Redéu com s'ha posat el bloc d'en Joan Puig! Sembla que tots els nazis, ignorants i botiflers (espanyols ells, en general) s'hagin posat d'acord per fer l'única cosa que saben fer: insultar i vomitar la seva merda d'impotència fent servir les majúscules i el subratllat. Segurament els seus coneixements informàtics no els dóna per més.
El millor és veure suposats alemanys cridant al boicot contra les illes, l'única cosa que conéixen fora del seu país ;D. Aquest Herr Hunold, o és imbècil, o s'ho creu el que diu. I la veritat, no sé què és pitjor. En general, els alemanys, per la seva forma institucional i tarannà no entenen gaire com estan les coses a l'estat espanyol. Però pensava que almenys a les altes esferes havia una mica seny i coneixement. Ja veig que almenys en el cas d'aquest senyor anava errat.
Vilaweb ha fet un bon resum de les notícies aparegudes a mitjans europeus: dedicat als qui acusen els catalans de tancats! I força contra aquesta companyia! Boicot! Hi ha altres alternatives millors.
dimarts, 10 de juny del 2008
diumenge, 18 de maig del 2008
Ich suche ein/e Brieffreund/in, um Deutsch zu üben.
Hallo aus Katalonien! Ja, Katalonien! Du kennst uns... Barcelona ist unsere Hauptstadt.
Ich suche ein/e Brieffreund/in, um Deutsch zu üben. Ich kann für Katalanisch austauschen.
Ich habe schon in Deutschland 5 mal gefahren. Ich habe auch Österreich und der Schweiz gesehen. Ich liebe Berlin! Ich interessiere mich für deutsche Kultur, weil ich Geschichte lerne.
Bitte! Schreib mir!
Ich suche ein/e Brieffreund/in, um Deutsch zu üben. Ich kann für Katalanisch austauschen.
Ich habe schon in Deutschland 5 mal gefahren. Ich habe auch Österreich und der Schweiz gesehen. Ich liebe Berlin! Ich interessiere mich für deutsche Kultur, weil ich Geschichte lerne.
Bitte! Schreib mir!
dimarts, 29 d’abril del 2008
""No em toquis els nassos"
Un dels molts problemes de l'estat estanyol, i per tant del nostre país ocupat per aquest estat, és que qualsevol imbècil pot opinar, d'entre d'altres coses, sobre història. Emparant-se en el fet que l'estat espanyol està a la cua d'Europa en ensenyament, sobretot periodistes, però també tertulians barats, opinadors casposos varis i d'altra escòria immunda amb un tuf a fatxa que tira d'esquenes, és dediquen a tergiversar, mentir, ocultar i en general escampar merda espanyolista retrògrada pertot.
Aquí la història només té la importància que es mereix quan es tracta d'imposar, des de Madrid, els continguts que s'han de donar. Amb les matemàtiques això no passa. Mentre, emparant-se en una malentesa suposada "interpretació" de la història alguns pseudointel·lectualoides es dediquen a voler fer veure que es pot dir el que sigui de la disciplina històrica com si això fos inventar i fer ampolles.
Sort tenim dels professionals de la història com Joan B. Culla. Mai la una frase havia dit tant:"No em toquis els nassos". I es que com a professional de la història, com a historiador, poc més es pot fer en aquest fangar de fems anomenat estat espanyol que intentar que et deixin tranquil.
Aquí la història només té la importància que es mereix quan es tracta d'imposar, des de Madrid, els continguts que s'han de donar. Amb les matemàtiques això no passa. Mentre, emparant-se en una malentesa suposada "interpretació" de la història alguns pseudointel·lectualoides es dediquen a voler fer veure que es pot dir el que sigui de la disciplina històrica com si això fos inventar i fer ampolles.
Sort tenim dels professionals de la història com Joan B. Culla. Mai la una frase havia dit tant:"No em toquis els nassos". I es que com a professional de la història, com a historiador, poc més es pot fer en aquest fangar de fems anomenat estat espanyol que intentar que et deixin tranquil.
dilluns, 21 d’abril del 2008
El Vapor Buxeda
Ha sortit el número 5 de la col·lecció Quaderns d'Arqueologia que edita el Museu d'Història de Sabadell. El segon dedicat a una nova temàtica al nostre país, dins de la disciplina, com és l'arqueologia industrial.
