Aus Katalonien

L'independentisme en una nova cruïlla (Per un candidatura unitària )

2010-07-04T14:33:00.004+02:00

Estem arribant a un altre moment clau de la història recent del nostre país, quan, com sempre, alguna gent ja donava per mort i enterrat el país i la llengua. És el moment de posar tota la carn a la graella i oferir una veu conjunta, perquè l'ofensiva espanyolista contra Catalunya és en tots els fronts.

Malauradament, els petits interessos i els personalismes ens estan, o poden estar, tornant a passar factura. És la història del perdedor, la història dels pobles minoritzats i oprimits, la història d'un catalanisme que sempre s'ha deixat emportar popularment pel debat d'on posem la coma i suposadament liderat per unes elits disposades a vendre's la seva mare a canvi d'unes minses engrunes de poder "regional"i reconeixement. Només cal mirar el batibull de sigles que concorren a les properes eleccions autonòmiques per adonar-se que de seguir així no ens en sortirem mai.

D'entrada, a banda del ja coneguts de sempre, hi ha Reagrupament, escindits (com no) d'Esquerra (abans Esquerra Republicana de Catalunya): són la típica baralla entre ètica i consciència nacional derivada de tocar govern i diners. Aquests només aspiren a dividir el vot descontent d'ERC. Després hi ha la CUP, immersa en l'etern debat de l'EI sobre si cal o no cal participar d'unes eleccions organitzades per l'estat opressor. Aquests s'estan limitant a reproduir, des del seu límit de 20.000 vots, el mateix que va passar amb CC amb protagonistes semblants i disputes encara heretades de TLL entre l'MDT i Andavant. Han organitzat una plataforma per presentar-se, malgrat que després d'un "debat intern" es va decidir no fer-ho. Nova escissió a la vista. I l'última, com que hi faltava gent, ara ve en Laporta amb un nou partit: Democràcia Catalana. Aquests encara ni se sap quin espai polític representa que voldrien ocupar, i l'únic actiu que tenen és una cara, la d'un expresident d'un equip de futbol.

El millor de tot això és que tots aquests proclamen exactament el mateix: que si "l'estat català", que sí "la unitat" ... però és presenten a les eleccions per separat! Doncs, lamento comunicar-los, que jo a l'igual que molta altra gent, només podem votar una vegada i a un sol partit. No sé si havien adonat. Tant consta d'entendre?

Quina és la solució? Si realment els qui ara governen volguessin fer un gest, podrien. Per exemple, només haurien de abandonar les poltrones i que tornin de Madrid que allà no hi fan res, o que deixin al Montilla en minoria fins les eleccions si volen ser coherents amb el que diuen. Que proclamin un govern de concentració i redactin una constitució catalana (de fet, ja n'hi ha una: la del 1920).

Però això no passarà, serà la societat civil qui haurà de treure les castanyes del foc a aquells que s'autoanomenen polítics. En general, són uns polítics que miren impassibles com retallen drets als seus ciutadans i es queden tan amples, que l'atur sigui d'escàndol o que el fracàs escolar campi alegrement tan els és. Perquè són els mateixos que negaven que existís una crisi (recordeu?) i els mateixos polítics que encara no han condemnat el franquisme. Aquests qui ara graben amb més impostos la nostra vida són els qui ens han de treure d'aquesta situació i manca de drets democràtics bàsics?

La solució passa per una candidatura única, que aplegui tothom, amb un sol objectiu principal i primer: crear un estat català. Ja ens barallarem després per si els altres territoris de parla catalana volen venir amb nosaltres o no, ja ens barallarem nosaltres per veure com d'ecologistes hem de ser, etc..però després de ser independents, quan puguem decidir per nosaltres mateixos. De què ens serveix barallar-nos ara per tot, si no poden fer-hi res? Fins que no tinguem un estat propi no podrem decidir sobre polítiques d'ocupació, sobre educació, i en definitiva per tot allò que ens afecta en el nostre dia a dia.

Lamento que enganyin gent perquè des de CIU insultin a ERC, i des d'ERC insultin a CIU, i mentre els espanyols se'n foten un fart de riure. Si a més resulta que aquesta petita elit catalana, en comptes de lluitar per un estat propi per substituir les engrunes que abans tenia de l'estat, ara es dedica a rob...perdó...a cobrar comissions,ja no sé quina mena de mentalitat d'esclau patètica poden tenir aquesta mena de gent.

El proper dia 10, dissabte vinent, tenim una oportunitat per mostrar la nostra força o voluntat de crear un estat propi. Alguns independentistes la volen boicotejar, Montilla només vol la senyera de tapar les vegonyes i les potes de la taula, Reagrupament no s'ha adherit a la convocatòria, el PSC en general juga a la puta i la ramoneta i CIU sembla desapareguda esperant que la manifestació sigui un èxit per apuntar-se el tanto.

Per tot això :Cal anar unitàriament a la manifestació del proper dissabte per sobre de sigles i reclamar l'estat català. Cap estatut ens farà lliures. El grau més alt d'autogovern l'assolirem amb un estat propi i no sent subordinats: mai més cornuts i pagar el veure de ningú.

Ruta per les Garrigues:oli, castells i història amagada

2010-03-14T11:31:00.002+01:00

La ruta que us proposo comença per la carretera LV-2014, s'ha d'agafar el trencall de la dreta cap a Fulleda des de la N-240.
Mostra Les Garrigues: Oli, castells i història oblidada en un mapa més gran

Comencem per Tarres, un poble d'aquests que en queden pocs. Aneu atents a la carretera, al marge esquerra concretament, perquè podreu identificar búnquers de la guerra civil. Les Borges van ser ocupades pels feixistes a començament de gener del 39, molt aviat en l'ofensiva un cop caiguda Lleida. Fixeu-vos en l'orientació, i sabreu quin bàndol els va construir. De fet, els qui tenen terres allà diuen que de tant en tant encara s'hi troben material pel camp.

Podem començar la ruta per Fulleda. Aquest poble de poc més de 100 habitats té l'honor de ser la població natal d'Agustina Saragossa i Domènec. Deixo que endevineu el nom pel qual és coneguda aquesta mítica noia que té un monument al poble inaugurat pel 200 aniversri del seu naixement. És una d'aquestes injustícies fetes contra la història del nostre país que val la pena saber.

