Estic escoltant l'entrevista al díscol a RAC1 i flipant, perquè constato que no s'enteren de res, de res, de res. I el que és pitjor, estar clar que no volen enterar-se. Ros ha arribat a dir que "la independència és una altre tipus de relació amb Espanya", i és que no hi ha manera de que s'enterin de què no volem saber ja res de l'estat espanyol, ja hem patit massa anys d'intentar fer les coses com cal i ja han demostrat abastament que no volen.
Ros ha fet frases d'aquestes que toquen la fibra de l'historiador, perquè els polítics, pel general, no en tenen ni idea del que parlen. Per exemple quan assegura que "s'està traint la tradició del catalanisme". Quina tradició? La de viure de la sopaboba de CIU? La del PSC del 1977 quan reclamava el dret d'autodeterminació? La d'intentar viure dels vots de la nostàlgia dels immigrants de l'àrea metropolitana? És frapant, que un representant d'un partit que es fa fotos amb Ciumarrans i els fatxes del PP es posi a la boca a Valentí Almirall. Quan li han preguntat per la foto el dia de la Constitució espanyola, ha tret pilotes fora escandalosament.
Però per moltes voltes que li donin no podem amagar que tenen una anàlisi, fins i tot Ros, idèntic al del PP i acòlits. D'entrada la insistència en voler confondre "identitat" amb "independència", amb frases com "debat identitari" o "partits identitaris". La defensa de la identitat, no té res a veure amb la independència, hom pot sentir-se de la identitat que sigui (colombià, anglès o etíop- fins i tot espanyol) i voler la independència de Catalunya. Només faltaria! És més, molts d'aquests que s'omplen la boca amb la identitat catalana, no volen la independència o la interpreten només com una part de l'estat espanyol, és a dir, tenen una visió reduïda de la identitat.
La interpretació dels esdeveniments, tampoc s'ajusten a la realitat, a l'igual que el PP, segueix posant l'accent en "el punt d'inflexió en les eleccions avançades de Mas", quan tothom (o bona part de la societat) els està dient del dret i del revés que és la societat, amb els dos 11S, qui està marcant la pauta. Insisteixen en coler reduir la cosa a "una cosa de Mas". I no, podria haver qualsevol altre representant, i seria igual.
I l'altra paranoia que tenen, també com el PP i acòlits fatxes, és voler separar els conceptes "independència" de "problemes socials". Barberà li ha contestat molt bé, quan li ha recordat que l'ANC està dient cada dia mil vegades que la independència és obtenir les eines per poder posar remei a tots els nostres problemes, no és la solució en sí, els independentistes no som idiotes. Precisament el problema és que l'estat espanyol no vol afrontar els problemes socials, si els catalans volem fer-ho hem de tenir un estat propi, perquè l'estat espanyol és patètic en tots els àmbits, i democràticament dubtós fins i tot.
El PSC, amb el temps, està destinat a desaparèixer. És un partit que ha viscut massa anys de la sopaboba, enganyant els seus votants catalans fent-los creure que "un govern amic a Madrid" seria bo pels catalans (cosa que ha intentat tornar a colar Ros a l'entrevista), quan avui en dia ja tothom ha vist quin és el pa que s'hi dóna: Tribunal Constitucional retalla, Delegada del Govern Persegueix, Negació al dret al vot (tan de PP com de PSOE) i un llarg etcètera que ja cansa haver d'estar compilant. El que cal és deixar de marejar la perdiu i proclamar la indeèndència.
I després, tenir memòria, perquè passarà que a l'igual que quan es va acabar el franquisme ara resulta que tothom era antifranquista, un cop tinguem el nostre estat, molts d'aquests botiflers intentaran colar que també eren independentistes dels de tota la vida. Caldrà una regeneració política total, per fer fora aquesta gent, (Àngel Ros inclòs) que han tingut una clara connivència amb les polítiques que ens han portat a aquesta crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada