El Born actualment és un barri de moda, però no sempre ha estat així. Era un barri popular, amb l'origen en el món mariner i durant l'època moderna d'una gran activitat mercantil. Era un barri tan popular que s'ha generalitzat el nom per referir-als que en realitat són els barris de la Ribera i Santa Maria. Algunes rutes históriques arriben a incloure sota el nom "Born" llocs de Santa Caterina i fins i tot més amunt, de Sant Pere.
La ruta comença a la Plaça del Blat, actualment de l'Àngel. Aquest indret a tocar de les muralles romanes, a la porta de la ciutat que menava cap a Girona seguint la via Augusta, era el centre neuràlgic de la ciutat cap a l'any mil quan es comencen a tenir notícies d'un nou barri fora muralles anomenat Vilanova de Mar origen del Born. A la Plaça s'hi feia mercat i era un lloc d'escapament d'una vila romana que ja quedava petita i veia nèixer duferents nuclis fora muralla, sobretot al voltant d'antics camins i ermites.
Mostra Barri de la Ribera en un mapa més gran
La ferida de la Via Laietana oberta a conençaments del s. XX a transformà molt un espai popular que llavors no es valorava i es creia que s'havia d'amagar sota grans edificis pantalla. Aquesta via, no panificada al pla Cerdà, havia de servir per fer arribar ràpidament tropes des del port al centre de la ciutat.
Concretament la Plaça, es va remodelar al 1865 quan es perderen alguns edificis característics de l'indret. El que més la presó, que ocupava l'espai on avui hi ha l'Hotel Suizo. El carrer natural de sortida de la ciutat, el Llibreteria (el carrer de Jaume I és d'obertura recent), en realitat es deia Baixada de la Presó, als anys 60 del segle passat a instàncies dels comerciants de la zona es va adoptar el nom d'un carrer adjacent perquè el seu el consideraven poc atractiu pel turisme.
El nom actual de la Plaça li déu el nom a l'àngel que encara hi ha a la fornícula nord. Primer de tot, important endevinar que aquella estàtua del 1618 és un àngel, perquè no té ales (eren de plom i van desaparèixer) i té una creu al cap, a més a més, porta faldilles. L'actual estàtua és una rèplica, l'original està al Museu d'Històriade la Ciutat que està ubicat precisament a una casa, la Padellàs, salvada de l'enderroc de la Laietana, traslladada pedra a pedra. Originalment, aquest àngel senyalava cap a una estàtua anterior de Santa Eulàlia, (co)patrona de Barcelona, que estava col·locada com a benvinguda. La figura de Sant Eulàlia es "va perdre" en la urbanització de l'espai cap al 1865. L'àngel recorda encara la llegenda del trasllat de les restes de Santa Eulàlia des de Santa Maria de les Arenes (Sant Maria del Mar) cap a on reposen actualment, a la catedral de Barcelona.
La ruta segueix pel carrer Argenteria, que conserva el traçat del camí que menava cap al primer barri de Vilanova de Mar. Com el seu nom indica, i com passa a tots els carrers del barri, el seu nom identifica l'ofici o gremi dels qui s'hi establien des de l'edat mitjana. En aquest cas, els treballadors joiers d'argent. Sempre va ser un carrer, des de la seva edificació, molt freqüentat, fins que en obrir-se el carrer Ferran, els argenters van ser obligats a traslladar-se. Avui és interessant observar els balcons, amb les seves rajoles tradicionals (els que encara les conserven) i les entrades sota els edificis als carrers estrets del barri, l'autèntic tresor del Born. Una mostra d'arquitectura medieval, encara es pot veure a mig carrer, baixant a la dreta, on hi ha el restaurant Sagardi, cantonada amb el carrer Basea.
Ja a dins, a més de les coses de la novel·la, hi ha més descobertes. Per exemple el vaixell als peus de la verge i sobretot els vitralls. A la banda del Fossar de les Moreres, el vitrall del costat de l'orgue, es pot veure un vitrall on surt Felip V. Una paradoxa, o més aviat un gran cinisme, per part de la dictadura franquista. Però seguint amb els vitralls, els seguidors del Barça es poden entretenir a trobar l'escut del club, que també va participar en la reconstrucció dels vitralss un cop passada la Guerra Civil Espanyola. La guerra, precisament, va fer patir l'església el tercer gran terrabastall: el primer havia estat el terratrèmol de 1458 que va causar la caiguda de la primera rosseta al carrer amb el resultat d'una trentena de morts, el segon va ser a causa de les desamortitzacions que posaven el colofó a un edifici tocat per les bombes del 1714 i el tercer l'incendi que patí pels incontrolats de la FAI el 1936 en represàlia per l'aixecament feixista. Les empremtes de l'incendi del 36 encara són visibles en les claus de volta laterals, les centrals han estat recuperades i és impressionant veure al comte, amb tota l'equipació de l'USAP ;D, sota el regnat del qual s'iniciaren les obres de l'església: Alfons el Benigne.
Ja parlant del 1936, podem fer un salt en temps i apropar-nos als carrers de Canvis Nous i Vells, si ho fem pel carrer de les Caputxes tindrem una imatge bucòlica que ens pot situar a l'ambient medieval de Barcelona. La conflictivitat obrera venia de llarg, Barcelona era coneguda com la ciutat de les Bombes. Un dels episodis més sagnats van tenir lloc a poc de sortir la processó des de Sant Maria del Mar pel Corpus de 1896 quan esclatà una bomba al pas de la comitiva. L'autoria de l'atemptat mai va ser aclarida, però serví d'excusa per desfermar una repressió sense miraments contra el teixit social barceloní. Finalment, com a conseqüència dels afusellaments indiscriminats, van assassinar el president conservador espanyol Canovas del Castillo. Canovas, cal recordar, estava a favor de l'esclavisme, es recolçava en el caciquisme i la tupinada, era un dels ideòlegs del sistema de ficció psudodemocràtic conegut com l'Alternancia.