Després seguim cap a L'Espluga Canva. En aquesta pàgina teiu informació del castell i la història de L'Espluga Calba. L'actual castell relacionat amb el hospitalers, així com la població, té l'origen en la repoblació immediatament posterior a la conquesta de Lleida i Tortosa de frontera per part de Ramon Berenguer IV al 1148.

Seguint per la mateixa carretera passem pel Omellons i anem a al castell de la Floresta. A la mateixa pàgina que us he posat trobareu a part del castell més coses per veure a la població. Aquest castell formaria part del sistema defensiu de musulmà de Lleida i com l'anterior tambe va ser completament refet després de la conquesta de Lleida.

Si aneu amb temps us podeu desviar una mica de l'itinerari per arribar-vos fins Arbeca. Val la pena. Les olives arbequines deuen el seu nom a aquesta població, podeu mirar l'article d'aquesta revista per conèixer una mica la història. les olives i el castell. I si encara teniu més ganes, podeu acostar-vos una mica més cap al nord als afores de la població alsEls vilars d'Arbeca, part de la ruta dels ibers. Trobareu el trencall a la dreta i l'haureu de resseguir pel canal.

I arribem a El Mas i restaurant, plat fort de la sortideta: Restaurant i parc temàtic de l'oli. Si us quedeu a dinar, aneu-hi abans d'entrar al parc i no llenceu el tiquet, perquè després hi ha descompte. Al restaurant es menja d'allò més bé, cuina catalana de veritat, no és només un anunci i tenen a tot el voltant dels menjadors citrells amb tots tipus d'olis de la comarca a disposició. És un no parar d'aixecar-se a sucar el pa! A poca barra que tinguis t'hi calces les botes! El restaurant no té pèrdua. Surts de les Borges Blanques direcció Lleida i està a pocs quilòmetres. El distingireu ràpidament pel cargol enorme que hi ha a la teulada.

I si encara ho voleu allargar una mica més, podeu visitar la capital de la comarca:Les Borges Blanques, per comprar a la cooperativa a bon preu o per cercar les petges del seu fill il·lustre: Francesc Macià.
Si finalment decidiu quedar-vos a les Borges o a prop a dormir, us recomano que surtiu a L'Slàvia. Un local collonut per fer unes cerveses després de tanta cultureta. Per dormir us recomano l'hostal Benet, l'efifici té història recent, és molt cèntric. Per cert, a la població no demaneu per "Benet", perquè la meitat de la població se'n diu, si no del primer cognom o del segon dels dos fins i tot!

Aquí us deixo la informació sobre el part temàtic que donen quan hi vas.

I ja ta. A quí li agradi fer una mica més quilòmetres, o de tornada si t'has quedat a dormir, s'hi pot acostar a Vallbona de les Monges que és relativament a prop i Maldà que té un castell junt amb Guimera que formava part de la línia de frontera cristiana al segle XII. I sí, el de les galeries Maldà de Barcelona ;D que de fet era casa seva. ;D Però aquesta ruta la deixo per una altra ocasió.

Podeu trobar més informació a aquests webs oficials:
Ruta de l 'oli d'Ara Lleida i Rutes per la comarca.

Rosa Diez: racista espanyolista

2010-03-06T13:20:00.002+01:00

Aquesta "senyora" porta des que va iniciar la seva aventura política particular amb UPD intentant viure a costa del racisme espanyolista imperant. Les seves campanyes amb la imatge d'un DNI, un paperot, ja era prou explícita de les seves intencions: imposar la seva nacionalitat a tothom.

Contra Catalunya, tenint en compte que s'ha de superar a un PPSOE que també exploten aquesta vesant racista, és una persona que s'ha lluït en poc temps. Ens ha insultat i dit de tot: acomplexats, sectaris, feixistes, frívols... i cada cop que obre la boca és per intentar fer creure als ignorants espanyols que a Catalunya anem poc menys que perseguint amb una destral als castellans pel carrer.

Així doncs, no és d'estranyar que quan aquesta senyora visita una universitat, alguns catalans amb encara un mínim d'orgull propi li plantin cara. L'estrany i malaltís és si no passés. I encara n'hi ha que s'escuden rere "el dret d'expressió" per defensar que aquesta senyora vingui a casa nostra a insultar-nos impunement. Als catalans ens tanquen repetidors de TV en ple segle XXI, ens imposen el castellà en més de 200 lleis estatals, la nostra llengua no és oficial de l'estat on ens obliguen a viure ( ni per conseqüència a Europa), per contra els comentaris sobre el rei o la seva família són penats i multats, per exemple.

En resum, a l'estat espanyol el racisme espanyolista contra Catalunya és considerat normal, mentre que qualsevol intent dels catalans per defensar-se o mostrar un mínim d'orgull sempre és interpretat com una "agressió intol·lerant" per part de la caverna espanyolista. És al història de sempre: els febles no tenen dret a defensar-se, i els catalans encara no tenim ni dret a l'estat espanyol a dir-nos com a tals. Només cal veure que l'estatutet de pa sucat-amb-oli que alguns van votar porta 3 anys en mans d'uns feixistes amb carnet sense que ningú obri la boca si no és per insultar als catalans.

No sé si els jueus convidarien a Hitler a que els fes una conferència en nom de la "llibertat d'expressió", però per a alguns catalans sembla que qualsevol imbècil que surt per la TV insultant-los es guanya el dret de venir a les nostres universitats a explicar les seves nèures i complexes. En un país normal aquesta senyora formaria part d'una colla de tertulians del cor d'algun programa de matinada, però a l'estat espanyol té un partit polític i no m'estranya que estigui en contra de la independència de la nostra nació, perquè se li acabarien els arguments si assolíssim (que l'assolirem) aquest propòsit.

Malgrat això, ara sortiran les típiques veus meselles catalanes llepant el cul dels racistes espanyols dient coses com que "no tots els catalans són així" o "eren 4 indepes, no tots som indepes" o d'altres de semblants. Ningú recordarà els insults d'aquesta senyora contra Catalunya, el seu menyspreu total per la nostra llengua i cultura, les mentides insistentment repetides a mitjans espanyoleros ni les seves campanyes ignorant la nostra llengua. No. Només faran genoflexions demanant perdó pels qui encara tenen una mica de decència com a ésser humà.

