítica noia que té un monument al poble inaugurat pel 200 aniversri del seu naixement. És una d'aquestes injustícies fetes contra la història del nostre país que val la pena saber.

Després seguim cap a L'Espluga Canva. En aquesta pàgina teiu informació del castell i la història de L'Espluga Calba. L'actual castell relacionat amb el hospitalers, així com la població, té l'origen en la repoblació immediatament posterior a la conquesta de Lleida i Tortosa de frontera per part de Ramon Berenguer IV al 1148.

Seguint per la mateixa carretera passem pel Omellons i anem a al castell de la Floresta. A la mateixa pàgina que us he posat trobareu a part del castell més coses per veure a la població. Aquest castell formaria part del sistema defensiu de musulmà de Lleida i com l'anterior tambe va ser completament refet després de la conquesta de Lleida.

Si aneu amb temps us podeu desviar una mica de l'itinerari per arribar-vos fins Arbeca. Val la pena. Les olives arbequines deuen el seu nom a aquesta població, podeu mirar l'article d'aquesta revista per conèixer una mica la història. les olives i el castell. I si encara teniu més ganes, podeu acostar-vos una mica més cap al nord als afores de la població alsEls vilars d'Arbeca, part de la ruta dels ibers. Trobareu el trencall a la dreta i l'haureu de resseguir pel canal.

I arribem a El Mas i restaurant, plat fort de la sortideta: Restaurant i parc temàtic de l'oli. Si us quedeu a dinar, aneu-hi abans d'entrar al parc i no llenceu el tiquet, perquè després hi ha descompte. Al restaurant es menja d'allò més bé, cuina catalana de veritat, no és només un anunci i tenen a tot el voltant dels menjadors citrells amb tots tipus d'olis de la comarca a disposició. És un no parar d'aixecar-se a sucar el pa! A poca barra que tinguis t'hi calces les botes! El restaurant no té pèrdua. Surts de les Borges Blanques direcció Lleida i està a pocs quilòmetres. El distingireu ràpidament pel cargol enorme que hi ha a la teulada.

I si encara ho voleu allargar una mica més, podeu visitar la capital de la comarca:Les Borges Blanques, per comprar a la cooperativa a bon preu o per cercar les petges del seu fill il·lustre: Francesc Macià.
Si finalment  decidiu quedar-vos a les Borges o a prop a dormir, us recomano que surtiu a L'Slàvia. Un local collonut per fer unes cerveses després de tanta cultureta. Per dormir us recomano l'hostal Benet, l'efifici té història recent, és molt cèntric. Per cert, a la població no demaneu per "Benet", perquè la meitat de la població se'n diu, si no del primer cognom o del segon dels dos fins i tot!

Aquí us deixo la informació sobre el part temàtic que donen quan hi vas.





I ja ta. A quí li agradi fer una mica més quilòmetres, o de tornada si t'has quedat a dormir, s'hi pot acostar a Vallbona de les Monges que és relativament a prop i Maldà que té un castell junt amb Guimera que formava part de la línia de frontera cristiana al segle XII. I sí, el de les galeries Maldà de Barcelona ;D que de fet era casa seva.  ;D Però aquesta ruta la deixo per una altra ocasió.



Podeu trobar més informació a aquests webs oficials:
Ruta de l 'oli d'Ara Lleida  i  Rutes per la comarca.

dissabte, 6 de març del 2010

Rosa Diez: racista espanyolista

Aquesta "senyora" porta des que va iniciar la seva aventura política particular amb UPD intentant viure a costa del racisme espanyolista imperant. Les seves campanyes amb la imatge d'un DNI, un paperot, ja era prou explícita de les seves intencions: imposar la seva nacionalitat a tothom.

Contra Catalunya, tenint en compte que s'ha de superar a un PPSOE que també exploten aquesta vesant racista, és una persona que s'ha lluït en poc temps. Ens ha insultat i dit de tot: acomplexats, sectaris, feixistes, frívols... i cada cop que obre la boca és per intentar fer creure als ignorants espanyols que a Catalunya anem poc menys que perseguint amb una destral als castellans pel carrer.

Així doncs, no és d'estranyar que quan aquesta senyora visita una universitat, alguns catalans amb encara un mínim d'orgull propi li plantin cara. L'estrany i malaltís és si no passés. I encara n'hi ha que s'escuden rere "el dret d'expressió" per defensar que aquesta senyora vingui a casa nostra a insultar-nos impunement. Als catalans ens tanquen repetidors de TV en ple segle XXI, ens imposen el castellà en més de 200 lleis estatals, la nostra llengua no és oficial de l'estat on ens obliguen a viure ( ni per conseqüència a Europa), per contra els comentaris sobre el rei o la seva família són penats i multats, per exemple.

En resum, a l'estat espanyol el racisme espanyolista contra Catalunya és considerat normal, mentre que qualsevol intent dels catalans per defensar-se o mostrar un mínim d'orgull sempre és interpretat com una "agressió intol·lerant" per part de la caverna espanyolista. És al història de sempre: els febles no tenen dret a defensar-se, i els catalans encara no tenim ni dret a l'estat espanyol a dir-nos com a tals. Només cal veure que l'estatutet de pa sucat-amb-oli que alguns van votar porta 3 anys en mans d'uns feixistes amb carnet sense que ningú obri la boca si no és per insultar als catalans.

No sé si els jueus convidarien a Hitler a que els fes una conferència en nom de la "llibertat d'expressió", però per a alguns catalans sembla que qualsevol imbècil que surt per la TV insultant-los es guanya el dret de venir a les nostres universitats a explicar les seves nèures i complexes. En un país normal aquesta senyora formaria part d'una colla de tertulians del cor d'algun programa de matinada, però a l'estat espanyol té un partit polític i no m'estranya que estigui en contra de la independència de la nostra nació, perquè se li acabarien els arguments si assolíssim (que l'assolirem) aquest propòsit.

Malgrat això, ara sortiran les típiques veus meselles catalanes llepant el cul dels racistes espanyols dient coses com que "no tots els catalans són així" o "eren 4 indepes, no tots som indepes" o d'altres de semblants. Ningú recordarà els insults d'aquesta senyora contra Catalunya, el seu menyspreu total per la nostra llengua i cultura, les mentides insistentment repetides a mitjans espanyoleros ni les seves campanyes ignorant la nostra llengua. No. Només faran genoflexions demanant perdó pels qui encara tenen una mica de decència com a ésser humà.

Per mi, aquesta senyora ja va venir a provocar i s'ha endut el que volia: propaganda per justificar les seves mentides a a l'estat espanyol: "ho veus com ens persegueixen amb una destral?". El tema és si als catalans ens ha d'importar ja a aquestes alçades el que diguin o deixin de dir els racistes espanyols. Hauríem de prendre les nostres decisions i per suposat, defensar la nostra integritat i autoestima. Deixar-se insultar, convidar a qui t'insulta i demanar disculpes per no deixar-se insultar és una malaltia de manca d'autoestima lamentable que no diu gaire res de bo a favor d'un poble. Per tant, gràcies als manifestants per fer visible que encara ens queda un bri d'orgull de ser catalans.