dimarts, 12 de gener del 2010

Croàcia

A Croàcia vam anar a l'estiu del 2006, quan encara no teniem fotos digitals. És un país molt maco, tot iqeu no per les seves platges contràriament al que es diu. En el seu moment vaig fer un resum que estava penjat a un bloc antic, el passo en aquest, per si és d'utilitat a algú, ara que s'està posant més de moda anar-hi.


Aquest estiu hem passat 10 dies a Croàcia. 6 dies a la costa Dàlmata i 4 a Zagreb, a l'interior, del 6 al 10 d'agost. Després encara vam passar 4 dies al Südtirol, però això és 'una altra història'.
Croàcia és un país de contrastos. Hi trobes de tot: platja (de pedres, no de sorra), muntanya (tocant al mar !), pobles amb molta història i ciutats que expliquen històries... Les comunicacions estan 'a mitges', les autopistes estan en fase de construcció i encara està per acabar l'autopista d'Split a Dubrovnik. Però l'avantatge és que les parts ja construides, són noves!



Dijous 3 Agost 2006
El pla del primer dia: cotxe ben ple a l'anar a l'aeroport de Girona, i el mapa del recorregut que havíem de fer aquell mateix dia però... Comencem les vacances passant 9 hores a l'Aeroport, el nostre vol porta 7h de retard per culpa de la vaga del Prat de dies enrera (encara!). Sortirem a les 23:15 (havíem de sortir a les 16:20). Mentre esperem veiem a Felip Puig, de CiU, amb la família, com també 'ploren', van a París amb vols barats.
Nosaltres dormim al hall de l'Aeroport de destinació, Treviso (Venezia). Hi hem arribat a la 1:00. Fins les 7:30 no torna a obrir Hertz, tancaven a les 22:00 i com a molt esperaven fins les 24:00.

Divendres 4 Agost 2006
A les 7 del matí el policia que feia el torn de nit ja ens va aixecar a tots els que ens vam quedar a dormir allà, no erem els únics putejats, bàsicament perquè havien d'obrir la terminal i el bar. Com a mínim el servei de bar el teniem a prop. Per sort l'empleat de Hertz va arribar abans d'hora i ens va atendre molt amablement abans d'obrir. Ens va dir: "sou vosaltres el del vol retrasat d'ahir?". Doncs serà que sí.



Com que sortim d'hora amb la merda de cotxe que ens ha tocat, arribem fins a Pula travesant la península d'Istria pel mig. Segueix plovent, és a dir que plou sobre mullat perquè estem esgotats, sense sopar, mal dormits, guarros a més no poder. Vam haver d'anular la reserva dels 2 primers dies, però això comportava haver de conseguir una nit en una "soba" i dinar. Gràcies a una agència turística més que patillera, però eficaç, de les moltes que hi ha per tot Croàcia no oficials, van trobar-nos una habitació (les dades estan al final) on vam poder dutxar-nos i canviar-nos de roba abans d'anar a dinar a un restaurant que ens van recomanar a la mateixa oficina. A l'oficina ens van donar també les primeres "kunas".



Ja sé què direu: "quantes ruïnes!". Resumint, per respondre ràpid: Si les restes arqueològiques són "pedres"; a les biblioteques no hi ha llibres, hi ha "fusta". El problema en els dos casos és saber desxifrar què hi diuen.
El monument principal de Pula és l'amfiteatre de Vespasià, l'Arena. Altres restes romanes són l'arc dels Sergis i el temple de Roma i August. Els carrers de la part antiga contenen també diversos edificis medievals i renaixentistes.



Pula ha estat grega, romana, arrasada pels visigots, conquerida pels bizantins, explotada pels venecians, "alliberada" per Napoleó, inclosa a l'imperi austrohungarés, annexionada a l'Itàlia feixista, reconstruïda sota Iugoslàvia i finalment dins Croàcia.
Tal com es veu avui: un paradís turístic. Abocat al mar (això no ha canviat) i al comerç.

Dissabte 5 Agost 2006
La península d'Ístria és com tot Croàcia, poblada a la costa i deshabitada a l'interior.
Les carreteres estan prou bé i les autopistes en construcció. Aquí el blau és carretera normal i el verd autopista, en groc marquen les sortides. Els paisatges són verges i d'un verd intens. Des dels punts més alts es pot veure el mar.



A l'entrada d'un túnel regalaven ampolles d'aigua, una per persona que anés al cotxe. La gent és molt simpàtica, tot i que recelosa. El turisme aquí "és un mal necessari". La gent que hi viu, com arreu, no valora l'indret on viu.
L'italià és una llengua que se sent molt, per exemple a les emissores de ràdio, la majoria de les quals emeten en aquest idioma. Els parts de trànsit són multilingüe i comencem a témer que trigarem més en arribar a Split del què pensàvem. Hi ha paradetes improvisades de fruita esquitxant el camí.A hores d'ara ja sabem que el cotxe que ens han donat és més aviat limitadet, sobretot de potència. Però almenys té aire condicionat.