Per mi, aquesta senyora ja va venir a provocar i s'ha endut el que volia: propaganda per justificar les seves mentides a a l'estat espanyol: "ho veus com ens persegueixen amb una destral?". El tema és si als catalans ens ha d'importar ja a aquestes alçades el que diguin o deixin de dir els racistes espanyols. Hauríem de prendre les nostres decisions i per suposat, defensar la nostra integritat i autoestima. Deixar-se insultar, convidar a qui t'insulta i demanar disculpes per no deixar-se insultar és una malaltia de manca d'autoestima lamentable que no diu gaire res de bo a favor d'un poble. Per tant, gràcies als manifestants per fer visible que encara ens queda un bri d'orgull de ser catalans.

Rondalla "El corb i la serp"

2010-01-25T19:42:00.001+01:00

Una rondalla és un element de cultura popular amb un rerefons cultural antiquíssim i d'intenció moralitzant. A Catalunya en tenim per donar i per vendre, però cada vegada s'expliquen menys a la vora del foc..si es que algú les explica i si algú encara té llar de foc.

Doncs res, en el meu intent de passar a digital tot el que tinc per aquí acumulat en paper (per fer lloc ;D) aquí us en deixo una de ben maca. Si en trobo més les penjo.

Aquesta en concret pertany a una col·lecció que regalava la casa de galetes Tries (que són boníssimes, aquells canutets...uuuum. En fi.) i és de Ramon Llull (1232-1316).

Fotos Antigues de Sabadell

2010-01-25T11:30:00.000+01:00

Cada d'any Comerç Centre editava (no sé sí aquest any també ho ha fet) uns calendaris amb fotos antigues de Sabadell que m'agradava col·leccionar.

És una llàstima que aquestes imatges es perdin, un cop el calendari deixa de fer servei. Encara s'hi pot anar a l'AHS i pel mòdic preu de 7€ per foto demanar-les ;D

Aquí van unes quantes, perquè en tinc només la meitat. I de les que tinc, no totes són gaire interessants. N'hi ha un joc que és monotemàtic de la plaça del mercat per exemple o d'altra on només surt gent.

Santa Maria del Mar

2010-01-16T18:38:00.002+01:00

Si algú s'ha llegit el llibre de la catedral del mar, amb aquesta ruta podrà fer un repàs pels principals indrets que surten a la novel·la. Si no, és una bona passejada per passar l'estona.

Jo l'he feta unes quantes vegades. Si aneu en diumenge, tingueu en compte que a l'església hi ha missa i que tanques a les 13:30. Per la resta, és pot veure tot des del carrer. És a dir, que és baratet, baratet ;D Per fer-vos una idea de com era la Barcelona de l'època, podeu fer servir aquest enllaç de la web oficial: Tot i que per veure l'evolució de la ciutat és molt millor aquest flash de la Universitat de Barcelona. Que gaudiu de Barcelona!

Mostra Ruta "L'Església del Mar" en un mapa més gran

Croàcia

2010-01-12T19:13:00.004+01:00

A Croàcia vam anar a l'estiu del 2006, quan encara no teniem fotos digitals. És un país molt maco, tot iqeu no per les seves platges contràriament al que es diu. En el seu moment vaig fer un resum que estava penjat a un bloc antic, el passo en aquest, per si és d'utilitat a algú, ara que s'està posant més de moda anar-hi.

Aquest estiu hem passat 10 dies a Croàcia. 6 dies a la costa Dàlmata i 4 a Zagreb, a l'interior, del 6 al 10 d'agost. Després encara vam passar 4 dies al Südtirol, però això és 'una altra història'.

Croàcia és un país de contrastos. Hi trobes de tot: platja (de pedres, no de sorra), muntanya (tocant al mar !), pobles amb molta història i ciutats que expliquen històries... Les comunicacions estan 'a mitges', les autopistes estan en fase de construcció i encara està per acabar l'autopista d'Split a Dubrovnik. Però l'avantatge és que les parts ja construides, són noves!

Dijous 3 Agost 2006
El pla del primer dia: cotxe ben ple a l'anar a l'aeroport de Girona, i el mapa del recorregut que havíem de fer aquell mateix dia però... Comencem les vacances passant 9 hores a l'Aeroport, el nostre vol porta 7h de retard per culpa de la vaga del Prat de dies enrera (encara!). Sortirem a les 23:15 (havíem de sortir a les 16:20). Mentre esperem veiem a Felip Puig, de CiU, amb la família, com també 'ploren', van a París amb vols barats.
Nosaltres dormim al hall de l'Aeroport de destinació, Treviso (Venezia). Hi hem arribat a la 1:00. Fins les 7:30 no torna a obrir Hertz, tancaven a les 22:00 i com a molt esperaven fins les 24:00.

Divendres 4 Agost 2006
A les 7 del matí el policia que feia el torn de nit ja ens va aixecar a tots els que ens vam quedar a dormir allà, no erem els únics putejats, bàsicament perquè havien d'obrir la terminal i el bar. Com a mínim el servei de bar el teniem a prop. Per sort l'empleat de Hertz va arribar abans d'hora i ens va atendre molt amablement abans d'obrir. Ens va dir: "sou vosaltres el del vol retrasat d'ahir?". Doncs serà que sí.

Com que sortim d'hora amb la merda de cotxe que ens ha tocat, arribem fins a Pula travesant la península d'Istria pel mig. Segueix plovent, és a dir que plou sobre mullat perquè estem esgotats, sense sopar, mal dormits, guarros a més no poder. Vam haver d'anular la reserva dels 2 primers dies, però això comportava haver de conseguir una nit en una "soba" i dinar. Gràcies a una agència turística més que patillera, però eficaç, de les moltes que hi ha per tot Croàcia no oficials, van trobar-nos una habitació (les dades estan al final) on vam poder dutxar-nos i canviar-nos de roba abans d'anar a dinar a un restaurant que ens van recomanar a la mateixa oficina. A l'oficina ens van donar també les primeres "kunas".

Ja sé què direu: "quantes ruïnes!". Resumint, per respondre ràpid: Si les restes arqueològiques són "pedres"; a les biblioteques no hi ha llibres, hi ha "fusta". El problema en els dos casos és saber desxifrar què hi diuen.

El monument principal de Pula és l'amfiteatre de Vespasià, l'Arena. Altres restes romanes són l'arc dels Sergis i el temple de Roma i August. Els carrers de la part antiga contenen també diversos edificis medievals i renaixentistes.

Pula ha estat grega, romana, arrasada pels visigots, conquerida pels bizantins, explotada pels venecians, "alliberada" per Napoleó, inclosa a l'imperi austrohungarés, annexionada a l'Itàlia feixista, reconstruïda sota Iugoslàvia i finalment dins Croàcia.
Tal com es veu avui: un paradís turístic. Abocat al mar (això no ha canviat) i al comerç.