Amb el títol "El Buxeda Nou. Vapor i vaporistes" es dóna a conéixer aquesta antiga fàbrica, que serà reconvertida en llar d'infants municipal, esdevenint així un nou equipament. Ja el Buxeda Vell, l'antiga sala de màquines, s'ha reconvertit en un museu que mostra com funcionaven els vapors, molt importants en el procés de transformació cap al Sabadell d'avui.
En aquest llibre m'han fet l'honor els autors, la Maria Camen Carmona i l'Eugeni Junyent, de posar-me als crèdits com a col·laborador. La qual cosa m'ha donat una gran alegria. Moltes gràcies! I la resta, per suposat, no us perdeu un apasionant episodi de la nostra història!
diumenge, 13 d’abril del 2008
Seguiment arqueològic
A Sabadell s'han iniciat les obres d'ampliació dels ferrocarrils catalans fins a Castellar. Les obres pretenen foradar tot el centre de la ciutat, començant pel que es considera nucli històric de l'antic Sabadell, per la qual cosa un seguiment arqueològic acurat és vital donades les expectatives.
La qüestió és que els arqueòlegs locals han realitzat un manifest en que denuncien que se'ls ha deixat completament al marge, i que ha estat la empresa concessionària de les obres la que ha agafat a dit una empresa, per contra de ser un concurs públic.
Sense voler fer cap prejudici, caldria tenir en compte la importància de les expectatives que hi ha sobre l'antic nucli dels carrers Alt pedregar, carrers que ja van ser destruïts durant la dictadura per obrir l'actual passeig. Aquesta serà l'última oportunitat per conèixer un espai vital de la ciutat, quan hi passi el tren ja no hi quedarà res.
Esperem que es facin bé les coses, i es publiquin resultats.
La qüestió és que els arqueòlegs locals han realitzat un manifest en que denuncien que se'ls ha deixat completament al marge, i que ha estat la empresa concessionària de les obres la que ha agafat a dit una empresa, per contra de ser un concurs públic.
Sense voler fer cap prejudici, caldria tenir en compte la importància de les expectatives que hi ha sobre l'antic nucli dels carrers Alt pedregar, carrers que ja van ser destruïts durant la dictadura per obrir l'actual passeig. Aquesta serà l'última oportunitat per conèixer un espai vital de la ciutat, quan hi passi el tren ja no hi quedarà res.
Esperem que es facin bé les coses, i es publiquin resultats.
dimecres, 19 de març del 2008
Transvasaments
És impressionant com ara alguns polítics i alguns periodistes fan servir els mateixos arguments retrògrads que ja vam combatre contra el transvasament de l'Ebre al seu moment, per defensar el transvasament cap a Barcelona. Llavors els utilitzaven els del PP, ara ho fan els del PSOE i afins. Això sí, evitant pronunciar la paraula maleïda.
El tema de l'aigua, però, segueix sense resoldre's. Perquè el problema principal no és d'on és malbarata l'aigua quan ja s'han malbaratat els recursos d'un indret. El problema és, d'entrada, com tants d'altres en aquest país: manca d'inversions a causa de l'espoli fiscal. Això comporta per exemple que les canonades d'aigua que serveixen per transportar l'aigua perdin més aigua pal camí de la que acaba arribant a lloc.
També perden aigua els nombrosos edificis, de l'època franquista, que encara tenen canonades de plom, que perden més aigua de les que porten. Una factura més de deficiències que estem pagant. A partir d'aquí, podríem mirar els interessos econòmics d'uns quants, que pel que es veu estan per sobre dels drets de les persones a tenir un bon servei d'aigua: camps de golf, piscines privades i permisos per edificar urbanitzacions allunyades de nuclis urbans, podrien ser un clar exemple.
Mentre, alguns demagogs, malgrat l'evidència, però aprofitant-se de la ignorància com sempre d'una majoria, insisteixen en culpar els pagesos. Jo els diria que provessin de menjar-se una pilota de golf, o de fer créixer enciams en les piscines dels hotels de luxe només per a guiris. Perquè l'aigua per rec, al contrari de la que es malbarata en els ruscs de la Costa Brava perquè es treguin la ronya de tot l'any els guiris , no es perd. Els productes són per alimentació, i l'aigua sobrera va a parar a aqüífers subterranis, no es contamina. Sense comptar el paper que fan els pagesos de vigilants del territori.
La manipulació segueix, però, quan s'ensenya (igual que abans es feia amb l'Ebre)
la suposada enorme quantitat d'aigua que tenen els territoris afectats, "que es dediquen a fer descensos en barca". Impresionant. Ja no s'ensenyen els embassaments buits, ni els nombrosos torrents aixuts, no. Ara toca continuar enganyant. On van a parar els diners que paguem pel cànon de l'aigua? Per què no són solidaris els qui poden amb el seu sou? Que comencin per prohibir la construcció de promocions amb piscines, que comencin a tancar camps de golf per la sequera, i que modernitzin les instal·lacions que sembles pous del 3r món.