Rijeka recorda Trieste pels edificis portuaris. Durant molt de temps de majoria de població italiana, avui només en queda un 5%. Rijeka, o Fiume, és un port importantíssim, però els ferrys que porten cotxes només surten divendres i dilluns... i triguen 12 hores en arribar a Split.


Les aigües són transparents, és veu el fons i una munió de peixos. Els musclos que veiem des del port no es poden menjar, però els que estan més endins sí. És la 1 i ja han desmuntat el mercat, només queden algunes paradetes a mig atendre i les botigues de flors. Ara ja tenim Kunas, però no arribem a temps de comprar res. A més és festa nacional, celebren la seva independència, i molts llocs estan tancats.
Per la costa Dàlmata tots els pobles que van apareixent són preciosos. Encara no pateixen la plaga del totxo.
Malgrat l'allau de turistes s'espavilen per allotjar la gent en cases particulars o càmpings. Hotels grans són difícils de veure. Fora de població la costa és neta, les atribucions sobre costes són de l'estat, no dels municipis com a Catalunya.
La carretera té molts revolts, però molts. Els paisatges compensen: badies, castells, pescadors i porcs a l'ast a les entrades dels restaurants. Caletes amagades i molts vaixells a la costa. El cavallet de mar és el símbol d'aquesta costa.
Cues a l'autopista. Novetat per a ells, i com a casa per nosaltres. Tot plegat per un túnel de 5 km pel què han de donar pas alternatiu. A l'altra banda del túnel també hi havia una cua monumental.

Aquesta és la A1, i els quilòmetres es compten des de Zagreb. Total uns 15€ per més de 300 quilòmetres. La gent també toca el clàxon quan se'ls saluda des d'un pont. Al final arribem a l'apartament a Krilo (prop d'Split, una mica més al sud) quan es pon el sol. La vista des de la terrassa de l'apartament és preciosa, i això que ja és fosc.

Diumenge 6 Agost 2006

Omiš. Trobem la primera persona que no sap anglès, una història per demanar dos cafès i dues pastes!
Això sí, el Barça és a tot arreu. Aquí l'estrella són les síndries enormes, i és ple de paradetes amb productes i souvenirs de la zona. Literalment t'assalten per oferir-te de tot. Important: és mentida que s'hagi de regatejar. Els molesta molt, és ofensiu.







Generalment ens prenen per italians, però hi ha molt turisme interior, al final dues persones s'han dirigit a nosaltres en croata. Evidentment no hem entès res.
Muntanyes a una banda i platges per l'altra. Al mig, un riu navegable. Les platges són de pedretes. Es pot anar molt endins sense que l'aigua et cobreixi. Les muntanyes són rocoses.

Per una hamaca aquí cobren 15 kunas /dar (uns 2 €/dia). A Catalunya són 12€... l'hora!
Aquí la gent que pren el sol està més blanca que nosaltres i no hi ha negres ni en pintura.

La cosa d'aparcar està difícil. Aquí no saben què són els guals, directament et punxen les rodes. Una hora de parquímetre oscil·la entre els 4 i 6 kunas i per anul·lar multes només cal subornar el policia de torn. Imatges de gent fumant, pobresa, venda pirata o mobiliari fet malbé són inexistents. Tot sembla provisional, però utilitari i net.

Dilluns 7 Agost 2006





El Neretva, això és un riu. I net. Al delta han dessecat per plantar cítrics i síndries. Encara es veuen búnquers i cases trinxades. Les fronteres de la part bòsnia i croata estan juntes, bon rotllo.
Passant per aquestes carreteres i muntanyes s'entén que Dubrovnik sigui encara una mena de república que vagi a la seva bola. Ara per exemple els ha donat per ser més cars que la resta de Croàcia. Potser també han d'amortitzar els bombardejos que van patir durant la guerra servo-croata.

El cacau turístic a Dubrovnik és enorme, els preus dels pàrquings impossibles. Així que fem cap al primer que veiem lliure, encara que sembli una mica car d'entrada. Va resultar ser el pàrquing de l'hotel Hilton. Ja d'entrada un uniformat ens indicava l'ascensor, nosaltres pensàvem que era la nostra sortida caminant... però no. Era un ascensor per baixar amb el cotxe. Al final, beguda 'gratis'.



Dubrovnik s'ha aturat en el temps, el centre. La resta està patint els desastres de l'especulació, tal com la resta de la costa Dàlmata. És ple de racons i detalls, no donaríem a l'abast a fer fotos a tot.
Se senten molts idiomes, també el català, però només els turistes tenim una cosa en comú: les ulleres fosques i les xancletes.
Una cosa es pot dir dels croates, també. No mires ni dos segons un aparador o carta i ja se t'estan oferint. Al seu costat els venedors del Corte Inglés semblen ancianes tortugues reumàtiques amb crosses.


