divendres, 12 de desembre del 2008

Fraga

Aquest dinosaure és un símbol del nivell de la constitució que té l'estat espanyol, la qual és l'arma que fan servir la carcundia mediàtica mesetària per, amb les paraula "democràcia i "llibertat" a la boca, les quals embruten, atacar tot el que es mou al seu voltant.

Aquest criminal i genocida, que en un estat democràtic de veritat hauria d'haver anat a parar a la pressó, ben al contrari, ha gaudit i gaudeix de càrrecs i, fins i tot, va fundar un partit polític hereu directe dels franquistes que avui és el principal partit de l'oposició a l'estat. Aquest fet, també parla per si sol de com de "democràtic" és l'estat espanyol.

D'aquest personatge, doncs, no ha de sorprendre declaracions com la darrere de que "pengin als nacionalistes". Podria anar al costat de la "que los bombardeen" o que "tengo el mauser preparado". Amenaces de mort que venint d'un genocida responsable de la dictadura, fan que pensar.

El pitjor de tot, i que ningú diu, és que la gent que escoltava li va riure la "gràcia"! Al darrere de tot plegat, n'hi ha el de sempre: el racisme castellà (o espanyol) contra tot allò que soni a català o basc.

Però si deixem de mirar com sempre al tercer món (l'estat espanyol) i ens mirem a nosaltres mateixos, tampoc millorem. Els nostres representants corren a amagar-se. L'Artur Mas, com bon esclau, fa una proclama del "sentit d'estat de CIU". És a dir, en comptes de condemnar unes declaracions que entre dos iguals crearien un conflicte diplomàtic, es dedica a intentar demostrar que "ells (la resta de catalans no se sap) són fidels a la veu de l'amo".

Els del PSOE no diuen ni ase ni bèstia, perquè a la fi, en els temes que anomenen "d'estat" (els que els fa tenir la paella pel mànec del poder) hi estan sempre d'acord. I gràcies al racisme castellà (o espanyol) la realitat és que l'anticatalanisme ven. Aquest racisme, que Fraga només ha fet que verbalitzar, queda ben patent quan les denúncies vénen d'anglaterra, o per casos de futbol (espero que no els donin olimpíades), però no ho són pels catalans. Ja se sap que el malalt és l'últim en saber que ho està.