El tema de l'aigua, però, segueix sense resoldre's. Perquè el problema principal no és d'on és malbarata l'aigua quan ja s'han malbaratat els recursos d'un indret. El problema és, d'entrada, com tants d'altres en aquest país: manca d'inversions a causa de l'espoli fiscal. Això comporta per exemple que les canonades d'aigua que serveixen per transportar l'aigua perdin més aigua pal camí de la que acaba arribant a lloc.
També perden aigua els nombrosos edificis, de l'època franquista, que encara tenen canonades de plom, que perden més aigua de les que porten. Una factura més de deficiències que estem pagant. A partir d'aquí, podríem mirar els interessos econòmics d'uns quants, que pel que es veu estan per sobre dels drets de les persones a tenir un bon servei d'aigua: camps de golf, piscines privades i permisos per edificar urbanitzacions allunyades de nuclis urbans, podrien ser un clar exemple.
Mentre, alguns demagogs, malgrat l'evidència, però aprofitant-se de la ignorància com sempre d'una majoria, insisteixen en culpar els pagesos. Jo els diria que provessin de menjar-se una pilota de golf, o de fer créixer enciams en les piscines dels hotels de luxe només per a guiris. Perquè l'aigua per rec, al contrari de la que es malbarata en els ruscs de la Costa Brava perquè es treguin la ronya de tot l'any els guiris , no es perd. Els productes són per alimentació, i l'aigua sobrera va a parar a aqüífers subterranis, no es contamina. Sense comptar el paper que fan els pagesos de vigilants del territori.
La manipulació segueix, però, quan s'ensenya (igual que abans es feia amb l'Ebre)
la suposada enorme quantitat d'aigua que tenen els territoris afectats, "que es dediquen a fer descensos en barca". Impresionant. Ja no s'ensenyen els embassaments buits, ni els nombrosos torrents aixuts, no. Ara toca continuar enganyant. On van a parar els diners que paguem pel cànon de l'aigua? Per què no són solidaris els qui poden amb el seu sou? Que comencin per prohibir la construcció de promocions amb piscines, que comencin a tancar camps de golf per la sequera, i que modernitzin les instal·lacions que sembles pous del 3r món.
divendres, 14 de març del 2008
Dignitat comercial
"Aquest aparador prefereix no ser de Harry Potter".
I es que encara hi ha gent amb dignitat.
dissabte, 1 de març del 2008
De concert
Ahir vam anar a veure el concert d'un grup de folk-rock al bar de la biblioteca del Vapor Badia, a Sabadell. Va ser impresionant, la cantant té molt bona veu, la barreja d'instruments com la flauta amb els electrics molt peculiar i el bateria se sortia.
Un bon moment de música que no es pot escoltar a les ràdios ni veure a la tele. Per sort, l'important és conèixer gent. El grup es diu Encanteri. Demà toquen a Cerdanyola, si podeu no us ho perdeu.
Un bon moment de música que no es pot escoltar a les ràdios ni veure a la tele. Per sort, l'important és conèixer gent. El grup es diu Encanteri. Demà toquen a Cerdanyola, si podeu no us ho perdeu.
dijous, 21 de febrer del 2008
dilluns, 18 de febrer del 2008
El PP i les universitats
Els estudiants han impedit l'entrada a la candidata per Barcelona del PP, Nadal, a l'UPF. Res de nou, és ben sabut que els del PP no són ben rebuts a les facultats dels Països Catalans. Ells també ho saben, però intenten fer populisme barat a cada període electoral intentant vendre una imatge de victimisme ridícula, perquè se'ls veu massa les urpes, els queixals i les orelles de llop. En general, la presència de polítics a les facultats, siguin del partit que siguin, és d'un cinisme enorme, donat que el que necessita l'ensenyament públic són diners i no campanyes polítiques.
Però el tema del PP és a part, no només es tracta de polítics, sinó de feixistes els pares dels quals quan estaven al poder durant la dictadura aprofitaven qualsevol excusa per tancar les universitats. Per aquesta gent el coneixement és un perill, perquè basen el seu domini en la ignorància de la gent. Per fer com fan els del PP, populisme barat, manipulació, mentir reiteradament, cal una gent capaç d'empassar-s'ho, d'aquí que en general el fracàs escolar a l'estat espanyol ja els vagi bé a alguns. Però a Catalunya per sort tenim una mica més de nivell, i encara hi ha llocs, com a les universitats, on la dignitat preval sobre una suposada imatge destralera.
