dilluns, 25 de març del 2013

Legalitat i democràcia són dues coses diferents


Diu la Sabadellenca Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, que tenim pendent explicar una cosa pels historiadors elemental, com és la diferència entre legalitat i democràcia. Cal dir que l’estat espanyol ajuda a crear diàriament confusió amb declaracions de parvulari on es barregen potinerament 3 mots i els seus derivats sense gaire escrúpols: legalitat, democràcia i constitució.

El codi d’Hammurabi , escrit en una estela de diorita cap al segle XVIII aC. ,és una de les primeres mostres en la història universal de compilació de lleis que es conserven. D’entre altres lleis conegudes inclou les bases dels que seran les lleis del talió, el que al món romà seria “l’ull per ull”. Quan aquesta compilació de lleis es va exposar públicament quedaven encara uns 1500 anys perquè a una petita ciutat situada als marges de la llavors central civilització sumèria, Atenes, es creés una cosa anomenada: democràcia.

La legalitat, a occident, ens ha arribat bàsicament pels romans, mantenint coses de forma legal i acceptada com l’esclavitud. No serà fins al segle XIX ja de la nostra era que primer el tràfic i després la tracta seran prohibides, primer per la declaració universal dels drets de l’home i després pels anglesos. Una llarga història de la legalitat de l’esclavitud que ja regulava en certs aspectes el mateix codi d’Hammurabi. Les lleis es canvien, per sort, a l'igual que en el cas del maltracte als animals, quan la mentalitat de les persones evolucionen.

En llarg de la història, doncs, de coses “legals” que avui ens farien remoure els budells n’hi ha hagut a dojo: cremar dones a la foguera, i es van cremar milers a Europa durant l’edat moderna; executar penes de mort de forma pública i exposar els cadàvers en llocs públics, a Catalunya això es feia amb la forca o l’esquarterament ( llavors els trossos dels cadàvers es penjaven un braç aquí un cap allà per escarni d’altres possibles delinqüents) o el cobrament per poder passar ponts , camins o d’un poble a un altre com els burots... ah!,no, para, que això encara existeix i s’anomenen peatges... i són legals!

Mentre tot això passava, la democràcia, aquell petit intent d’una ciutat de fer un govern del poble, no seria rescatada de l’oblit fins l’arribada de la il·lustració. Seran les idees il·lustrades les que acabaran amb els antics règims agafant la filosofia de la democràcia, inspirada en aquella idealitzada experiència clàssica, però aplicada mitjançant drets considerats inalienables que es van recollir en una llei base anomenada Constitució la qual hauria de servir per garantir els drets bàsics als ciutadans i sobretot deixar ben clara la idea il·lustrada que el poder emana del poble i no de cap poder ni diví ni de classe aristocràtica.

Per tant, no cal ser Einstein per veure que les lleis ja existien abans que la democràcia, per tant no són el mateix; que a l'igual que avui, tot règim, per salvatge i inhumà que fos, sempre ha comptat amb una legalitat, a la fi només normes escrites, la qual cosa és diferent de la idea filosòfica que representa la democràcia; i que el constitucionalisme no deixa de ser una defensa d'una legalitat que no necessàriament ha de tenir res a veure amb la democràcia, és a dir, amb la voluntat d'un poble d'autogovernar-se.

Encara més clar, fins i tot Corea del nord té una constitució, i diria que això no la converteix en una democràcia. I Andorra només té constitució des del 1993, i això no converteix el nostre petit estat català veí en una dictadura, diria que ningú dubtava de la seva voluntat democràtica.

Així doncs, Catalunya, per ser independent en algun moment s'haurà de saltar la legalitat espanyola, que seguirà sent espanyola, doncs nosaltres no reclamem el dret a ser espanyols, sinó catalans. I ho farem perquè som demòcrates i no creiem que en una legalitat imposada, hereva del franquisme, amb un cap d'estat que és l'única monarquia restituïda a Europa al segle XX, que fa lleis castellanes contra els ciutadans del seu propi estat, perquè aquests volen ser catalans, que manté un espoli (legal) contra Catalunya, que prohibeix el català a Europa i al “seu” parlament o que té una llei, anomenada constitució, que segons els espanyols els empara per amenaçar amb la intervenció de l'exèrcit, per anar als jutjats cada vegada que alguna cosa no els agrada, però no per dialogar.



Avui, en resum, defensar la independència de Catalunya és democràcia, i l'estat espanyol cada cop més només són lleis caducades que intenten imposar sobre la població. En definitiva, els espanyols estan en un dilema prou fàcil si aclarim la incògnita: és més fàcil canviar les lleis o canviar les persones? Els independentistes ho tenim clar: les lleis s'han d'adaptar a la realitat social i no al contrari. L'important és la idea de democràcia, la voluntat de la gent, i per conèixer-la s'ha de votar. Negar el vot no és democràcia, és l'estat espanyol caspós i decimònic de sempre... això sí “legal”....que no democràtic.  

dimarts, 12 de març del 2013

15 anys de l'ALC-PL Vallès

Sembla mentida, però ja han passat 15 anys! Avui, encara que sigui per poc temps la meva demostrada capacitat de passar desapercebut s'ha acabat. Apa, a la foto!

