Fa un temps era moda tenir un bloc, si no en tenies semblaves idiota. Avui és l'hora d'or de les xarxes socials. Aquestes xarxes ofereixen espai per escriure i a més tenen l'avantatge de tenir com a lectors als teus contactes. O almenys en teoria.
Diuen que escriure al bloc és un acte d'egocentrisme. Doncs sí, l'és. Però no solament. D'entrada s'ha de tenir alguna cosa a dir per escriure. I a més s'ha de fer de forma endreçada perquè sigui comprensible per una tercera persona. I si no mesurem la qualitat dels escrits pel nombre de lectors que tenen (o de publicitat que reben)podríem dir que tot escrit té una part d'egocentrisme posat pel qui el fa.
A partir d'aquest moment, no esperes que ho llegeixi ningú en particular, sinó que més aviat es tracta de fer una mena de teràpia. De tant en tant va bé buidar el pap. I aquí entra la segona indecisió: anònim o amb el teu nom? La veritat és que no té gens de gràcia tenir un bloc anònim, si per anònim hem d'entendre que la gent que et coneix no saben que ets tu. Perquè ja m'explicaràs quina gràcia té tenir un bloc anònim quan la major part de gent que llegirà ni et coneix ni ho vol fer! A més, cal tenir en compte que a l'hora de la veritat no n'hi ha d'anonimat a la xarxa.
Ara fa temps que no posava res al bloc, però m'han fet pensar en ell. Potser no ho feia precisament perquè no necessito tant buidar el pap, o simplement estic més ocupat.
1 comentari:
"La veritat és que no té gens de gràcia tenir un bloc anònim, si per anònim hem d'entendre que la gent que et coneix no saben que ets tu."
Doncs rebaixar una mica l'egocentrisme del que parles.
Sempre teu, ;-)
Publica un comentari a l'entrada