Dimarts 8 Agost 2006



Les indicacions per arribar al centre d'Split estan fetes, directament, per despistar l'enemic. O et porten a carrers sense sortida o et fan donar voltes fins encarar-te un altre cop a la sortida. Tant és així que pensem a fotre el camp. Al final val la pena, el Palau de Dioclecià, o el que queda, és preciós. No poden cobrar entrada, així que omplen de botigues. Aquí es veuen els desastres de l'església contra el "paganisme".


Salona era on vivien feliçment els colons romans abans de ser amablement convidats pels àvars (els seus bàrbars de torn) a córrer cames ajudeu-me cap un lloc més segur: Split.
Allà s'hi van refugiar rere els murs del Palau de Dioclecià. Malauradament, també es va refugiar el bisbe qui va decidir començar a fer-hi reformes a la paradeta.
Salona va quedar abandonada fins que un arqueòleg la va desenterrar al s. XIX i ara és l'anònim testimoni de la decadència de l'extraradi d'Split.



Trogir. Castells al costat de camps de futbol, botigues xineses al gòtic i el cambrer s'espanta perquè li poso aigua al cafè amb llet. Cremava. Però suposo que ha degut pensar que és un costum made in Catalonia.

Tota l'entrada de l'església és una peli de l'època, detall a detall tota la vida, obra i miracles del Déu nostre senyor.
Trogir és Patrimoni de la Humanitat, com tot a Dalmàcia, sembla. Això vol dir que no es pot tocar ni una pedreta per fer cap tipus de reforma, sota cap concepte. Abans de treure la pols han de demanar permís a la UNESCO. És molt fàcil trobar iots de luxe i molt difícil pagar amb VISA al restaurant. El que vol dir que Trogir la visita gent de moltes peles.

Dimecres 9 Agost 2006
Supetar és el port de l'illa de Brač ,els ferrys triguen 3/4 d'hora en una trajecte que el David Meca se faria en un plis. Però maco és. A part, aquí a més del turisme també fan d'altres activitats. La talla de pedra és famosa des d'època antiga i el palau de Dioclecià està fet d'aquesta pedra. Encara es poden veure les pedreres romanes i encara se'n fa extracció.








Per anar a qualsevol lloc s'ha d'anar des d'Split. Anem a l'illa de Brač, la 3a més gran de Dalmàcia, en uns transbordadors de quan el papa Joan Pau II mirava dret (no és conya que tenen la foto).
El més famós és a l'altra banda de l'illa, a Bol, a 30km en ctra. per una illa que només en té 15 d'ample. La Banya d'Or, una platgeta minúscula que té forma de banya i que suposadament varia de forma amb el corrent.


Dijous 10 Agost 2006

Plou, decidim visitar Omiš i descansar a l'apartament.

Divendres 11 Agost 2006


Marxem a Zagreb, parant a Plitvice. El paisatge canvia, tot és molt més verd, hi ha més bosc, en general tot és més centre europeu. El turisme també canvia, l'alemany aquí és la llengua primera per atreure els turistes.

Veiem moltes cases on lloguen habitacions (Zimmer), però no tenen web. Cercant info per internet només ens sortia Dalmàcia, no estan gaire preparats en aquesta zona per al turisme. Fora de llocs puntuals ens miren estranyats.
Nacionalni Park Plitvička Jezera (Parc natural Llacs de Plitvice). Tenen muntat un circuit de 8 hores que tallant per diferents llocs es pot reduir per fer trajectes més petits.




La visita és al voltant de la part central del parc, on hi ha els llacs. Et porten en trenet cap a la parada que vulguis i la part del llac et porten en barca, la resta caminant es pot fer seguint camins senyalitzats amb lletres. L'aigua és transparent, només se senten els ocells i les cascades. Els animals se t'acosten, fins i tot els peixos, ja estan acostumats a la presència de públic.
De tornada al punt de partida del parc, dinem, i cap a Zagreb.

Camí de Zagreb, tornem a agafar l'autopista a Karlovac. Aquí es veuen els primers signes evidents de la guerra del 1991-95, cases com coladors de trets, sostres enfonsats, més cases a mig fer, i a Karlovac tenen un museu de la guerra.




L'entrada a la capital tampoc és gaire maca, més aviat sembla un suburbi d'una ciutat decadent; encara són evidents les mancances de l'època socialista.

Dissabte 12 Agost 2006
Gornji Grad, Zagreb. La part alta de la ciutat està formada per dos puigs, un al costat de l'altre, que en temps medievals eren dues ciutats que es feien la competència.
La Porta de Pedra és la resta mes antiga d'entrada a la ciutat on hi ha els principals edificis administratius i simbòlics de la ciutat.





Estan fent empedrat nou, encara conserven tradicions socialistes, com la de donar feina institucional encara que no sigui productivament necessària.

Diumenge 13 Agost 2006
Visitem els comtats del nord. Anem a Varaždin. Poblets enmig de camps de conreu. Castells. Cigonyes i gallines passejant pel mig dels conreus.