Dissabte 5 Agost 2006
La península d'Ístria és com tot Croàcia, poblada a la costa i deshabitada a l'interior.
Les carreteres estan prou bé i les autopistes en construcció. Aquí el blau és carretera normal i el verd autopista, en groc marquen les sortides. Els paisatges són verges i d'un verd intens. Des dels punts més alts es pot veure el mar.

A l'entrada d'un túnel regalaven ampolles d'aigua, una per persona que anés al cotxe. La gent és molt simpàtica, tot i que recelosa. El turisme aquí "és un mal necessari". La gent que hi viu, com arreu, no valora l'indret on viu.

L'italià és una llengua que se sent molt, per exemple a les emissores de ràdio, la majoria de les quals emeten en aquest idioma. Els parts de trànsit són multilingüe i comencem a témer que trigarem més en arribar a Split del què pensàvem. Hi ha paradetes improvisades de fruita esquitxant el camí.A hores d'ara ja sabem que el cotxe que ens han donat és més aviat limitadet, sobretot de potència. Però almenys té aire condicionat.

Rijeka recorda Trieste pels edificis portuaris. Durant molt de temps de majoria de població italiana, avui només en queda un 5%. Rijeka, o Fiume, és un port importantíssim, però els ferrys que porten cotxes només surten divendres i dilluns... i triguen 12 hores en arribar a Split.

Les aigües són transparents, és veu el fons i una munió de peixos. Els musclos que veiem des del port no es poden menjar, però els que estan més endins sí. És la 1 i ja han desmuntat el mercat, només queden algunes paradetes a mig atendre i les botigues de flors. Ara ja tenim Kunas, però no arribem a temps de comprar res. A més és festa nacional, celebren la seva independència, i molts llocs estan tancats.

Per la costa Dàlmata tots els pobles que van apareixent són preciosos. Encara no pateixen la plaga del totxo.

Malgrat l'allau de turistes s'espavilen per allotjar la gent en cases particulars o càmpings. Hotels grans són difícils de veure. Fora de població la costa és neta, les atribucions sobre costes són de l'estat, no dels municipis com a Catalunya.

La carretera té molts revolts, però molts. Els paisatges compensen: badies, castells, pescadors i porcs a l'ast a les entrades dels restaurants. Caletes amagades i molts vaixells a la costa. El cavallet de mar és el símbol d'aquesta costa.

Cues a l'autopista. Novetat per a ells, i com a casa per nosaltres. Tot plegat per un túnel de 5 km pel què han de donar pas alternatiu. A l'altra banda del túnel també hi havia una cua monumental.

Aquesta és la A1, i els quilòmetres es compten des de Zagreb. Total uns 15€ per més de 300 quilòmetres. La gent també toca el clàxon quan se'ls saluda des d'un pont. Al final arribem a l'apartament a Krilo (prop d'Split, una mica més al sud) quan es pon el sol. La vista des de la terrassa de l'apartament és preciosa, i això que ja és fosc.

Diumenge 6 Agost 2006

Omiš. Trobem la primera persona que no sap anglès, una història per demanar dos cafès i dues pastes!
Això sí, el Barça és a tot arreu. Aquí l'estrella són les síndries enormes, i és ple de paradetes amb productes i souvenirs de la zona. Literalment t'assalten per oferir-te de tot. Important: és mentida que s'hagi de regatejar. Els molesta molt, és ofensiu.

Generalment ens prenen per italians, però hi ha molt turisme interior, al final dues persones s'han dirigit a nosaltres en croata. Evidentment no hem entès res.
Muntanyes a una banda i platges per l'altra. Al mig, un riu navegable. Les platges són de pedretes. Es pot anar molt endins sense que l'aigua et cobreixi. Les muntanyes són rocoses.

Per una hamaca aquí cobren 15 kunas /dar (uns 2 €/dia). A Catalunya són 12€... l'hora!
Aquí la gent que pren el sol està més blanca que nosaltres i no hi ha negres ni en pintura.

La cosa d'aparcar està difícil. Aquí no saben què són els guals, directament et punxen les rodes. Una hora de parquímetre oscil·la entre els 4 i 6 kunas i per anul·lar multes només cal subornar el policia de torn. Imatges de gent fumant, pobresa, venda pirata o mobiliari fet malbé són inexistents. Tot sembla provisional, però utilitari i net.

Dilluns 7 Agost 2006

El Neretva, això és un riu. I net. Al delta han dessecat per plantar cítrics i síndries. Encara es veuen búnquers i cases trinxades. Les fronteres de la part bòsnia i croata estan juntes, bon rotllo.
Passant per aquestes carreteres i muntanyes s'entén que Dubrovnik sigui encara una mena de república que vagi a la seva bola. Ara per exemple els ha donat per ser més cars que la resta de Croàcia. Potser també han d'amortitzar els bombardejos que van patir durant la guerra servo-croata.
El cacau turístic a Dubrovnik és enorme, els preus dels pàrquings impossibles. Així que fem cap al primer que veiem lliure, encara que sembli una mica car d'entrada. Va resultar ser el pàrquing de l'hotel Hilton. Ja d'entrada un uniformat ens indicava l'ascensor, nosaltres pensàvem que era la nostra sortida caminant... però no. Era un ascensor per baixar amb el cotxe. Al final, beguda 'gratis'.

Dubrovnik s'ha aturat en el temps, el centre. La resta està patint els desastres de l'especulació, tal com la resta de la costa Dàlmata. És ple de racons i detalls, no donaríem a l'abast a fer fotos a tot.
Se senten molts idiomes, també el català, però només els turistes tenim una cosa en comú: les ulleres fosques i les xancletes.
Una cosa es pot dir dels croates, també. No mires ni dos segons un aparador o carta i ja se t'estan oferint. Al seu costat els venedors del Corte Inglés semblen ancianes tortugues reumàtiques amb crosses.

Dimarts 8 Agost 2006

Les indicacions per arribar al centre d'Split estan fetes, directament, per despistar l'enemic. O et porten a carrers sense sortida o et fan donar voltes fins encarar-te un altre cop a la sortida. Tant és així que pensem a fotre el camp. Al final val la pena, el Palau de Dioclecià, o el que queda, és preciós. No poden cobrar entrada, així que omplen de botigues. Aquí es veuen els desastres de l'església contra el "paganisme".

