dimarts, 30 d’abril de 2013

Fins als collons del Santamaria!


Al Diari de Sabadell, que després de 30 anys de suposada democràcia en català té el nom i poca cosa més, escriu un personatge d’allò més representatiu de l’espanyolisme caspós: Antonio Santamaria. Un melillenc establert  a Catalunya fa 40 anys, que es fa passar per periodista, el qual encara és incapaç d’escriure un sola línia en català i malgrat això es permet el luxe de donar constants lliçons als altres.

Aquest senyor té lloc fixe a l’apartat d’opinió. Una secció que el Diari de Sabadell distribueix entre els mateixos  3 o 4 amics, sense deixar que ningú més de la ciutat opini sobre res. Fet que s’ha vist encara més agreujat des de que el diari, alguns dirien per sort, només surt 3 dies a la setmana.

El senyor Antonio Santamaria avui ha tornat a perpetrar uns dels seus constants atacs a Catalunya, i per tant als catalans, des de les pàgines del diari dirigit pel falangista  Ramon Rodriguez Zorrilla. Aquest senyor va ser nomenat a dit director del diari amb l’únic mèrit de tenir carnet de falange. En un país democràtic hauria estat inhabilitat de per vida, però a Sabadell se l’ha deixat tranquil·lament que gestioni el diari de la ciutat, a canvi  de fer de gaseta publicitària del PSC.

El senyor Santamaria avui, amb l’article  titulat “Il·lusions del sobiranisme”,  comença parlant de la greu crisi econòmica per, després d’un exercici de demagògia superb, concloure amb la necessitat d’una república federal. On, com sempre, i a l’igual que els feixistes del PP o Ciutadans, la independència no seria la solució (des de quan la llibertat dels pobles ho és?), i  “l'esquerra catalana” (no sé si per ell la CUP és esquerra) només tindria el paper de “dir alguna cosa”.

En aquest viatge d’hipocresia i de tòrcer la realitat fins fer-la irreconeixible, passa pels mateixos temes, amb el mateix vocabulari, que tots els botiflers espanyols. Siguin de dretes o d'esquerres. Ignora escandalosament el marc estatal i tots els temes que se’n deriven, fet aquest últim que el deixa en evidència.  No és tan sols del què parla, sinó del que no parla. I no és tan sols el que diu, sinó com ho diu.

Uns exemples de perversió: la insistència en dir  “aventura sobiranista”. Home, es diria que avui per avui l’aventura, i de risc, és romandre en un estat espanyol que després de conèixer que té una mitjana d’atur del 24%  i reconèixer que encara creixerà més, diu que “van en la bona línia”.  Després la insistència a voler identificar “nacionalisme” amb “burgesia”... Sr. Santamaria, que això ja té uns quants anys i data de quan a la transició els suposats progres (després s’ha vist que no ho eren tant)  havien de justificar com fos que s’agafaven a la cadira, per al qual menester  s’empassaven amb patates: restauració monàrquica, l’autoabsolució dels responsables del règim i la unitat vigilada per l’exèrcit espanyol, oblidant-s e de condemnar la dictadura fins avui.

I pel que fa a qui és la burgesia i a quin amo vigila. A veure si s’adona en Santamaria: la burgesia és la que va xiular el president de Catalunya al Godó ahir mostrant banderes espanyoles. Aquesta és la burgesia, la que diu que “los pijos son necesarios”, la que mana a Madrid, la que parla la llengua dels borbons i la Guàrdia Civil. A Catalunya, per molt que insisteixi, l’independentisme és transversal i defensat per totes les classes socials, però sobretot per l’esquerra. L’esquerra catalana, és evident, i no una suposa esquerra espanyolista aburgesada que per justificar que ha oblidat la lluita de classes, l’empren contra les nacions oprimides. Com deia Stalin: quina major lluita de classes pot haver que l’alliberament d’una nació? Ui, perdó, que no recordava que els del PSC fa temps que ha abandonat el marxisme per apuntar-se al liberalisme imperant!

Després hi ha la desinformació del senyor Santamaria. Per exemple, afirma que el president Mas va fer declaracions en el marc de “la presentació dels actes de l’11 de setembre”. Error. Que poc coneix la nostra història, senyor Santamaria. El que presentava era l’any commemoratiu del tricenterari de la pèrdua de les llibertats catalanes.     

A la fi, la independència no és que sigui “la solució a tot”, com intenta parodiar Santamaria, sinó que simplement, que no és poc, deixa en les nostres mans les formes de fer les coses: serem allò que vulguem, i tindrem l’estat del benestar que ens paguem. Cosa que vol dir, que si aquí volem prohibir la violència animal i les corridas (en castellà) ningú podrà dir el contrari, que si aquí es vol la dació en pagament ningú podrà dir el contrari ,que si aquí decidim no pagar el deute il·legítim als bancs ningú podrà dir el contrari, i que si nosaltres generem riquesa per mantenir un estat espanyol inoperant, no s’entén per què hem de tenir 1 milió de pobres al nostre país.

El millor de tot és que després de totes aquestes parides s’apunta a fer anàlisi política! N’hi ha per llogar-hi cadires! S’agafa tots els tòpics de la COPE i copy paste! Per  no parlar d’aquesta idea de federalisme que s’han tret ara de la màniga els del PSC i que ni tal sols té suports dins el seu partit. Ignoren que aquesta “idea” ja s’ha intentat dos cops, i els espanyols, millor dit, els castellans, no han volgut res que “vingués dels catalans”. Ignora l’evidència que si ni tal sols volen un estatut, com haurien d’acceptar un federalisme? Però a més, on s’és vist que un estat es federi amb una part de si mateix? Els federalistes catalans haurien de saber que si volen federar-se amb algú primer han de ser independents. 

Per tant, tranquil senyor Santamaria, que si un cop independents es decideix fer un referèndum (cosa que ara està prohibida per l’estat) per federar-se amb qui sigui, es fa i punt. Però deixi’m dubtar de si ja posats a federar-se, essent a Europa, qui es federaria amb algú que té un 30% d’atur i la corrupció més alta del món? Ja posats ens federaríem amb un país civilitzat!

Però n’hi ha que per tal de mantenir  Catalunya sotmesa s’empesquen qualsevol cosa, ni que es noti que és mentida. Per sort cada dia queda menys de suportar aquesta merda intolerant espanyolista que ratlla el racisme. La solució, no és intervenir en la política espanyola, això ja ho va fer el pujolisme i mira com va sortir: els espanyols recollint signatures com bojos “contra log catalane”. S’ha arribat a un punt de no retorn. Hem de deixar que facin la seva, nosaltres  tenim les nostres solucions: ens les apliquem primer a nosaltres i deixem que els altres facin la seva, no hem de ser ”el suport” ni “l’esquerra” ni la reserva de “valors” de ningú, sobretot de ningú que no en vol saber res de nosaltres ni d’acceptar-nos tal com som. Per fer això necessitem un espat propi. I el necessitem ja. Potser llavors al senyor Santamaria amb tanta democràcia li agafarà un cobriment, però tranquil, que si no li agrada la democràcia  a l’Europa del segle XXI no hi ha fronteres, té les portes obertes per anar allà on consideri que pot viure millor, i així els podrà explicar això del federalisme i la corrupció.