Constament s'ha de sentir com es queixen de "llibertat d'expressió" quan segons ell, no els deixen parlar. Quin cinisme, ells que tenen cada dia els micròfons de les televisions i les ràdios al davant! Però, a més, què passa amb el drets dels altres a expresar el rebuix? I això no ho toleren, perquè no toleren la diversitat. Els del PP (alguns- molts malauradament), començant per tota la colla casposa que dirigeix aquest partit, serien, en un país amb uns nivells culturals regulars (i no sent els 3ers per la cua) un partit extraparlamentari o com a màxim residual. Quan a les universitats no et volen, t'hauria de fer pensar. I hauria de fer pensar a la resta de la població i no deixar-se endur per missatges manipulats.
Però el tema del PP és a part, no només es tracta de polítics, sinó de feixistes els pares dels quals quan estaven al poder durant la dictadura aprofitaven qualsevol excusa per tancar les universitats. Per aquesta gent el coneixement és un perill, perquè basen el seu domini en la ignorància de la gent. Per fer com fan els del PP, populisme barat, manipulació, mentir reiteradament, cal una gent capaç d'empassar-s'ho, d'aquí que en general el fracàs escolar a l'estat espanyol ja els vagi bé a alguns. Però a Catalunya per sort tenim una mica més de nivell, i encara hi ha llocs, com a les universitats, on la dignitat preval sobre una suposada imatge destralera.
Constament s'ha de sentir com es queixen de "llibertat d'expressió" quan segons ell, no els deixen parlar. Quin cinisme, ells que tenen cada dia els micròfons de les televisions i les ràdios al davant! Però, a més, què passa amb el drets dels altres a expresar el rebuix? I això no ho toleren, perquè no toleren la diversitat. Els del PP (alguns- molts malauradament), començant per tota la colla casposa que dirigeix aquest partit, serien, en un país amb uns nivells culturals regulars (i no sent els 3ers per la cua) un partit extraparlamentari o com a màxim residual. Quan a les universitats no et volen, t'hauria de fer pensar. I hauria de fer pensar a la resta de la població i no deixar-se endur per missatges manipulats.
dimarts, 12 de febrer del 2008
La memòria democràtica
Podeu llegir un article sobre el tema a la revista ordint la trama . En el número 62 que ara hi ha a la venda.
dilluns, 4 de febrer del 2008
Notícies catalanes
Els catalanas, aquesta nació, fa temps que patim desestructurament en molts àmbits. Les notícies en són un. Sovint, fets d'una importància com a mínim dubtosa, a la pràctica que no ens afecten en res, es colen com a pròpies als mitjans en català (que no catalans). Fets que només tenen el suposat interès que succeixen a l'estat espanyol. En definitiva, tot plegat només és una eina més per ,soterradament, espanyolitzar Catalunya. És a dir, les notícies és el de menys, en aquest moment el que importa és limitar el poder de coneixement dels catalans a l'àmbit estret i caspós del 'estat espanyol. És a allò que deia Cardús:"els qui diuen que la nostra nació és petita, resulta que el seu món s'acaba a Espanya".
Uns exemples, quanta gent coneix que ahir va ser l'aniversari del naixement de Jaume I? De fet, tot l'any hi ha activitats. Ho van commemorar a la seva ciutat natal, Montpeller (llavors Catalunya), ho van commemorar fins i tot a València, i, com no, a Palma. També a Perpinya. A tot arreu, menys a la Catalunya autonomicista. Però ens mantenen tan tancadets a la gàbia que tampoc veiem que a la Cat- Nord s'ha, un fet històric, reconegut legalment l'existència del català o que tenim una selecció oficial de rugbi que competeix internacionalment. I tantes d'altres coses.
Evidentment, estarà pensant qui llegeixi això, que si hom vol pot asseventar-te. I tant! Per internet, per exemple, o el nostrat boca- orella, però fora d'això, un àmbit informatiu limitat a qui vol saber, la majoria de la població viu ignorant tot això. Només preocupats pel que diuen i deixen de dir els bisbes espanyols, els fatxes del PP o els imbècils de Ciutadans.
