dilluns, 28 de setembre del 2009

Molí de Sant Oleguer

S'ha de reconèixer i quan algú fa una cosa bé se li ha de reconèixer. El nou alberg, el nou equipament municipal, aprofita un edifici històric el qual ha restat protegit per una nova vida transformada en ús.

El Molí de Sant Oleguer és un patrimoni que posa, junt amb la resta única del Ripoll, Sabadell al mapa. Explica qui som els sabadellencs i d'on venim. Però sobretot explica on volem anar.

Aquest és el model propi del que caldria fer amb el patrimoni, igual que el castell de Can Feu, també recentment recuperat. Protegir el patrimoni (riquesa per tothom de futur) i donar nova vida amb nous usos.

Moltes gràcies a l'Isaac per l'oportunitat única de poder realitzar aquestes visites guiades. I enhorabona a la gent que ha participat al seu èxit.

dimarts, 22 de setembre del 2009

La merda espanyolista

Aquests dies estem assistint al desmaquillatge de la merda espanyolista i al ridícul dels llepaculs zombis colonitzants que li fan el joc des de Catalunya amb un patètic messellatge sucursalista (Pere Quart).

Al meravellós article de Victor Alexandre...

http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/la_falange_catalana_del_psoe.html

...poc s'hi pot afegir. És ridícul sentir com Montilla intenta desqualificar actes democràtics escudant-se en la submissió obedient de l'esclau.

Se multipliquen arreu dels país l'entesa PP + PSOE comtra un dret fonamental de l'home. I això que no és vinculant! Que la merda espanyolista és merda i fa pudor, darrerament sobre les evidències. Tantes que ja només un cec les pot negar (amb perdó dels cecs que no tenen culpa): governen junts al País Basc, a l'ajuntament de Sabadell, a Sitges i d'altres poblacions voten junts contra les propostes de referendum...

Quina mena de governant nega al seu país el màxim que es pot tenir? Quin en el seu estat de lucidessa pot coartar la llibertat d'expressió? Doncs Montilla, el mateix que va dir que Catalunya no era cap nació ; l'espanyolisme ranci amb tele5 al capdavant i els sucursalistes de pro amb por de perdre les engrunes que els llença l'amo des del seu tron de lladre.

No s'entén com més gent no es rebota: els tranports són una merda, l'atur és galopant, les situacions de pobresa és multipliquen, els desemparats també, l'educació s'encareix, la conciliació és impossible, les mancances de tot tipus són evidents.

Per quan la independència? No podem aguantar més sent esclaus d'aquesta merda espanyolista: visca la terra lliure! Volem (i necessitem) un estat propi ja!

dimarts, 8 de setembre del 2009

Per què escriure a un bloc?

Fa un temps era moda tenir un bloc, si no en tenies semblaves idiota. Avui és l'hora d'or de les xarxes socials. Aquestes xarxes ofereixen espai per escriure i a més tenen l'avantatge de tenir com a lectors als teus contactes. O almenys en teoria.

Diuen que escriure al bloc és un acte d'egocentrisme. Doncs sí, l'és. Però no solament. D'entrada s'ha de tenir alguna cosa a dir per escriure. I a més s'ha de fer de forma endreçada perquè sigui comprensible per una tercera persona. I si no mesurem la qualitat dels escrits pel nombre de lectors que tenen (o de publicitat que reben)podríem dir que tot escrit té una part d'egocentrisme posat pel qui el fa.

A partir d'aquest moment, no esperes que ho llegeixi ningú en particular, sinó que més aviat es tracta de fer una mena de teràpia. De tant en tant va bé buidar el pap. I aquí entra la segona indecisió: anònim o amb el teu nom? La veritat és que no té gens de gràcia tenir un bloc anònim, si per anònim hem d'entendre que la gent que et coneix no saben que ets tu. Perquè ja m'explicaràs quina gràcia té tenir un bloc anònim quan la major part de gent que llegirà ni et coneix ni ho vol fer! A més, cal tenir en compte que a l'hora de la veritat no n'hi ha d'anonimat a la xarxa.

Ara fa temps que no posava res al bloc, però m'han fet pensar en ell. Potser no ho feia precisament perquè no necessito tant buidar el pap, o simplement estic més ocupat.