dilluns, 26 d’octubre de 2020

Resposta a l'article, "l'origen de Catalunya"

 Aquest article sobre l'origen de Catalunya, té moltes deficiències: D'entrada, suposo que el que costa no serà pas "cercar", sinó "trobar" respostes. I si hom les ha de trobar en aquest article, anem pel camí del pedregar. Sense ser-ne un expert, puc trobar certament errors impropis d'un medievalista. 

Els absolutismes acostumen a ser dolents, no "sempre s'ha dit" que Catalunya fos mil·lenària, va ser un eslògan del pujolisme que es va consolidar arran de la celebració del Mil·lenari el 1988 i impulsat per l'historiador Jaume Sobrequés, amb l'antecedent en Pierre Bonnassie i el seu llibre Catalunya mil anys enrere (1979), que no és el mateix. Es posava l'accent en el fet de la suposada no renovació del vassallatge del comte Borrel II al nou rei Capet el 988 com un fet transcendental. L'article, per tant, proposa situar-se al segle X, quan Josep Maria Salrach destaca que de facto els comtats, liderat pel de Barcelona, actuaven independents almenys des de que Guifré el Pilós va iniciar el llinatge i els seus fills continuaren governant. I això va ser el 897, encara a finals del segle IX.

Segueix l'article amb un perillós tic d'estretor de mentalitat petita: "era solament". 


Què vol dir "solament"? No n'hi havia prou? Era poc important? Era menys que la descentralització descafeïnada actual depenent d'l'Estat espanyol? En tot cas era un lligam de fidelitat, el "vassallatge" va ser una forma feudal que es va iniciar al segle XI i XII, per tant posterior als fets tant de Borell, com ja no diguem de Guifré.


I seguim amb els tòpics. Fa temps que la historiografia seriosa catalana ha desmuntat el mite començat a propagar durant el segle XVI de la Marca Hispànica. Només va ser una definició literària, que tan sols apareix puntualment a les Cròniques del francs entre els anys 820 i 850, quan ja estaven feia temps conformats els comptats (Girona obre les seves portes als carolingis el 785). Mai va haver cap nomenament, ni institució, ni organisme, que plasmés aquesta fantasmal Marca Hispànica, com si n'hi va ahver per les altres que esmenta. Pierre Vilar ho va deixar clar: "mai no va existir!"


Una altra. Els francs eren la tribu germànica que es va establir gradualment a l'occident dels rius Mosel i Rin, dividits en diferents branques. Amb el temps passaren a substituir les autoritats romanes, i a governar en diferents dinasties. Per tant, al segle IX i X no té cap sentit parlar de "reis dels francs", sinó en tot cas "reis merovingis" i "reis carolingis".


No sembla que Borrell II implorés absolutament res. Va demanar ajuda al món cristià, al rei, però també al Papa. El 988 simplement no va contestar a l'intent propagandístic més que altra cosa d'Hug Capet d'aconseguir la fidelitat del comte, però es que ni tan sols va insistir-hi. El fet va ser tan poc transcendental, perquè feia ja quasi 100 anys que funcionaven independents, que els comtes de Besalú-Conflent o el de Rosselló- Empúries no van haver ni de passar aquest tràmit per ser també independents.   

Tot plegat, la independència dels comptats, el territori dels quals a inicis del segle XII va ser ja conegut com a Catalunya, va ser un llarg procés gradual on quotidianament els comtes van anar prenent el poder.

Resposta a:

https://twitter.com/arrakis_lander/status/1320729476150530050 


 

Cap comentari: