He rebut una altre volta
a casa aquesta publicació, anomenada revista, que edita l'Ajuntament
de Sabadell amb l'excusa d'informar els seus ciutadans. Una revista
que, diu, edita l'Ajuntament, però que sempre porta editorial de
l'alcalde, és a dir, l'Ajuntament som tots, però l'editorial
sempre, sempre, el fa només el cap del govern, que no és, per ell
sol, l'únic representant de l'Ajuntament.
Miro els titulars de la
revista, trobo una cosa que fa mal a les retines: s'afirma que
Sabadell és un exemple de lluita contra el canvi climàtic, quan és
la ciutat més contaminada de Catalunya. Miro l'ampliació d'aquesta
“informació”, obro la revista i en destacat a la dreta el primer
que hi veus, contràriament al que normalment es fa, és la imatge de
l'alcalde i el seu escrit a mode d'editorial, tot i que enlloc posa
que ho sigui. És una revista a tot color, amb paper dur, encolada no
grapada, amb profusió de fotos en color... una pijotada excessiva
per totes bandes, en definitiva i es miri per on es miri.
Deia aquell que la millor publicitat
d'un govern és la seva acció de govern. Com més publicitat fa un
govern, més evidencia la seva manca de capacitat de transformació
de la realitat. Quan un govern o partit es veu obligat a fer creure a
la gent coses, per contra de mostrar-les fetes, és que hi ha un
problema, i el que és pitjor, un problema que no es vol reconèixer.
Aquesta revista és una despesa
intolerable per prescindible en aquest context de crisi galopant.
Un Ajuntament que diu que no té diners per prioritats com
ensenyament, és vergonyós que dediqui diners a fer-se publicitat de
partit mal maquillada de suposada informació. I no només es gasten
els diners en fer la revista, no, no només és això, és que a més
fan una bustiada general a tota la ciutat! Una altra despesa, i si
fer la revista ja era innecessari, a més a més fer casa per casa
per portar-la ja és el súmmum i només pot tenir sentit si com he
dit es tracta només de fer propaganda política.
Aquests propers dies els carrers del
barri apareixeran emmoquetat d'aquestes revistes, els més acurats
hauran tingut la delicadesa de llençar-les al contenidor, pocs ho
faran al blau. Una lamentable despesa de diners i de paper. Això sí,
el dret a la informació, com els de l'ajuntament l'entenen, és a
dir, el dret a fer-se publicitat política amb els diners públics,
el tenim a taula a casa, A veure si es menja.