dijous, 7 de novembre del 2013

Canal 9 i la hipocresia

El PP tanca Canal 9, i els treballadors es tanquen a dins com els grecs. Ara sembla que els treballadors s'adonen de tots els despropòsits d'aquests canal. És una actitud com a mínim hipòcrita, haver callat durant 15 anys i ara treure la bandera del valencià (ni ara s'atreveixen a dir-ne català) i de l'ètica professional, quan són els pioners de la tele escombraria, amb programes com Tómbola, i el valencià es limitava als telenotícies i alguna coseta més. Ara apareix Iolanda Marco amb la seva carteta dient el que ja sabíem fa temps, però ells callaven fins abans d'ahir. Per alguna cosa era un canal un amb 4 de share.

Això tampoc treu greuetat a l'actitud feixista i censora del PP. Tot i que tampoc sorprèn: ja havien tancat els repetidors que portaven el senyal de TV3 i multat els propietaris. Està en la línea de carregar-se tot es que faci olor a català, no per canal 9, sinó perquè alguns com l'ABC ja se freguen les mans pensant en tancar TV3, segons ells, una fàbrica d'independentistes.

L'ERE no acceptat, només ha estat una excusa. La realitat és que la gestió política d'aquest canal, nascut per evitar la visió de TV3, ha estat nefasta. Tenien més treballadors que tele 5, Antena 3 i la Sexta junts. Allà, anaven a parar endollats, amics, familiars i saludats del PP a cobrar un sou públic sense que molts d'ells sabessin ni tals sols què hi anaven a fer. A més, com que es veu que eren pocs, extarnalitzaren la producció de programes. Tot plegat convertí C9 en la tele més endeutada de l'estat espanyol.

Diu el PP que prioritzaran els serveis als ciutadans, abans que gastar 40 milions d'euros en la tele. Deixant de banda que C9 era un servei públic (en teoria), és curiós que se recordin ara de les escoles, quan tenen 14.000 alumnes que volen estudiar en català i no poden, perquè el govern del PP no els ofereix plaça. També resulta cínic per part del PP que temporades passades es gastessin més de 100 milions d'euros en pagar drets als clubs de futbol valencians. Diners pagats mitjançant la caixa mediterrania, amb la mediació d'elements encausats a la trama Gürtel.

També està bé que es recordin després dels desastres de les ciutat de les arts, l'aeorport de Castelló, la visita del papa (coincidint amb els desastre del metro de valència, que no va merèixer cobertura per part de C9), la copa de vela, el Cabanyal, la fòrmula 1, Terra Mítica ( amb la prèvia crema de terrenys per urbanitzar) o la ciudad de la luz,  entre d'altres d'altres. Sense comptar que el de valencia és el litoral més trinxat de la península i de tot Europa.

I de tot això què en deia C9? Res. Res de res. Ni paraula de les imputacions de Camps, ni de cap altre membre del PP mai. A C9 tot eren falleres, processons, futbol i "egpana va bien". I seguint la línia blavera del PP, si alguna cosa anava malament era culpa dels catalans.

Ara, els treballadors de C9 ploren, però la realitat és que no es trobarà a faltar la seva vergonyosa submissió al PP. Pel que fa als feixistes del PP, mai van acceptar la correspondència d'emissions amb TV3 i les illes, el que podria haver significat un salt en nombre de potencials televidents, pel que ja els està bé eliminar un mitjà, si com preveuen les enquestes no el podran controlar a partir de les properes eleccions. La seva dèria és no reconèixer la unitat lingüística.












dilluns, 4 de novembre del 2013

Benvolguts amics, contactes tots, 

El Bloc d'Històries d'Europa
Com alguns de vosaltres ja sabeu, he iniciat un projecte, amb en Jordi Bonvehí, per impulsar el coneixement de la història, concretament de la història d'Europa.  Creiem que és bàsic per a una democràcia sana que les persones exerceixin la seva llibertat,  i per això calen tenir uns coneixements mínims de l'entorn on es viu. I pels catalans, avui com fa mil anys, el nostre entorn és Europa, tot i que no necessàriament aquesta Europa que hi ha ara.

Malauradament, el context cultural històric que ha patit el nostre país, ni tan sols  ens ha permès de conèixer la pròpia història. Encara avui en dia, els ensenyaments obligatoris impedeixen aquests coneixements de l'entorn, imprescindible per coneixes a sí mateix, reduint l'espai d'estudi històric a la mínima expressió. 

I encara aquesta mínima expressió s'obliga a que sigui unidireccional i subordinada completament a l'estat espanyol, o, millor dit, a la historiografia creada des de Castella. Així, els nostres joves, en el millor dels casos,  poden arribar a saber on para el Guadalquivir, i d'altres rius peninsulars (diguem-ne rius per entendre'ns) però són completament ignorats en res més. Per exemple, no saben ni quin riu passa per Berlín, i això que és la capital econòmica actual d'Europa, i no diguem situar l'Elba, el Tet o la Garona.  En casos més greus hem vist exàmens on els alumnes posaven el riu Mississipí a Londres. 

Algú pot pensar què això és anecdòtic. No. No ho és, i és molt perillós, la ignorància és una xacra per a la democràcia. I també per a temes considerants pràctics, perquè els nens catalans rarament s'aniran a ofegar a Sevilla, per contra s'ofeguen als canals de rec de Lleida o se'ls emporten les riuades  del Maresme, perquè ningú els ha explicat aquestes característiques del nostre país, molt menys la formació reglada. Només cal visitar un col·legi, per veure encara els marcs mentals en que es mouen i fan moure els nens. Ja no fan aprendre de memòria els reig gots, però és només el pas anterior, pràcticament no s'ha avançat res. I la llei Wert, i Bolonya, per contra d'avançar, pel camí del retrocés. Avui en dia, que molts catalans es veuen obligats a emigrar a Europa, resulta que no en tenen ni idea de la història dels països on van, i per molt que ens obliguin a conèixer quina és la capital de l'estat  espanyol (la metròpoli colonial) això els servirà de ben poc quan hàgim d'anar a Anglaterra, per posar un lloc.

En temes polítics, també es veuen les mancances en tot tipus de l'ensenyament, tants anys centrat només en inculcar a la força l'espanyolisme, fomentant l'aïllacionisme. Resulta quasi impossible que penetrin conceptes tan bàsics com la democràcia a bona part de l'estat espanyol, i pràcticament, ni tan sols els qui tenen responsabilitats polítiques saben diferenciar els poders legislatiu, executiu i judicial. No coneixen la revolució francesa, no saben què són els estats, no saben com s'ha creat Europa i a sobre critiquen els organismes internacionals quan els piquen el crostó. La ignorància és atrevida.

El nostre projecte, modestament, intentarà d'una forma amena, intentar cobrir aquestes mancances de coneixements de l'entorn europeu d'una forma planera. Coneixements enciclopèdics estan ben coberts a Internet, manquen temes fabricats que expliquin temes concrets, sobretot d'actualitat. I en això ens posarem. Us  animem a tots, per tant, en tant que contactes nostres, a participar d'aquest nou projecte, aportant els vostres comentaris, peticions i suggeriments. 

També estem al facebook i a twitter

Us hi esperem!