L'església catòlica: una ideologia satànica

Ningú en la història ha tret tant de profit dels seus màrtirs com l'església catòlica. D'ençà l'Edicte Milà de l'any 313 que l'església oficial es va agafar al poder com una paparra i no han parat de beatificar i viure del conte a cor que vols a costa de la suó del front dels altres. Ara n'han beatificat 500 de cop, ja tenen suposem per 2000 anys més de victimisme i d'aprofitar-se de la gent.

Que no se'm mal interpreti, els morts, morts són, i les víctimes tenen dret a reconeixement. Un cop dit això. El problema és que a l'estat espanyol només es reconeixen encara les víctimes d'un sol bàndol, mentre les restes dels altres estan enterrades sense ni identificar als marxes de les carreteres, en paradors desconeguts. A més, important, cal no caure en el parany de comparar i dir que són iguals una persecució d'un bàndol com el d'un altra. Mentida: ni en quantitat, ni sobretot en planificació s'està parlant del mateix. Mentre que les víctimes religioses ho foren d'avalots incontrolats, la Generalitat intentava amb el seus pobres recursos salvar molta gent de la revolució anarquista, i ho va fer. Per contra, els militars van planificar l'extermini premeditat de tothom qui tingués una ideologia concreta i represalià les seves famílies. Tan les va represaliar que encara avui moltes no saben ni on son els seus familiars enterrats. I això es feu des de l'aparell d'estat. I en quantitats ni diguem, els religiosos estaríem parlant d'uns quants centenars, 500 n'han beatificat, mentre que represaliats per republicans van ser centenars de milers. No es pot comparar.

Això, a més, sense obviar la prèvia: la república era el govern legítim, i els militars s'hi van revoltar en un cop d'esta feixista. L'església va donar suport al cop d'estat. Havia format part dels pilars de la restauració, junt amb els empresaris i els militars. Van estar sempre en contra dels drets socials minsos guanyats durant la república i quan els militars s'hi va revoltar contra la població l'església beneïa canons i qualificava la guerra de “croada”. Aquests són els “màrtirs” que van beatificar ahir: els qui anaven a Montjuïc a beneïr els militars i a administrar l'extrema unció, com a única “salvació”, als treballadors afusellats que lluitaven per un sou digne, una educació pública pels fills o per les jornades de 8 hores. Els mateixos que durant la república, des del primer dia, increpaven, mentien i tergiversaven des dels seus púlpits contra la igualtat de la dona, contra l'ensenyament laic o contra els drets dels treballadors.

L'església catòlica en llarg de la història han exercit de talibans destruint patrimoni qualificant-lo d'heretge i coses del diable a tort i a dret, el poc que s'ha salvat ha estat perquè l'han reconvertit tant per als seus interessos que poc recorda el que havia estat. Exemples, com el coliseu de Roma n'hi ha a muntanyes. Acompanyant aquesta destrucció física l'església ha aculturitzat tot el continent europeu i bona part del món. Avui només queden restes del que va ser la cultura tradicional, qualificada de pagana i amagada sota les festes catòliques imposades a sobre.

Aquesta imposició es feu acompanyada d'un nou ordre social en que l'església era dalt de tot de la piràmide social, el feudalisme. Els abats, els bisbes... eren autèntics senyors feudals tan o més sanguinaris que els seus homòlegs militars. Exercien les seves jurisdiccions amb ma de ferro i no dubtaven en escarnir els pagesos als quals van tenir sotmesos durant tota l'edat mitjana. Per eliminar la competència ideològica i de pas alleugerir el pes demogràfic intern es van empescar les croades, autèntiques matances d'innocents.

Amb el descobriment d'Amèrica s'obria per l'església un nou filó per aconseguir riquesses: el genocidi indígena, de cultures en molts aspectes molt més avançades que les nostres a la seva època, amb la crema de tot el patrimoni cultural, és sens dubte una de les gestes més salvatges de la història de la humanitat. Al continent mentrestant no es van quedar quiets per defensar els seus privilegis, sempre de la ma dels reis per suposat, van empescar-se la inquisició. Milions de persones van morir sota les seves tortures, o “interrogatoris” que en deia l'església. D'entre els milions de víctimes, com sempre, moltes dones acusades de bruixeria. Per no parlar del progroms i la persecució mil·lenària contra els jueus, acusats injustament de matar un dels seus, per molt que després el pintessin ros i d'ulls blaus. Aquesta mort va justificar, a parer de l'església, que s'arribes quasi a exterminar el poble jueu.

L'església sempre s'ha enfrontat als avenços. Quan la impremta es va empescar els llistats de llibres prohibits, es va dedicar a cremar, com els nazis, llibres que no eren del seu grat i a perseguir els qui els escrivien, talment com avui fan els talibans. Van ser els inventors de la censura: bravo per l'església. L'església sempre va defensar que la terra era plana, que era el centre de tot, que l'evolució era una cosa malèfica i els jeroglífics egipcis senyals diabòlics.

I per suposat, quan eren exterminats els enemics de l'església a fer festa grossa! Res de respecte a les vívtimes ni de fe. La seva explicació era com la dels nazis: no eren persones, eren rates. Com amb els hugonots, i això que aquests eren cristians, però no catòlics clar. En van matar més de 25.000 a França durant els fets de la nit de Sant Bartomeu, i què va fer l'església? Un tedeum per Roma per celebrar-ho, i segurament després una orgia en privat. Igual amb la matança durant la guerra dels 30 anys de Magdeburg, tan era si es tractava de nens, dones i gent gran, si no “combregaven” amb el poder de l'església se'ls degollava i prou. Aquesta era la idea de religió dels catòlics.

I en època contemporània tampoc han avançat gaire. Han donat suport a totes les dictadures: Xile, Argentina, i com no la franquista, que per això son els guardians del mausoleu del dictador construït amb ma d'obra esclava, de presoners republicans. Durant la dictadura van poder practicar els que més els agrada: la pedofília. Encara no costa de trobar testimonis, nens a qui els Jesuïtes ficaven la ma a la butxaca per buscar el que fos. Per no parlar dels càstigs corporals, com l'entranyables regles a la punta dels dits. Tot molt ben vist per les autoritats eclesiàstiques, sempre que a la paret hi pengessin el crist amb els dos lladres al costat.

L'afició pederasta de molts membres de l'església segueix encara avui. Als anys 70 del segle passat també es van apuntar al segrest de nadons (cosa que ja havien fet durant la dictadura) durant la transició: adopcions il·legals a manta a canvi de diners que sembla és l'únic que interessa a l'església. I això en connivència amb l'estat espanyol, perquè de diners en reben i molts gracies als concordats, l'últim del 1979. L'església aquest any vinent rebrà 13 milions d'euros cada mes (cada mes!), en total 162 milions d'euros anuals. Perquè faci les seves “cosetes”, ja se sap... el que facin. Tenint en compte que les retallades que obliguen a fer al govern de Catalunya, que representen retallades en despesa social com sanitat i educació, són de 7 milions d'euros anuals. Dóna que pensar no?

I avui encara, com diu la cançó, què fa l'església? Davant la gana, l'atur, els desnonaments, l'església ho te clar: no a l'avortament! I sobretot, no als catalans, que ens volen treure la mamella de l'estat! Sort que encara ens queden les Femen!