dissabte, 9 d’agost del 2008

Els zombis espanyols, o espanyolistes.

Arran de la suposada desaparició d’un grumet després d’haver dinat al Bulli s’han fet molts comentaris sobre el fet que el trobessin a Ginebra. A un programa de ràdio català s’afirmava: “com de lluny havia anat”. Perquè :“Ginebra està molt lluny”, reblà el clau un altra contertulià. I estic segur que si repasséssim mitjans trobaríem comentaris semblants a manta.

Dels espanyols ja és d’esperar aquests comentaris, donat que alguns no és que estiguin lluny, és que estan més a prop de l’Àfrica que d’un altra lloc (també mentalment). A més a més, tenen aquella mentalitat prehistòrica que els fa creure que són el melic del món. Però el que és trist és que alguns catalans assumeixin com a propi aquest discurs mesetari geogràfic. I l’escolin inconscientment, com fan a TV3, per intentar limitar la tradicional mentalitat oberta catalana.

La realitat és que Ginebra està tan sols a 670 quilometres de Barcelona, és a dir, a tan sols 5 hores xino-xano en cotxe. Per comparar, i per informació dels mesetaris i botiflers, Madrid (d’això que cada dia ens foten informació pel tub) està a una distància semblant. Sevilla o Extremadura, amb qui constantment ens volen comparar, estan a més 1000 quilometres! Abans s’arriba a Alemanya que a allà.

Malgrat l’evidència, constantment ens omplen de notícies sense cap transcendència sobre pobles perduts d’Andalucia, abans que informar-nos del que passa aquí al costat. Una línia fronterera imaginària que parteix el nostre país en dos i ens allunya d’Europa ens obliga?