L'independentisme en una nova cruïlla (Per un candidatura unitària )

Estem arribant a un altre moment clau de la història recent del nostre país, quan, com sempre, alguna gent ja donava per mort i enterrat el país i la llengua. És el moment de posar tota la carn a la graella i oferir una veu conjunta, perquè l'ofensiva espanyolista contra Catalunya és en tots els fronts.

Malauradament, els petits interessos i els personalismes ens estan, o poden estar, tornant a passar factura. És la història del perdedor, la història dels pobles minoritzats i oprimits, la història d'un catalanisme que sempre s'ha deixat emportar popularment pel debat d'on posem la coma i suposadament liderat per unes elits disposades a vendre's la seva mare a canvi d'unes minses engrunes de poder "regional"i reconeixement.  Només cal mirar el batibull de sigles que concorren a les properes eleccions autonòmiques per adonar-se que de seguir així no ens en sortirem mai.

D'entrada, a banda del ja coneguts de sempre, hi ha Reagrupament, escindits (com no) d'Esquerra (abans Esquerra Republicana de Catalunya): són la típica baralla entre ètica i consciència nacional derivada de tocar govern i diners. Aquests només aspiren a dividir el vot descontent d'ERC.  Després hi ha la CUP, immersa en l'etern debat de l'EI sobre si cal o no cal participar d'unes eleccions organitzades per l'estat opressor. Aquests s'estan limitant a reproduir, des del seu límit de 20.000 vots, el mateix que va passar amb CC amb protagonistes semblants i disputes encara heretades de TLL entre l'MDT i Andavant. Han organitzat una plataforma per presentar-se, malgrat que després d'un "debat intern" es va decidir no fer-ho. Nova escissió a la vista. I l'última, com que hi faltava gent, ara ve en Laporta amb un nou partit: Democràcia Catalana. Aquests encara ni se sap quin espai polític representa que voldrien ocupar, i l'únic actiu que tenen és una cara, la d'un expresident d'un equip de futbol.  
 
El millor de tot això és que tots aquests proclamen exactament el mateix: que si "l'estat català", que sí "la unitat" ... però és presenten a les eleccions per separat! Doncs, lamento comunicar-los,  que jo a l'igual que molta altra gent, només podem votar una vegada i a un sol partit. No sé si havien adonat. Tant consta d'entendre?  


Quina és la solució? Si realment els qui ara governen volguessin fer un gest, podrien. Per exemple, només haurien de abandonar les poltrones i que tornin de Madrid que allà no hi fan res, o que deixin al Montilla en minoria fins les eleccions si volen ser coherents amb el que diuen. Que proclamin un govern de concentració i redactin una constitució catalana (de fet, ja n'hi ha una: la del 1920).

Però això no passarà, serà la societat civil qui haurà de treure les castanyes del foc a aquells que s'autoanomenen polítics. En general, són uns polítics que miren impassibles com retallen drets als seus ciutadans i es queden tan amples, que l'atur sigui d'escàndol o que el fracàs escolar campi alegrement tan els és. Perquè són els mateixos que negaven que existís una crisi (recordeu?) i els mateixos polítics que encara no han condemnat el franquisme. Aquests qui ara graben amb més impostos la nostra vida són els qui ens han de treure d'aquesta situació i manca de drets democràtics bàsics? 

La solució passa per una candidatura única, que aplegui tothom, amb un sol objectiu principal i primer: crear un estat català. Ja ens barallarem després per si els altres territoris de parla catalana volen venir amb nosaltres o no, ja ens barallarem nosaltres per veure com d'ecologistes hem de ser, etc..però després de ser independents, quan puguem decidir per nosaltres mateixos. De què ens serveix barallar-nos ara per tot, si no poden fer-hi res? Fins que no tinguem un estat propi no podrem decidir sobre polítiques d'ocupació, sobre educació, i en definitiva per tot allò que ens afecta en el nostre dia a dia.

Lamento que enganyin gent perquè des de CIU insultin a ERC, i des d'ERC insultin a CIU, i mentre els espanyols se'n foten un fart de riure. Si a més resulta que aquesta petita elit catalana, en comptes de lluitar per un estat propi per substituir les engrunes que abans tenia de l'estat, ara es dedica a rob...perdó...a cobrar comissions,ja no sé quina mena de mentalitat d'esclau patètica poden tenir aquesta mena de gent.

El proper dia 10, dissabte vinent, tenim una oportunitat per mostrar la nostra força o voluntat de crear un estat propi. Alguns independentistes la volen boicotejar, Montilla només vol la senyera de tapar les vegonyes i les potes de la taula, Reagrupament no s'ha adherit a la convocatòria, el PSC en general juga a la puta i la ramoneta  i CIU sembla desapareguda esperant que la manifestació sigui un èxit per apuntar-se el tanto.