Salona era on vivien feliçment els colons romans abans de ser amablement convidats pels àvars (els seus bàrbars de torn) a córrer cames ajudeu-me cap un lloc més segur: Split.
Allà s'hi van refugiar rere els murs del Palau de Dioclecià. Malauradament, també es va refugiar el bisbe qui va decidir començar a fer-hi reformes a la paradeta.
Salona va quedar abandonada fins que un arqueòleg la va desenterrar al s. XIX i ara és l'anònim testimoni de la decadència de l'extraradi d'Split.

Trogir. Castells al costat de camps de futbol, botigues xineses al gòtic i el cambrer s'espanta perquè li poso aigua al cafè amb llet. Cremava. Però suposo que ha degut pensar que és un costum made in Catalonia.

Tota l'entrada de l'església és una peli de l'època, detall a detall tota la vida, obra i miracles del Déu nostre senyor.
Trogir és Patrimoni de la Humanitat, com tot a Dalmàcia, sembla. Això vol dir que no es pot tocar ni una pedreta per fer cap tipus de reforma, sota cap concepte. Abans de treure la pols han de demanar permís a la UNESCO. És molt fàcil trobar iots de luxe i molt difícil pagar amb VISA al restaurant. El que vol dir que Trogir la visita gent de moltes peles.
Dimecres 9 Agost 2006
Supetar és el port de l'illa de Brač ,els ferrys triguen 3/4 d'hora en una trajecte que el David Meca se faria en un plis. Però maco és. A part, aquí a més del turisme també fan d'altres activitats. La talla de pedra és famosa des d'època antiga i el palau de Dioclecià està fet d'aquesta pedra. Encara es poden veure les pedreres romanes i encara se'n fa extracció.

Per anar a qualsevol lloc s'ha d'anar des d'Split. Anem a l'illa de Brač, la 3a més gran de Dalmàcia, en uns transbordadors de quan el papa Joan Pau II mirava dret (no és conya que tenen la foto).
El més famós és a l'altra banda de l'illa, a Bol, a 30km en ctra. per una illa que només en té 15 d'ample. La Banya d'Or, una platgeta minúscula que té forma de banya i que suposadament varia de forma amb el corrent.

Dijous 10 Agost 2006

Plou, decidim visitar Omiš i descansar a l'apartament.
Divendres 11 Agost 2006

Marxem a Zagreb, parant a Plitvice. El paisatge canvia, tot és molt més verd, hi ha més bosc, en general tot és més centre europeu. El turisme també canvia, l'alemany aquí és la llengua primera per atreure els turistes.
Veiem moltes cases on lloguen habitacions (Zimmer), però no tenen web. Cercant info per internet només ens sortia Dalmàcia, no estan gaire preparats en aquesta zona per al turisme. Fora de llocs puntuals ens miren estranyats.
Nacionalni Park Plitvička Jezera (Parc natural Llacs de Plitvice). Tenen muntat un circuit de 8 hores que tallant per diferents llocs es pot reduir per fer trajectes més petits.

La visita és al voltant de la part central del parc, on hi ha els llacs. Et porten en trenet cap a la parada que vulguis i la part del llac et porten en barca, la resta caminant es pot fer seguint camins senyalitzats amb lletres. L'aigua és transparent, només se senten els ocells i les cascades. Els animals se t'acosten, fins i tot els peixos, ja estan acostumats a la presència de públic.
De tornada al punt de partida del parc, dinem, i cap a Zagreb.
Camí de Zagreb, tornem a agafar l'autopista a Karlovac. Aquí es veuen els primers signes evidents de la guerra del 1991-95, cases com coladors de trets, sostres enfonsats, més cases a mig fer, i a Karlovac tenen un museu de la guerra.

L'entrada a la capital tampoc és gaire maca, més aviat sembla un suburbi d'una ciutat decadent; encara són evidents les mancances de l'època socialista.

Dissabte 12 Agost 2006
Gornji Grad, Zagreb. La part alta de la ciutat està formada per dos puigs, un al costat de l'altre, que en temps medievals eren dues ciutats que es feien la competència.
La Porta de Pedra és la resta mes antiga d'entrada a la ciutat on hi ha els principals edificis administratius i simbòlics de la ciutat.

Estan fent empedrat nou, encara conserven tradicions socialistes, com la de donar feina institucional encara que no sigui productivament necessària.

Diumenge 13 Agost 2006
Visitem els comtats del nord. Anem a Varaždin. Poblets enmig de camps de conreu. Castells. Cigonyes i gallines passejant pel mig dels conreus.

Indicadors

2010-01-07T19:57:00.002+01:00

Si dic que a Catalunya la senyalització està feta per despistar l'enemic, no descobreixo res suposo a ningú. De fet, el millor resum d'aquest tarannà el reflexa la resposta que me va donar un conductor d'autobús de línia interurbana quan li vaig dir que tenia el rètol mal posat:"qui puja ja sap on va". Així doncs, per què cal posar indicadors? No... si lògica en té.

A Sabadell som més xulos, per això. Com que som més urbanites i anem de moderns, hem decidit posar indicadors (a la fi). Però es clar, a algú se li veu la boina. Igual que van posar els nous mapes de les marquisines de bus amb faltes d'ortografia, i els seients de les parades per nòrdics, la retolació no podia ser diferent.

Però suposo que diran "Què passa? Com més informació millor no?" Per això suposo que cal deixar els indicadors antics quan es posen de nous.

I com que els canvis sobtats, de vegades són difícils de pair, dos metres més endavant, per si de cas, deixen que els nous al darrera dels vells. Igual és perquè no els toqui el sol i es conservin millor.

Aquests monuments a la voluntat de reciclar informació urbana el podreu trobar a la Ctra de Terrassa.

Visitar Berlin

2010-01-03T12:43:00.005+01:00

Com que molta gent m'ha demanat què veure a Berlin per anar-hi, aquí va un resum de les dues vegades que hem estat. Espero que el gaudiu i que us estalviueu de comprar guies cares i que no hi ah en català.

Ho faré una mica per temes.

Per arribar

La companyia alemanya Lufthansa vola directament a la capital, contràriament al que es pot creure els preus no són cars si s'agafen amb una certa antel·lació, doncs els equipatges van gratis... i donen per esmorzar a l'avió, ofereixen diaris i cafè gratis i tens més espai. Però si el que vols és anar barat, i portes poc equipatge Ryanair va a Altenburg (Leipzig), i des d'allà són dues horestes amb tranquil·litat fins al centre de Berlin. Atenció, si llogueu cotxe, llogueu-lo a Altenburg, assegureu-vos, que no us passi el que vam veure d'un que l'havia llogar a Leipziz, i malgrat la propaganda...està a 40 quilòmetres! Les carreteres són bones i les autopistes gratis.

