dimecres, 15 de maig del 2019

Suport al Juli (II), municipals 2019 a Sabadell

Ja a les passades eleccions vaig donar el meu suport al Juli, i això no ha canviat. En una legislatura en la qual s'ha fet molta feina, també s'ha vist, per part de qui ho ha volgut veure, el gran nombre d'entrebancs que s'han trobat per a poder realitzar la seva tasca de govern. Van arribar, cal recordar-ho, després de 12 anys de bustime. Recordem, que el cap del PSC a Sabadell està condemnat en ferm per tràfic d'influències i pel cas Mercuri, i per això se li han imposat penes de presó i inhabilitacions, malgrat que corri encara pel carrer. Recordeu el "teatro del bueno" del seu germà deixant anar les llagrimetes de cocodril? Recordeu que acumulava càrrecs com si fossin cromos? La seva xarxa d'amiguismes i endolls familiars era molt llarga, i no va marxar amb ell. Insisteixo, malgrat tot, han fet una bona feina, el problema, pobrets, és que s'expliquen (quan ho fan) com el cul.

Aquest és l'alcalde que cal, amb la ciutadania.
Evidentment, les circumstàncies de la política nacional no han ajudat a tranquil·litzar la necessària pau municipal. Més aviat al contrari, l'ha crispat, especialment han ajudat a això partits polítics, el nom del qual no vull recordar, però que estan especialitzats en "montapollos", puntades de peu a la gent, penjar banderetes, insultar tot el dia els altres, i fer-se les víctimes per tot en un comportament passiu-agressiu digne d'estudi.

Recordo el primer cop que vaig retrobar al Juli recent nomenat, va ser a l'Àgora. El seguici que portava d'ajudants encara portava el xip de l'anterior alcalde, i me van apartar del seu camí al crit de "surt que ve l'alcalde", talment com si arribessin ses majestats. Aquestes formes d'entendre el poder, el poder municipal del bustisme, han canviat, per sort. Ja no hi ha guardaespatlles, ni unitats d'intervenció rapida a lo Harrelson de la policia municipal, l'equip municipal es dedica a perseguir les elèctriques que treuen el llum a les rendes més desfavorides, i no a nens que pengen adhesius "d'estil bustos".

En aquestes eleccions haig de dir que tinc coneguts, saludats i fins algun amic, en fins a 4 candidatures. Però noi, Baró, per molt simpàtica que me caigui la vostra candidatura, i reconec que ha millorar molt, segueixo sent votant d'esquerres. Ara, reconec l'esforç que esteu fent per preocupar-vos dels barris, i que per primer cop s'hi hagin deixat caure a escoltar, almenys escoltar, els nostres deliris de made in the ghetto.

Pel que fa la resta de candidatures, excepte la Crida, les considero experiments en vies d'extinció destinats a conservar la cadira d'alguna gent que potser ja seria hora que pleguessin i deixessin pas a sang renovada, escindits d'escindits, que "poden"però no volen i que insisteixen en comú cada vegada anar més separats. Més combinacions que incloguin el mot "Sabadell" me semblen ja quasi impossibles.

Les raons aquesta vegada per les quals votaré ERC (per mi encara són ERC i no "Esquerra"), són variades, però quasi totes locals, a nivell nacional estic força emprenyat. D'entrada, perquè en Juli és la persona que m'esperava i ja coneixia, i el poder no l'ha canviat: transparent com l'aigua (com quan l'aigua era transparent). Te'l pots trobar a les festes passejant, amb els nens als correfocs, fent la compra al super i a les xarxes explicant com va a declarar pel judici als presos polítics. Fa la feina, i potser per això no està tant per fer-se autobombo.

Ell, i tota la candidatura, vistes la diversitat d'opcions polítiques, com ja van demostrar, són els únics que poden ser el pal de paller d'entesa de diversitat de pactes. Van aconseguir que 4 partits, que entre ells no es podien ni veure, finalment arribessin a un acord de govern. I aquesta és una gran competència que tornarà a fer falta. D'altres, només sabem que si aconseguissin sumar entre ells pactarien el seu particular 155 municipal, i que els vots que obtinguin seran intercanviables. Per no comptar que hi ha una d'aquestes candidatures, la més votada (per poc) a les estatals, que l'encapçala membres de l'anterior equip municipal que va quedar esquitxat per tot arreu de corrupció i que encara pensen que la ciutat és seva, el seu corral particular, el subconscient els traeix en l'ús del llenguatge ("recuperem Sabadell").

I en tercer lloc, però no per això menys important, perquè ERC són els únics autènticament republicans en tots els sentits. La Crida és un invent que està molt bé, però no són la CUP en solitari. Amb tot, encara que no m'hi senti identificat per raons de classe, (perquè jo soc de barri  obrer i no del centre) considero que també han fet una bona feina al govern.

No diré que estigui content del tot per la tasca de govern. Evidentment, que als més hiperventilats ens hagués agradat entrar a l'AMI (almenys es va votar), que s'hagués fet més neteja de càrrecs inútils nomenats en èpoques anteriors, retirar d'un cop drapots del sostre que només molesten i que hi hagués hagut més sensibilitat cap a la cultura i l'associacionisme local. Però, donades les circumstàncies, i malgrat tot, en general s'ha fet molt bona feina i es mereixen seguir i acabar el que entre tots hem començat. Aquestes municipals, cal República. Sort Juli i companyia.