Per tot això :Cal anar unitàriament a la manifestació del proper dissabte per sobre de sigles i reclamar l'estat català. Cap estatut ens farà lliures. El grau més alt d'autogovern l'assolirem amb un estat propi i no sent subordinats: mai més cornuts i pagar el veure de ningú.

Ruta per les Garrigues:oli, castells i història amagada

La ruta que us proposo comença per la carretera LV-2014, s'ha d'agafar el trencall de la dreta cap a Fulleda des de la N-240.
Mostra Les Garrigues: Oli, castells i història oblidada en un mapa més gran

Comencem per Tarres, un poble d'aquests que en queden pocs. Aneu atents a la carretera, al marge esquerra concretament, perquè podreu identificar búnquers de la guerra civil. Les Borges van ser ocupades pels feixistes a començament de gener del 39, molt aviat en l'ofensiva un cop caiguda Lleida. Fixeu-vos en l'orientació, i sabreu quin bàndol els va construir. De fet, els qui tenen terres allà diuen que de tant en tant encara s'hi troben material pel camp.

Podem començar la ruta per Fulleda. Aquest poble de poc més de 100 habitats té l'honor de ser la població natal d'Agustina Saragossa i Domènec. Deixo que endevineu el nom pel qual és coneguda aquesta mítica noia que té un monument al poble inaugurat pel 200 aniversri del seu naixement. És una d'aquestes injustícies fetes contra la història del nostre país que val la pena saber.

Després seguim cap a L'Espluga Canva. En aquesta pàgina teiu informació del castell i la història de L'Espluga Calba. L'actual castell relacionat amb el hospitalers, així com la població, té l'origen en la repoblació immediatament posterior a la conquesta de Lleida i Tortosa de frontera per part de Ramon Berenguer IV al 1148.

Seguint per la mateixa carretera passem pel Omellons i anem a al castell de la Floresta. A la mateixa pàgina que us he posat trobareu a part del castell més coses per veure a la població. Aquest castell formaria part del sistema defensiu de musulmà de Lleida i com l'anterior tambe va ser completament refet després de la conquesta de Lleida.

Si aneu amb temps us podeu desviar una mica de l'itinerari per arribar-vos fins Arbeca. Val la pena. Les olives arbequines deuen el seu nom a aquesta població, podeu mirar l'article d'aquesta revista per conèixer una mica la història. les olives i el castell. I si encara teniu més ganes, podeu acostar-vos una mica més cap al nord als afores de la població alsEls vilars d'Arbeca, part de la ruta dels ibers. Trobareu el trencall a la dreta i l'haureu de resseguir pel canal.

I arribem a El Mas i restaurant, plat fort de la sortideta: Restaurant i parc temàtic de l'oli. Si us quedeu a dinar, aneu-hi abans d'entrar al parc i no llenceu el tiquet, perquè després hi ha descompte. Al restaurant es menja d'allò més bé, cuina catalana de veritat, no és només un anunci i tenen a tot el voltant dels menjadors citrells amb tots tipus d'olis de la comarca a disposició. És un no parar d'aixecar-se a sucar el pa! A poca barra que tinguis t'hi calces les botes! El restaurant no té pèrdua. Surts de les Borges Blanques direcció Lleida i està a pocs quilòmetres. El distingireu ràpidament pel cargol enorme que hi ha a la teulada.

I si encara ho voleu allargar una mica més, podeu visitar la capital de la comarca:Les Borges Blanques, per comprar a la cooperativa a bon preu o per cercar les petges del seu fill il·lustre: Francesc Macià.
Si finalment  decidiu quedar-vos a les Borges o a prop a dormir, us recomano que surtiu a L'Slàvia. Un local collonut per fer unes cerveses després de tanta cultureta. Per dormir us recomano l'hostal Benet, l'efifici té història recent, és molt cèntric. Per cert, a la població no demaneu per "Benet", perquè la meitat de la població se'n diu, si no del primer cognom o del segon dels dos fins i tot!

Aquí us deixo la informació sobre el part temàtic que donen quan hi vas.

I ja ta. A quí li agradi fer una mica més quilòmetres, o de tornada si t'has quedat a dormir, s'hi pot acostar a Vallbona de les Monges que és relativament a prop i Maldà que té un castell junt amb Guimera que formava part de la línia de frontera cristiana al segle XII. I sí, el de les galeries Maldà de Barcelona ;D que de fet era casa seva.  ;D Però aquesta ruta la deixo per una altra ocasió.



Podeu trobar més informació a aquests webs oficials:
Ruta de l 'oli d'Ara Lleida  i  Rutes per la comarca.