Mostra Estiu 2009 en un mapa més gran

Pel transport

Us recomano fermament que feu servir transport públic, és una meravella i funciona les 24 hores. Sobretot el metro és fantàstic. Trobareu que no hi ha barreres per entrar a les estacions, però si us agafen sense bitllet us la clavaran fins al fons! Compreu un bitllet de 72 hores, que són 72 dues hores de veritat, per una estada de 4 dies per exemple va de perles. Només l’heu de ticar el primer cop i prou. I Després us podreu moure amb total llibertat per la ciutat. El podreu comprar només baixar a l’aeroport. Us podeu trobar amb d'altra gent que no l'ha fet servir del tot, aquest o d'altres tíquets i llavors quan marxen l'ofereixen a les mateixes màquines a meitat de preu de la part que els quedi per gastar. És bastant normal allà aprofitar els bitllets d'aquesta manera.

El preu de la Berlin WelcomeCard 2009 per una persona es: 48 horas, 16,50€; 72 horas: 22,00 €. Tingueu en compte que van per tot: metro (U-Bahn), bus (H), tranvia (S-Bahn), és a dir, que l'agafareu molt.

Mireu que sigui aquesta targeta, n’hi ha una altra amb el mateix nom que val una mica més perquè tens descomptes en entrades a museus, però no val la pena. Sobretot perquè allà, sent estudiants (amb el carnet de la uni ja n’hi ha prou) ja es fan descomptes a tot arreu.

Veureu que hi ha molta gent que es mou en bici, és una alternativa, però recordeu que Berlin és ENORME. El cotxe per a la ciutat no és recomanable, si anéssiu amb cortxe propi necessitare un adhesiu ecològic que veureu en tots els cotxes. Va per zones i cada zona un color, el verd és el que serveix per tota la ciutat, també pel centre. Si l'agafeu de lloguer segurament ja el portarà, però demaneu-lo per si de cas.

Com a curiositat ,per si voleu info, mireu aquesta pàgina:

http://catberlin.bloc.cat/

L’ofinina de turisme central està al costat de la porta de Branderbug. No té pèrdua.

http://www.visitberlin.de

Mireu la pàgina, perquè us podeu descarregar mapes i info variada sobre activitats i indrets per visitar.

Per Menjar a Berlin

A Berlin, com a tot Alemanya, contràriament al que es creu, es menja molt bé. Només us haureu d'acostumar a menjar sense pa, el pa és nomes pels esmorzars.No us podeu predre les salsitxes amb Curry! Allà un “frankfurt” és un “Wurst”, per tant, una Currywurst heu de demanar. Us demanaran si la voleu amb “Brot”(pa) o amb patates. Que no us engalipin, un Wurst allà, fins i tot en les paradetes, és un menjar de migdia barat, que està sobre els 2,50 o 3 €. No més. Però menys...sospiteu del que esteu mnejant! ;D

Si aneu al barri turc (el Kreuzberg), podeu demanar Döners. Que també estan molt bé. Us haureu de fer entendre amb les mans, molta gent allà no parla ni alemany! El carrer principal del barri és el Oranienstrasse: Molt recomanable!! Hi ha molt ambient de bars a la nit i restaurant de totes les nacionalitats possibles. És un barri de sempre molt popular i amb gran tradició obrera.

Per veure. Berlín no destaca per la cervesa (això és al sud).La cervesa Berliner, vermella i verda, és curiosa, però és pels nens! Allà diuen que als turistes els delata el fet que demanin aquesta cervesa. Demaneu una Heffe, si voleu bona cervesa.

Postre típic: les berlines. Uns panets farcits originalment de melmelada, però també n’hi ha de xocolata (pocs), que estan per llepar-s’hi els dits!

Lloc que recomanables i on us posareu les botes per un preu mòdic:

http://www.staev.de/

http://www.kartoffelkeller.com/

Apunts culturals

Com no, aquesta gent tenen un dialecte propi. En comptes de Ich , l’I anglès, diuen Ick. Al carrer no se sent gaire, però trobareu publicitat que no entendreu ni en alemany! Ho dic, perquè malgrat tot aquesta gent són orgullosos de ser berlinessos. Però molt.

També tingueu en compte que són EXTREMADAMENT EDUCATS, no us penseu que per ser una ciutat passen de tot. No. Fins ratllar la paranoia. Feu servir el Bitte per tot, sinó s’emprenyaran.

Com a tot arreu, encara que no en sabeu, agraeixen molt l’esforç de que intenteu pronunciar alguna paraula en alemany, però ja veureu que de seguida us canviaran a l’anglès si veuen que no els enteneu. Una putada pels qui volen aprendre alemany. Igual amb les cartes dels restaurants, que normalment són en anglès també.

Com a símbol de la ciutat estan intentant conservar els ninots dels semàfors de l’antiga RDA (o DDR en la seva nomenclatura). Són molt divertits. Veureu que fan molt “merxandaising” ;D toma anglesada ;D.

De fet, tenen fins i tot una botiga oficial, per si us interessa no voleu anar a parar a un xinès. Sí. També n'hi ha de xinexos allà. La web oficial amb botiga i amb informació sobre les seves botigues i actes:

http://www.ampelmann.de/

Què visitar

REICHTAG. A prop de la Porta de Branderburg.

És el parlament federal. Una de les típiques estampes de Berlin. Des de la seva cúpula reconstruïda transparent hi ha unes vists de la ciutat que no us podeu perdre. Es pot pujar per la cúpula i mirar per la terrassa.Es fan visites els caps de setmana. Si voleu entrar, us recomano que agafeu entrades amb temps, perquè està saturat. Les cues són enormes, fins a tal punt que es posen a vendre salsitxes i fer entreteniments per la gent que fa cua. Nosaltres vam anar, però no sé el que costa l’entrada perquè ja estava agafada per grup, amb la qual cosa també ens vam estalviar la cua perquè teníem hora agafada. I els horaris els compleixen! I molt!

