dimecres, 29 d’octubre del 2008

Gràcies a tohtom

He acabat la carrera! M'ha costat, perquè treballar i estudiar no és gens fàcil. Precisament per això, he d'agrair a molta gent que m'hagin donat suport i facilitat la tasca. Com va dir el director de la Salle, "una persona que acaba uns estudis és un èxit social, un èxit de molta gent, no només de qui aprova exàmens."

Se'm fa difícil aquí anomenar tothom, però intentaré fer un resum, si algú creu que m'he oblidat d'ell que faci una reclamació per tripliclat ;D. L'ordre no implica una jerarquia: d'entrada al Carles i la Carme (us podeu penjar unes quantes de medalles), sense les vostres desconnexions m'hagués esclatat el cap en més d'una i de dues ocasions; al professorat, alguns més que d'altres, cert, però en general tots heu posat al meu abast la vostra màxima predisposició i flexibilitat vers un alumne més, al cap i la fi; als companys estudiants de diferents promocions, tot un exemple de gent compromesa; als amics que m'heu facilitat apunts, consells i m'heu donat ànims; a tots voslatres moltes gràcies.

No m'he oblidat dels qui m'ho han posat difícil: als qui m'han explotat laboralment, i ara exploten immigrants, ni he oblidat les dificultats de tot tipus burocràtiques tant estructurals com quotidianes: la manca d'ajuts de beques, els horaris d'infern, els transports cars, les dificultats per estudiar en català (no hi ha bibliografia, ) unes instal·lacions universitàries de pena, uns preus de taxes i matrícula només per rics, i un llarg etc. A tot ells : que us bombin. He acabat, elis-elis. I seguiré estudiant, malgrat que el sistema sembla entestat en crear rucs que no es queixin i no piulin per molt que els putegin.

Tampoc m'oblido de gent, la qual, amb petits detalls no per això menys importants, m'han fet (i fan a molta gent), que la vida prou dura d'un treballador que estudia sigui més portable. Com a mostra,gràcies als: qui m'ha deixat tornar llibres més tard del que tocava, o m'han perdonat sancions; als conductors de bus de Barcelona, per la seva paciència; al personal dels menjadors universitaris (sou els millors) que per cert volen tancar; als perruquers i botiguers, que amb la seva conversa em tornaven a posar els peus a terra; i finalment, a l'inventor d'internet, persona a la qual estic molt agraït, malgrat no el conec personalment.

Capítol a part mereix la meva dona, la que més m'ha aguantat, i m'aguanta (que ja és paciència), cosa difícil sobretot quan tenia exàmens, i que m'ha impulsat a fer tot el que faig. Sense ella no hagués fet res de res. T'estimo.

Com que és un guany social, també és just que retorni a la societat el profit d'allò que he aprés. És difícil,perquè la TV fa estralls, però s'intentarà. D'entrada aquí queda el testimoni d'agraïment a tothom, repeteixo: moltes gràcies a tothom.