Són molts records, molta feina feta, molta gent coneguda, alguna que ja no hi és malauradament entre nosaltres, són en definitiva 15 anys de fer país i com deia la Carme Forcadell: encara ens queda ferina per fer, perquè amb la independència no estarà tot resolt d'avui per l'endemà.

La sort és que tot depèn de nosaltres, nosaltres amb la nostra actitud podem decidir.

En fi, moltes felicitats a tothom.

dijous, 7 de març del 2013

Les dades d'aturats


Ens prenen per idiotes, i el pitjor és que en molts casos cola. Aquest podria ser el resum d'un article que parlés de les dades sobre l'atur a l'estat espanyol. Quantes vegades no haurem sentit frases d'aquestes, les últimes aquest mes a TV3 sense anar més lluny: “al febrer l'atur ha pujat, però menys que al febrer de l'any passat” o (aquesta també m'agrada manta) “l'atur es desaccelera” i aquesta altra: “el creixement interanual de l'atur a Catalunya percentualment és inferior al de la resta de l'estat” per no parlar de les dades (diguem-ne dades) que volen ser optimistes, tipus: “tenim 100 aturats menys”.

A veure, perquè sembla ens hem begut l'enteniment, apliquem la lògica més elemental abans d'entrar a valorar què hi pot haver de cert en aquestes dades. Al febrer hem tingut menys aturats que al febrer passat, perquè hi ha menys gent treballant que es pugui quedar aturada. I serà el febrer que menys hagi pujat l'atur des de l'any 2007 segurament, perquè cada cop hi ha més gent aturada. Més clar: Quan l'atur sigui del 100%, tota la població activa, el creixement de l'atur serà 0. Visca! Ja hem “desaccelerat” del tot el creixement de l'atur! Obrim les ampolles de cava! Això recorda com quan es va dir que tallant els arbres evitaríem els incendis forestals, que ens feia tanta gràcia perquè era als EEUU.

I després es fan comparacions amb les mitjanes d'atur de la resta de l'estat, i arriben a la brillant conclusió que a Catalunya el creixement de l'atur és inferior. No serà que en tenir menys població l'augment de l'atur es “desaccelera”? Però és a nivell local on ja es vol filar tan prim que la dada s'acaba convertint en aquell full que talla els dits, que sí tenim més 70 aturats, menys 10....i només els falta afegir el dia, l'hora i el minut, perquè es clar, quanta gent passa en un dia per una oficina de l'OTG per canviar el seu estat laboral? Més de 100? Segur que sí. I més i tot.

A aquestes reflexions, que ens haurien de fer pensar en com ens empassem acríticament declaracions de l'estil:”la crisi està remetent, no es nota, però està remetent”, cal afegir altres aspectes tècnics. Per exemple, d'entrada, estar inscrit com a demandant d'ocupació no és obligat. Per tant, només això ja valdria per desacreditar qualsevol dada extreta de l'OTG. Després, estar inscrit no vol dir que et comptin com a aturat, encara que ho estiguis: tots els qui participen en qualsevol pla formatiu o d'inserció queda automàticament suspès de demanda, el que vol dir que no comptabilitza per a l'atur mentre està fent la formació o el que sigui. No s'han fixat que s'acostuma a donar les dades de l'atur un cop ha començat algun pla d'aquest, estil FOAP? I estaríem parlant d'uns quants milers d'inscrits.

I encara més, quanta gent,cada cop més, està donada d'alta de la seguretat social, l'altra font de dades, però no té feina? Per exemple: molts autònoms es paguen i van malvivint, perquè donar de baixa l'empresa és una pasta enorme, però en realitat no tenen feina, encara que tampoc compten com a aturats. I així podríem seguir. I és que ja no ve de milers d'aturats amunt o avall en un mes o en un any, amb milions de persones sense feina és còmic parlar de milers, quan del que hauríem d'estar parlant són de milers, però de milers de llars que tenen tots, absolutament tots, els seus membres a l'atur.

I mentre passa això del que no és parla és que l'atur a l'estat espanyol és estructural, és cultural i és efecte de la manca d'inversió en educació, en formació contínua i en l'ajuda a al creació d'empreses. Som tercermundistes a l'hora del temps que es necessita per obrir un negoci: quan a Europa es triga dos dies, aquí ens podem estar fins 3 mesos intentant obtenir permisos i llicències d'aquí cap allà en un laberint burocràtic impresentable.

Amb un atur disparat del 20% s'ha de prendre mesures dràstiques, no parlar de 100 aturats més o menys. A Catalunya encara és pitjor no tenim les competències necessàries, necessitem un estat, perquè està vist que amb l'estat espanyol només podem tenir són estadístiques maquillades, és a dir, mentides.