L’SPREE és el riu que passa per Berlín (no el Rin que m'han arribat a dir més d'un i de dos!!! Aig...) Té una sèrie de canals que faciliten la navegació en cercle per la ciutat. N’hi ha diferents companyies que ofereixen la possibilitat de fer un trajecte pel riu, esl preus no varien gaire d'unes a d'altres. Pot semblar una mica car, però val la pena! És de les coses que tornaríem a fer! Al vaixell s’hi pot dinar/sopar. Si no us sortiu del menú, va bé, com demaneu una beguda extra us clavaran! Va molt bé per fer-se una idea de la ciutat. Us ho recomano fermament.... i compte amb el cap! (ja m’entendreu ;D)

UNTER DEN LINDEN

Aquesta era la zona pija del primer aixample berlinès, quan es van unir diferents ciutats per conformar el Berlín actual. N’hi ha d’edificis a dojo per visitar, a més de paradetes de Wurst i de souvenirs. Literalment vol dir: Passeig sota dels til·lers, però els til·lers els heu de buscar avui dia amb lupa ;D.

Va de la Porta de Branderburg (on hi ha metro) a la Berliner Domm. Abans d’arribar al pont a la dreta teniu l’antiga seu de la RDA, que l’estan desmuntant. Curiositat: l’han de desmuntar molt a poc a poc, perquè si ho fessin de cop pujaria el nivell d’aigua del riu i farien malbé les encluses ;D. Està previst que triguin un ou a desmuntar-ho. A més, éstà fet de material contaminant.

Una mica abans del pont teniu una plaça amb sorpresa al mig. Si veieu gent mirant el terra, acosteu-vos. No són sonats! És la plaça on van cremar els llibres els nazis, davant la biblioteca.

Al Berliner Domm val molt la pensa entrar. A la zona del darrere és on hi ha els museus!

A l'altra banda, més a prop de la porta de Brandenburg, han obert el Madame Tousant, el museu de cera, de Berlin recentment. I també hi ha l’Story Berlin, però que és una merda, sobretot dinar. Massa nom per no res.

Ah! Aquest passeig és el típic de les manis alternatives. Avís;D

ALEXANDER PLATZ

De camí, o a prop, hi ha el Rathaus (ajuntament) vermell. Només és vermell pel color, per això! És maco. Sobretot la font dal davant, de Neptú.

Aquí l’hi ha interconnector de metros més gran, el fareu servir molt, ja veureu. Val la pena el mercat i les botigues. Mireu el calendari. També hi ha la

FERNSEHTURM

http://www.tv-turm.de/

Val la pena pujar, la vista treu en singlot de cop. Ara, aneu mooooolt d’hora a agafar entrada, perquè sinó la cua serà d’hores. No es poden comprar d’un dia per l’altra. L’entrada és per al mirador normal, si voleu anar al restaurant que gira heu de demanar taula per al restaurant per prendre quelcom un cop sou a dalt.

MUSEUS

EL PERGAMON: FLIPAREU! Es diu així perquè conté la ciutat sencera de Pèrgam a dins.

I al costat hi ha el d’història:l’Alten Museum!!! Atenció! Que no us emboliquin: fa anys tenien l’Egipci lluny i a part, però ara és una secció més del d’història que està al costat del Pergamon. És on tenen la figura de Nefertiti.

Si entreu a un museu, amb el tiquet us faran descompte al següent! No llenceu el tíquet! És a dir, que l’entrada al segon museu us costarà només 1€.

SCHLOSS CHARLOTTENBURG

Si us agraden les visites a palaus rotllo “Sisí”, aquesta és la vostra! Nosaltres no vam entrar, però a la gespa s’hi està molt bé. És lluny del centre i no hi ha res més a paprop per veure, és a dir que s'hi ha d'anar només per això.

http://www.spsg.de/index.php?id=134

CHECKPOINT CHARLY

Un bon lloc per veure què era el mur. Hi ha un museu a l’aire lliure, amb tot de plafons. Només heu de seguir les marques al terra. Teniu per llegir una boooona estona. Era un punt de control dels més coneguts. Normalment tenen gent uniformada de rusos i americans que fan representació. La foto és típica i tòpica. Per saber del lloc que us trobeu hi ha una cartell que si veniu del costat occidental esnsenya un soldat rus i si veniu del soviètic un d'americà.

MAUER MUSEUM

http://www.mauermuseum.de

Doncs això, continuació de l’anterior.

SONYCENTER al POTSDAMER PLATZ

Aquí trobareu de tot i més, en botigues, centres d’oci, un espai modern de nassos. Aquí éra curiós que el metro estava tancat fins la caiguda del mur, el metro no parava en aquesta estació. Avui és una zona molt moderna. A prop hi havia el búnquer de Hitler, però no és visitable, avui és un pàrquin a l’aire lliure amb un plafó que explica com era i prou. El millor és el Sony center.

http://www.potsdamerplatz.de/en.html

Si seguiu endavant trobareu el

MEMORIAL als JUEUS

Controvertit monument fet de blocs de pedres de diferent mides. I si seguiu endavant anireu al parc per excel·lència de la ciutat amb l’extàtua de l’àngel que és típica foto de la ciutat a l’exterior al mig. S’hi pot pujar, però a peu! Al parc s’hi poden fer barbacoes en algunes zones. També és el lloc on hi ha la residència del president de la república, les embaixades dels länders alemanys i finalment el Raichtag.

DE COMPRES

A la zona del Kurfürstendamm hi ha el KDW. Son les galeries més conegudes. Vol dir Kaufen Deuschtland Welt (compres alemanes mundials). És graciós, perquè a l’avinguda hi ha unes galeries a cada extrem, perquè quan estava la ciutat separada cada una estava a una banda i es feien la “competència” en imatge. Els preus, encara que no ho sembli, són millors en moltes coses al KDW, que en moltes botigues de souvenirs del carrer. Són a l’altra banda del Parc. A dalt hi ha un bar amb unes bones vistes on fer un berenar tranquil.

Kaiser-Wilhelm-Gedächtnis-Kirche Si aneu per l’avinguda passejant veureu l’esglesia feta caldo. És l’única cosa que van deixar després de la reconstrucció del 45. Com a mostra. A l’interior tenen fotos de la zona, d’abans i després dels bombardeixos, que posen els cavells de punta.

Als afores

A poc en tren, una horeta crec recordar, hi ha Potsdam. Una ciutat històrica. Plena de palaus barrocs i immensos jardins. Vindria a ser zona residencial. Ideal per una escapada si us agrada el barroc. A nosaltres no ens va agradar gaire

La Zitadelle d’Spandau. Això sí que és recomanable de collons! Sobretot que dineu al restaurant de dins:
S’hi pot arribar en tren des de Berlin.