Uns exemples, quanta gent coneix que ahir va ser l'aniversari del naixement de Jaume I? De fet, tot l'any hi ha activitats. Ho van commemorar a la seva ciutat natal, Montpeller (llavors Catalunya), ho van commemorar fins i tot a València, i, com no, a Palma. També a Perpinya. A tot arreu, menys a la Catalunya autonomicista. Però ens mantenen tan tancadets a la gàbia que tampoc veiem que a la Cat- Nord s'ha, un fet històric, reconegut legalment l'existència del català o que tenim una selecció oficial de rugbi que competeix internacionalment. I tantes d'altres coses.
Evidentment, estarà pensant qui llegeixi això, que si hom vol pot asseventar-te. I tant! Per internet, per exemple, o el nostrat boca- orella, però fora d'això, un àmbit informatiu limitat a qui vol saber, la majoria de la població viu ignorant tot això. Només preocupats pel que diuen i deixen de dir els bisbes espanyols, els fatxes del PP o els imbècils de Ciutadans.
divendres, 1 de febrer del 2008
Premi Ramon Llull
Enguany el premi a recaigut en una dona, Najat El Hachmi, d'origen marroquí. Això no va més enllà d'una simple descripció, però evidentment no pot deixar de ser notícia pel fet del seu origen, per ser una excepció. Amb tot, i per sort, una excepció a la qual ens hauríem d'anar acostumant. Ja tenim, o hem tingut en català, d'altres escriptors, com Asha Miró o Candel provinents d'altres cultures i que s'han incorporat a la nostra societat i ens han enriquit amb les seves aportacions.
Això passa a tot arreu, i no seria de destacar si no fos per la peculiar situació de Catalunya, i del català. Ningú, o molt poca gent, diu que Fredy Mercury fos d'origen iranià, o que l'actor Keanu Reeves segui libanès, simplement eren i és respectivament un bon cantant i un bon actor. Però és clar, la situació de la llengua anglesa no és la de la catalana. I per molt que tant l'Asha com ara la Najat diguin que volen ser reconegudes per les sebres obres, la situació cultural del país mana.
Per tant, quan dic que ens hauríem d'anar acostumant, vull dir que reclamo normalitat per la cultura catalana (cosa que ara per ara només pot assegurar un estat propi). Una cultura que no inclou els escriptors en qualsevol de les 300 llengües que es parlen avui a Catalunya, sinó que hauria d'assumir la llengua pròpia del país com vehicular en tots els àmbits de la societat, seguint el model català de no ficar-se a casa de ningú.
El català és l'eina de cohesió més important que tenim al nostre país. Per això el PP intentar segregar-nos com un pas més en la seva línia de destruir el català i Catalunya, a la qual nega l'evidència de ser una nació. Aquest premi, per tant, és més que una obra més, és un pas en la bona direcció per assolir una Catalunya plenament normalitzada, on el castellà passi a ser una llengua estrangera (com les altres 300) que ompli el nostre currículum de coneixements i deixi de ser una rèmora que ens impedeixi adquirir una tercera llengua molt més útil com és l'anglès, l'alemany o l'àrab.
Això passa a tot arreu, i no seria de destacar si no fos per la peculiar situació de Catalunya, i del català. Ningú, o molt poca gent, diu que Fredy Mercury fos d'origen iranià, o que l'actor Keanu Reeves segui libanès, simplement eren i és respectivament un bon cantant i un bon actor. Però és clar, la situació de la llengua anglesa no és la de la catalana. I per molt que tant l'Asha com ara la Najat diguin que volen ser reconegudes per les sebres obres, la situació cultural del país mana.
Per tant, quan dic que ens hauríem d'anar acostumant, vull dir que reclamo normalitat per la cultura catalana (cosa que ara per ara només pot assegurar un estat propi). Una cultura que no inclou els escriptors en qualsevol de les 300 llengües que es parlen avui a Catalunya, sinó que hauria d'assumir la llengua pròpia del país com vehicular en tots els àmbits de la societat, seguint el model català de no ficar-se a casa de ningú.
El català és l'eina de cohesió més important que tenim al nostre país. Per això el PP intentar segregar-nos com un pas més en la seva línia de destruir el català i Catalunya, a la qual nega l'evidència de ser una nació. Aquest premi, per tant, és més que una obra més, és un pas en la bona direcció per assolir una Catalunya plenament normalitzada, on el castellà passi a ser una llengua estrangera (com les altres 300) que ompli el nostre currículum de coneixements i deixi de ser una rèmora que ens impedeixi adquirir una tercera llengua molt més útil com és l'anglès, l'alemany o l'àrab.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)