Innovació per sortir de la crisi (I)

Malgrat a

Cada dia sentim notícies que ens fan tremolar del que ens espera a la majoria de ciutadans, i poques solucions. Hem de ser conscients, per això, d'on som encara, esperem que per poc temps. Amb l'estat espanyol no n'hi ha gaire solució, perquè les oligarquies que manen a l'estat, des dels “señoritos” terratinents, fins a l'alta classe nobiliària d'antic règim conformada per: reis, prínceps, ducs, grans d'espanyes, a l'igual que tot d'altres personatges demodes, en molts casos nissagues de rància i casposa tradició com traficants d'esclaus, censors i descendents de polítics franquistes a dojo, no estan disposats a deixar-se anar de la mamella de la vaca catalana i europea, com abans no van voler deixar d'espoliar tot un continent cometent un dels majors genocidis de la història de la humanitat.

Amb els catalans ho fan per la via de la imposició, i a Europa pel xantatge: “si nosaltres caiem, vosaltres ho fareu amb nosaltres”. I mentre tot això passa l'estat espanyol es dedica a perseguir l'ús del català i a fer boicot a les institucions europees per l'ús franc de l'anglès. I és que l'estat espanyol no té tradició democràtica, i el que és pitjor, no en volen ni en sentir a parlar d'una democràcia que els faria perdre els seus privilegis i ja no diguem de democràcia participativa, perquè com deia algun professor meu: “encara no han apres a dir fragoneta que vols que aprenguin a dir manomolumen”.

Per sort nosaltres som a Catalunya, no a la Castella subvencionada per la conquesta de terres musulmanes, l'or d'Amèrica, l'espoli de mitja Europa practicada pels seus “tercios” i la misèria intel·lectual que els ha destacat des de la llegenda negra fins al que “inventen ellos ”o passant pel “que muera la inteligencia”. A Catalunya, tenim una llarga cultura comercial, i en època moderna i contemporània, malgrat l'estat espanyol (i remarco malgrat a) l'empenta catalana va dur una industrialització que tot i que modesta en comparació amb Anglaterra o Alemanya va representar un autèntic miracle econòmic a un sud europeu ja llavors considerat irrellevant en els grans tractats de les potències de l'època.

Catalunya, contràriament a tot aquest bagatge castellà de viure de rendes afegint que les pomes són verdes qual algú els hi retreu, té una cultura comercial i innovadora només frenada per la incompetència de l'estat espanyol i dels seus funcionaris. D'exemples n'hi ha a cabassos, des del submarí de Monturiol, al tren de Mataró, tan era, els funcionaris espanyols aplicaven allò grec clàssic de: “la mateixa feina la poden fer 1000 esclaus? Doncs perquè la vull aquesta innovació?”Així els castellans, monopolitzant la marca espanyols, han arribar a assolir, no sense gran esforç i tenacitat, una alta capacitat de generar fracàs escolar i analfabetisme funcional acompanyat de l'altra cavall de l'apocalipsi capitalista que és l'atur.

Tot això, però, no és prou argument, es veu, perquè els castellans, ara sota la marca espanyols, etiquetin els altres acusant-los de tots els mals que ells tenen. L'estat espanyol és, avui per avui, el món a l' en revés: els franquistes ens anomenen nazis, els qui només parlen una llengua maleducats, qui té exercit diu que els perseguim, qui tanca repetidors diu que a Catalunya hi ha censura i qui gasta més en defensa que en tota la política social junta d'un any diu que la culpa de la crisi és de les ambaixades catalanes, clar, perquè tal com s'ha vist a les darreres eleccions catalanes les ambaixades espanyoles són útils de collons.

Malgrat tot això (remarco un cop més malgrat a) els catalans ens hem podem en sortir, és més, ens en sortirem. I ho podem fer de dues formes: acabant amb el malgrat a i no deixant-nos endur per l'espanyolisme dropo, subvencionat, rendista i patètic d'arrel castellana que l'únic que fins el moment ens està aportant és una crisi galopant, quan la resta d'Europa ja se n'ha sortit. I la segona: innovant.