Per què serveixen els estancs?

Estem tan immersos en la rutina, formen una part ja com del paisatge, són tan "evidents" que ningú sembla demanar-se què hi fan i per què serveixen. N'hi ha una autèntica xarxa d'establiments d'aquesta mena, tants com farmàcies.

Tenen sentit una xarxa d'establiments només per vendre tabac? A aquestes alçades no. Quan es fomentava el consum d'aquesta droga podien tenir algun sentit, a part de ser un monopoli. Però ara? Només poden servir perquè unes poques famílies, generalment agraciades durant l'època franquista amb el permís per obrir aquest "negoci", es continuïn omplint les butxaques malmetent la salut de la població.

També eren els establiments on es venia el paper oficial, i quin sentit té ara amb Internet? Cap. Quan fa que la gent no va a un estant a aconseguir un document oficial? O el facilita la pròpia administració o es pot descarregar d'Internet. I els segells, ara que correus és privat, perquè s'han de vendre als estancs? Però a més, d'on ve relacionar tabac amb paper oficial? Aquesta relació masclista prové del nacional-catolicisme franquista que relegava la dona a un paper secundari en absolutament tot. Per tant l' home (fumar feia més home) era el qui s'encarregava de "mantenir la casa" i de les "coses oficials" (que feia molt importants a una colla d'analfabets submisos).

Relacionat amb aquesta visió de la societat, i del seu paper monopolístic, estava el fet d'usar l'estanquera (d'aquí aquest nom de la bandera de l'estat espanyol) imposició que, per sort, després de la crema a Catalunya de bústies i rètols a la fi va desaparèixer

Quan viatgin per Europa, per països normals, estaria bé fer l'exercici de buscar estancs, que mirin on es pot comprar tabac i veuran que no és tan fàcil com aquí o que es vénen a més llocs. També que mirin on es compren les coses i quines relacions culturals s'hi fan, per exemple, a Anglaterra els diaris es vénen a les farmàcies.

Parabol·lica

Ja la tenim un altre cop aquí! L'havien de venir a sintonitzar i avui han vingut. Ja podem veure els canals alemanys. Programes originals, més de 300 en obert, i en horaris civilitzats. Per exemple, per veure la pel·li de la nit no cal que t'esperis fins quarts d'11, a les 8 ja la tens i aixíu hom pot a anar a dormir a una hora assenyada.

N'hi ha que s'extranya de que no vulgui veure el futbol, es veu que aquí la gent només utilitza la TV per això. Doncs qui vulgui pagar per veure una colla de multimillonaris perseguint una pilota per ficar-la entre 3 pals que s'ho faci mirar.

Fins i tot les antenes comunitàries les orienten cap al canal "pus"perquè la gent s'ho pirateji i veure més futbol. Quin malbaratament de recursos! Amb la de canals que es poden veure! A aprendre idiomes!

Alvarez i la manifestació pel dret a Decidir

El Senyor Albarez, secretari geraral de l'UGT, ha declarat que "ningú l'ha convitat a anar a la manifestació pel dret a decidir". Té un greu problema el secretari de l'UGT si en una crida feta "a la nació catalana" no se sent identificat. Vol dir que alguna cosa més, a part de parlar en català, cal fer pel catalanisme.

Llavors, ho intenta justificar amb el fet "que fa anys que hi ha el problema" i en el fet que "els partits polítics s'hi possin". Si fa anys que dura, per què no s'han queixat els sindicats, començant pel seu? I per què segueixen sense obrir la boca en tots els desastres que han hagut recentment al nostre país? I a més, se'l veu el llautó quan parla de partits polítics, perquè aquesta manifestació la convoca una entitat de la societat civil, els partits van al darrera.

Així mostren un cop més com PPSOE, als quals l'Albarez deu obediència (com els sucursalistes del PSC), van en contra de Catalunya i intenten, com van fer amb la manifestació de febrer, que surti malament. Quan una convocatòria es fa "a la nació catalana" tots els catalans ens hauríem de sentir identificats, en tant que som perjudicats. El senyor Albarez, per això, es veu que no se sent "convidat".