Tornant a l'edat mitjana, el carrer de Canvis era on s'exercia l'ofici de canvista, antecedent directe dels bancs. De fet, taula i banc, són sinònims, banc és la versió veneciana. Es deu a que posaven aquest moble al carrer per treballar. Si baixen des de Canvis Nous en direcció mar, anem al Carrer les Panses, sota uns porxos molt autèntics, i aixequem la mirada trobarem una altra dels divermtimentos del Born: Les carasses. Si tornen enrere i girem per la part de muntanya de Sant Maria del Mar cap al Carrer Mirallers, al cap del carrer trobarem la Carassa més coneguda. Abans d'arribar, però, tenim un parell més d'anècdotes: la casa on va néixer el segon president de la 1a República Espanyola, i al número 7 la casa encantada on Jacint Verdaguer (sí, el nostre poeta nacional) feia exorcismes, tal qual.
Tornem sobre les nostres passes cap a Sant Maria i girem per l'altra banda de l'església, on al costat dret del a porta d'entrada hi ha la placa inaugural de les obres del 1329. Per cert, si teniu set no aneu a la font gòtica del 1402 que hi ha just al davant de l'entrada principal: no funciona. Allà trobarem el famós Fossar de les Moreres, amb la famosa frase de Serafí Pitarra i el peveter inaugurat el 2002 que roman sempre encès. Sempre. Encara que de vegades costa de veure pel sol.
A l'entrada que dona al Born de Sant maria del Mar tenim a sobre la porta una figura de Sant Eulàlia que aportà una altra llegenda del Flassader. I a tocar l'entrada a un dels carrers més concorreguts de la ciutat, el Carrer Montcada, per la concentració de palaus gòtics i perquè hi ha el Museu Picasso. Aquí, però, podríem començar la part de la ruta del 1714 pel Born, perquè un dels llinatges més destacats tenia el seu palau aquí, els Dalmases. Tan important era que la Generalitat es traslladà al seu Palau per evitar els bombardejos, des dels seus soterranis es va dirigir la defensa de la ciutat. Una altra de les coses desapercebudes pel turistes són les xafarderes, unes finestres molt típiques en un context medieval on nop se sabia encara fer el vidre transparent pla i les façanes dels estrets carreres eren a tocar.
Tornem al passeig del Born per fixar-nos en una altra curiositat. La casa mig partida, seria possible que l'enderroc conseqüència de la construcció de la Ciutadella després del 1714 acabés aquí? I al davant d¡aquesta tenim la Meca, la de Barcelona, el casal reconstruït per l'arquitecte filofranquista Adolf Florensa que junt amb el següent punt, la Seca de Barcelona, crearen la coneguda frases "De la Seca a la Meca". La Seca era la fàbrica de moneda instal·lada a Barcelona. Avui en dia s'hi ha traslladat l'Espai Brossa que ha donat una nova vida a l'indret després d'anys d'estar abandonada.
Des d'aquí podeu visitar el mercat de Fontseré, en del Born, una de les poques estructures de ferro del nostre país, que allotja les restes del barri del Born de veritat. El barri va quedar molt malmès durant el setge de 1714 i posteriorment els seus habitants van ser obligats a acabar d'enderrocar casa seva i a a fer de "voluntaris"en la construcció de la Ciutadella que es va fer amb les pedres del barri de Barcelona més actiu i dinàmic. En total un 15% de Barcelona va desaparèixer .
Després de l'enderroc de l'odiada Ciutadella el 1868 l'espai es va reconvertir, majorment en el que avui coneixem com a parc. Una altra obra de Fontseré, és la cascada del parc. Però del barri que originalment arribaven les muralles fin l'actual passeig de Sant Joan, no es va poder recuperar absolutament res. Mica en mica es va anar podent construir en l'antiga explanada de terreny obern obligatori per a deixa visió de tir als canons de la Ciutadella, i en són un record la forma del carrer Comerç que marca aquest cercle.Finalment el 1888, aprofitant l'Exposició Universal es van aixecar la majora d'edificis que avui són coneguts, com el Castell dels Tres Dragons de Domènech i Muntaner, destinat inicialment a restaurant.
De baixada del carrer comerç podem passar per la darrera línia de defensa que havia quan l'11 de setembre els barcelonins es van rendir, al Convent de Sant Agustí, o el que en va quedar. Actualment es poden veure parts del que va ser el claustre i aprofitant les seves parets hi ha un bar, que viu de la fama del lloc, més que no pas pel servei que ofereixen. Un típic lloc per entabanar "guiris". Una mica per sobre, al carrer Tiradors, hi ha un alberg nou que ha deixat a la vista restes de l'antic mercat que es fea a la plaça de Sant Agustí, tines i conduccions que es poden veure des del carrer a través d'una finestra. Si seguim una mica més amunt per la mateixa façana de Sant Agustí anem cap a Portal Nou . On a l'edifici nou que allotja una escola bressol, podem veure a la façana l'única resta conservada de l'antic edifici, la placa del gremi medieval que hi tenia la seu.
Podem tornar cap a la Plaça de l'Àngel pel carrer del Corders, que com molts carrers d'aquesta zona tneen nom de gremis, que van ser significatius. D'alguns ja només es conserven les plaques, passant per l'esgésia d'en Marcús, al cap del carrer Montcada, i tornar a sortir a la Plaça de l'Àngel pel carrer bo, el de la Bòria, carrer què una història molt original continuació de la que hem començat, la de la presó.
"Roda el món i torna al born" i aquesta ruta s'ha acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada