Premi Ramon Llull

Enguany el premi a recaigut en una dona, Najat El Hachmi, d'origen marroquí. Això no va més enllà d'una simple descripció, però evidentment no pot deixar de ser notícia pel fet del seu origen, per ser una excepció. Amb tot, i per sort, una excepció a la qual ens hauríem d'anar acostumant. Ja tenim, o hem tingut en català, d'altres escriptors, com Asha Miró o Candel provinents d'altres cultures i que s'han incorporat a la nostra societat i ens han enriquit amb les seves aportacions.

Això passa a tot arreu, i no seria de destacar si no fos per la peculiar situació de Catalunya, i del català. Ningú, o molt poca gent, diu que Fredy Mercury fos d'origen iranià, o que l'actor Keanu Reeves segui libanès, simplement eren i és respectivament un bon cantant i un bon actor. Però és clar, la situació de la llengua anglesa no és la de la catalana. I per molt que tant l'Asha com ara la Najat diguin que volen ser reconegudes per les sebres obres, la situació cultural del país mana.

Per tant, quan dic que ens hauríem d'anar acostumant, vull dir que reclamo normalitat per la cultura catalana (cosa que ara per ara només pot assegurar un estat propi). Una cultura que no inclou els escriptors en qualsevol de les 300 llengües que es parlen avui a Catalunya, sinó que hauria d'assumir la llengua pròpia del país com vehicular en tots els àmbits de la societat, seguint el model català de no ficar-se a casa de ningú.

El català és l'eina de cohesió més important que tenim al nostre país. Per això el PP intentar segregar-nos com un pas més en la seva línia de destruir el català i Catalunya, a la qual nega l'evidència de ser una nació. Aquest premi, per tant, és més que una obra més, és un pas en la bona direcció per assolir una Catalunya plenament normalitzada, on el castellà passi a ser una llengua estrangera (com les altres 300) que ompli el nostre currículum de coneixements i deixi de ser una rèmora que ens impedeixi adquirir una tercera llengua molt més útil com és l'anglès, l'alemany o l'àrab.