Diu la
Sabadellenca Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, que tenim
pendent explicar una cosa pels historiadors elemental, com és la
diferència entre legalitat i democràcia. Cal dir que l’estat
espanyol ajuda a crear diàriament confusió amb declaracions de
parvulari on es barregen potinerament 3 mots i els seus derivats
sense gaire escrúpols: legalitat, democràcia i constitució.
El codi
d’Hammurabi , escrit en una estela de diorita cap al segle XVIII
aC. ,és una de les primeres mostres en la història universal de
compilació de lleis que es conserven. D’entre altres lleis
conegudes inclou les bases dels que seran les lleis del talió, el
que al món romà seria “l’ull per ull”. Quan aquesta
compilació de lleis es va exposar públicament quedaven encara uns
1500 anys perquè a una petita ciutat situada als marges de la
llavors central civilització sumèria, Atenes, es creés una cosa
anomenada: democràcia.
La legalitat, a
occident, ens ha arribat bàsicament pels romans, mantenint coses de
forma legal i acceptada com l’esclavitud. No serà fins al segle
XIX ja de la nostra era que primer el tràfic i després la tracta
seran prohibides, primer per la declaració universal dels drets de
l’home i després pels anglesos. Una llarga història de la
legalitat de l’esclavitud que ja regulava en certs aspectes el
mateix codi d’Hammurabi. Les lleis es canvien, per sort, a l'igual
que en el cas del maltracte als animals, quan la mentalitat de les
persones evolucionen.
En llarg de la
història, doncs, de coses “legals” que avui ens farien remoure
els budells n’hi ha hagut a dojo: cremar dones a la foguera, i es
van cremar milers a Europa durant l’edat moderna; executar penes de
mort de forma pública i exposar els cadàvers en llocs públics, a
Catalunya això es feia amb la forca o l’esquarterament ( llavors
els trossos dels cadàvers es penjaven un braç aquí un cap allà
per escarni d’altres possibles delinqüents) o el cobrament per
poder passar ponts , camins o d’un poble a un altre com els
burots... ah!,no, para, que això encara existeix i s’anomenen
peatges... i són legals!
Mentre tot això
passava, la democràcia, aquell petit intent d’una ciutat de fer un
govern del poble, no seria rescatada de l’oblit fins l’arribada
de la il·lustració. Seran les idees il·lustrades les que acabaran
amb els antics règims agafant la filosofia de la democràcia,
inspirada en aquella idealitzada experiència clàssica, però
aplicada mitjançant drets considerats inalienables que es van
recollir en una llei base anomenada Constitució la qual hauria de
servir per garantir els drets bàsics als ciutadans i sobretot deixar
ben clara la idea il·lustrada que el poder emana del poble i no de
cap poder ni diví ni de classe aristocràtica.
Per tant, no
cal ser Einstein per veure que les lleis ja existien abans que la
democràcia, per tant no són el mateix; que a l'igual que avui, tot
règim, per salvatge i inhumà que fos, sempre ha comptat amb una
legalitat, a la fi només normes escrites, la qual cosa és diferent
de la idea filosòfica que representa la democràcia; i que el
constitucionalisme no deixa de ser una defensa d'una legalitat que no
necessàriament ha de tenir res a veure amb la democràcia, és a
dir, amb la voluntat d'un poble d'autogovernar-se.
Encara més
clar, fins i tot Corea del nord té una constitució, i diria que
això no la converteix en una democràcia. I Andorra només té
constitució des del 1993, i això no converteix el nostre petit
estat català veí en una dictadura, diria que ningú dubtava de la
seva voluntat democràtica.
Avui, en resum, defensar la independència de Catalunya és democràcia, i l'estat espanyol cada cop més només són lleis caducades que intenten imposar sobre la població. En definitiva, els espanyols estan en un dilema prou fàcil si aclarim la incògnita: és més fàcil canviar les lleis o canviar les persones? Els independentistes ho tenim clar: les lleis s'han d'adaptar a la realitat social i no al contrari. L'important és la idea de democràcia, la voluntat de la gent, i per conèixer-la s'ha de votar. Negar el vot no és democràcia, és l'estat espanyol caspós i decimònic de sempre... això sí “legal”....que no democràtic.
