diumenge, 4 de juliol del 2010

L'independentisme en una nova cruïlla (Per un candidatura unitària )

Estem arribant a un altre moment clau de la història recent del nostre país, quan, com sempre, alguna gent ja donava per mort i enterrat el país i la llengua. És el moment de posar tota la carn a la graella i oferir una veu conjunta, perquè l'ofensiva espanyolista contra Catalunya és en tots els fronts.

Malauradament, els petits interessos i els personalismes ens estan, o poden estar, tornant a passar factura. És la història del perdedor, la història dels pobles minoritzats i oprimits, la història d'un catalanisme que sempre s'ha deixat emportar popularment pel debat d'on posem la coma i suposadament liderat per unes elits disposades a vendre's la seva mare a canvi d'unes minses engrunes de poder "regional"i reconeixement.  Només cal mirar el batibull de sigles que concorren a les properes eleccions autonòmiques per adonar-se que de seguir així no ens en sortirem mai.

D'entrada, a banda del ja coneguts de sempre, hi ha Reagrupament, escindits (com no) d'Esquerra (abans Esquerra Republicana de Catalunya): són la típica baralla entre ètica i consciència nacional derivada de tocar govern i diners. Aquests només aspiren a dividir el vot descontent d'ERC.  Després hi ha la CUP, immersa en l'etern debat de l'EI sobre si cal o no cal participar d'unes eleccions organitzades per l'estat opressor. Aquests s'estan limitant a reproduir, des del seu límit de 20.000 vots, el mateix que va passar amb CC amb protagonistes semblants i disputes encara heretades de TLL entre l'MDT i Andavant. Han organitzat una plataforma per presentar-se, malgrat que després d'un "debat intern" es va decidir no fer-ho. Nova escissió a la vista. I l'última, com que hi faltava gent, ara ve en Laporta amb un nou partit: Democràcia Catalana. Aquests encara ni se sap quin espai polític representa que voldrien ocupar, i l'únic actiu que tenen és una cara, la d'un expresident d'un equip de futbol.  
 
El millor de tot això és que tots aquests proclamen exactament el mateix: que si "l'estat català", que sí "la unitat" ... però és presenten a les eleccions per separat! Doncs, lamento comunicar-los,  que jo a l'igual que molta altra gent, només podem votar una vegada i a un sol partit. No sé si havien adonat. Tant consta d'entendre?  


Quina és la solució? Si realment els qui ara governen volguessin fer un gest, podrien. Per exemple, només haurien de abandonar les poltrones i que tornin de Madrid que allà no hi fan res, o que deixin al Montilla en minoria fins les eleccions si volen ser coherents amb el que diuen. Que proclamin un govern de concentració i redactin una constitució catalana (de fet, ja n'hi ha una: la del 1920).

Però això no passarà, serà la societat civil qui haurà de treure les castanyes del foc a aquells que s'autoanomenen polítics. En general, són uns polítics que miren impassibles com retallen drets als seus ciutadans i es queden tan amples, que l'atur sigui d'escàndol o que el fracàs escolar campi alegrement tan els és. Perquè són els mateixos que negaven que existís una crisi (recordeu?) i els mateixos polítics que encara no han condemnat el franquisme. Aquests qui ara graben amb més impostos la nostra vida són els qui ens han de treure d'aquesta situació i manca de drets democràtics bàsics? 

La solució passa per una candidatura única, que aplegui tothom, amb un sol objectiu principal i primer: crear un estat català. Ja ens barallarem després per si els altres territoris de parla catalana volen venir amb nosaltres o no, ja ens barallarem nosaltres per veure com d'ecologistes hem de ser, etc..però després de ser independents, quan puguem decidir per nosaltres mateixos. De què ens serveix barallar-nos ara per tot, si no poden fer-hi res? Fins que no tinguem un estat propi no podrem decidir sobre polítiques d'ocupació, sobre educació, i en definitiva per tot allò que ens afecta en el nostre dia a dia.

Lamento que enganyin gent perquè des de CIU insultin a ERC, i des d'ERC insultin a CIU, i mentre els espanyols se'n foten un fart de riure. Si a més resulta que aquesta petita elit catalana, en comptes de lluitar per un estat propi per substituir les engrunes que abans tenia de l'estat, ara es dedica a rob...perdó...a cobrar comissions,ja no sé quina mena de mentalitat d'esclau patètica poden tenir aquesta mena de gent.

El proper dia 10, dissabte vinent, tenim una oportunitat per mostrar la nostra força o voluntat de crear un estat propi. Alguns independentistes la volen boicotejar, Montilla només vol la senyera de tapar les vegonyes i les potes de la taula, Reagrupament no s'ha adherit a la convocatòria, el PSC en general juga a la puta i la ramoneta  i CIU sembla desapareguda esperant que la manifestació sigui un èxit per apuntar-se el tanto.

Per tot això :Cal anar unitàriament a la manifestació del proper dissabte per sobre de sigles i reclamar l'estat català. Cap estatut ens farà lliures. El grau més alt d'autogovern l'assolirem amb un estat propi i no sent subordinats: mai més cornuts i pagar el veure de ningú.