Schanke Biergarten.

http://www.zitadelle-spandau.de/Schanke_-_Biergarten/schanke_-_biergarten.html

http://www.zitadelle-spandau.de/

DE MARXA:

No us podeu perdre la zona de marxa per execel·lència.
Oranienburger Strasse!

Al Kunthaus Tacheles. Els patis surtien a “Goog Bay Lenin”. Aquest és un local molt típic:
http://www.cafe-zapata.de/

Més avall hi ha meuques de carrer, moltes. I autòctones. La prostitució a Alemanya està legalitzada. A les parelles no s’hi acosten. És un bon lloc per anar a sopar i de copes.

L’altra es diu semblans però és un altre rotllo, més internacional, restaurant de tot arreu i turcs molts turs:
Oranienstraße que és el centre del barri turc. Ho dic per si porteu GPS. El millor és que cerqueu la pagoda principal que és a l'altra banda del carrer.

També es pot anar de marxa per la zoza al voltant del riu que hi ha restaurants i el bar de la borsa (per posar-se fins al cul de cerveses) i l’stäv i el restaurant de les patates. Està tot per la zona.

Per dormir

No és car dormir a Berlin, comparat amb d'altres capitals europees. Però amb tot i això déu n'hi doret. Us recomano aquest alberg, allà als albergs hi van fins i tot les famílies. És molt net i l'esmorzar el bo. Les habitacions poden ser de 2.

Bé. Ja aniré ampliant la informació. S'accepten preguntes.

Molí de Sant Oleguer

2009-09-28T21:48:00.005+02:00

S'ha de reconèixer i quan algú fa una cosa bé se li ha de reconèixer. El nou alberg, el nou equipament municipal, aprofita un edifici històric el qual ha restat protegit per una nova vida transformada en ús.

El Molí de Sant Oleguer és un patrimoni que posa, junt amb la resta única del Ripoll, Sabadell al mapa. Explica qui som els sabadellencs i d'on venim. Però sobretot explica on volem anar.

Aquest és el model propi del que caldria fer amb el patrimoni, igual que el castell de Can Feu, també recentment recuperat. Protegir el patrimoni (riquesa per tothom de futur) i donar nova vida amb nous usos.

Moltes gràcies a l'Isaac per l'oportunitat única de poder realitzar aquestes visites guiades. I enhorabona a la gent que ha participat al seu èxit.

La merda espanyolista

2009-09-22T19:51:00.001+02:00

Aquests dies estem assistint al desmaquillatge de la merda espanyolista i al ridícul dels llepaculs zombis colonitzants que li fan el joc des de Catalunya amb un patètic messellatge sucursalista (Pere Quart).

Al meravellós article de Victor Alexandre...

http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/la_falange_catalana_del_psoe.html

...poc s'hi pot afegir. És ridícul sentir com Montilla intenta desqualificar actes democràtics escudant-se en la submissió obedient de l'esclau.

Se multipliquen arreu dels país l'entesa PP + PSOE comtra un dret fonamental de l'home. I això que no és vinculant! Que la merda espanyolista és merda i fa pudor, darrerament sobre les evidències. Tantes que ja només un cec les pot negar (amb perdó dels cecs que no tenen culpa): governen junts al País Basc, a l'ajuntament de Sabadell, a Sitges i d'altres poblacions voten junts contra les propostes de referendum...

Quina mena de governant nega al seu país el màxim que es pot tenir? Quin en el seu estat de lucidessa pot coartar la llibertat d'expressió? Doncs Montilla, el mateix que va dir que Catalunya no era cap nació ; l'espanyolisme ranci amb tele5 al capdavant i els sucursalistes de pro amb por de perdre les engrunes que els llença l'amo des del seu tron de lladre.

No s'entén com més gent no es rebota: els tranports són una merda, l'atur és galopant, les situacions de pobresa és multipliquen, els desemparats també, l'educació s'encareix, la conciliació és impossible, les mancances de tot tipus són evidents.

Per quan la independència? No podem aguantar més sent esclaus d'aquesta merda espanyolista: visca la terra lliure! Volem (i necessitem) un estat propi ja!

Per què escriure a un bloc?

2009-09-08T16:16:00.004+02:00

Fa un temps era moda tenir un bloc, si no en tenies semblaves idiota. Avui és l'hora d'or de les xarxes socials. Aquestes xarxes ofereixen espai per escriure i a més tenen l'avantatge de tenir com a lectors als teus contactes. O almenys en teoria.

Diuen que escriure al bloc és un acte d'egocentrisme. Doncs sí, l'és. Però no solament. D'entrada s'ha de tenir alguna cosa a dir per escriure. I a més s'ha de fer de forma endreçada perquè sigui comprensible per una tercera persona. I si no mesurem la qualitat dels escrits pel nombre de lectors que tenen (o de publicitat que reben)podríem dir que tot escrit té una part d'egocentrisme posat pel qui el fa.

A partir d'aquest moment, no esperes que ho llegeixi ningú en particular, sinó que més aviat es tracta de fer una mena de teràpia. De tant en tant va bé buidar el pap. I aquí entra la segona indecisió: anònim o amb el teu nom? La veritat és que no té gens de gràcia tenir un bloc anònim, si per anònim hem d'entendre que la gent que et coneix no saben que ets tu. Perquè ja m'explicaràs quina gràcia té tenir un bloc anònim quan la major part de gent que llegirà ni et coneix ni ho vol fer! A més, cal tenir en compte que a l'hora de la veritat no n'hi ha d'anonimat a la xarxa.

Ara fa temps que no posava res al bloc, però m'han fet pensar en ell. Potser no ho feia precisament perquè no necessito tant buidar el pap, o simplement estic més ocupat.

Fraga

2008-12-12T10:32:00.007+01:00

Aquest dinosaure és un símbol del nivell de la constitució que té l'estat espanyol, la qual és l'arma que fan servir la carcundia mediàtica mesetària per, amb les paraula "democràcia i "llibertat" a la boca, les quals embruten, atacar tot el que es mou al seu voltant.

Aquest criminal i genocida, que en un estat democràtic de veritat hauria d'haver anat a parar a la pressó, ben al contrari, ha gaudit i gaudeix de càrrecs i, fins i tot, va fundar un partit polític hereu directe dels franquistes que avui és el principal partit de l'oposició a l'estat. Aquest fet, també parla per si sol de com de "democràtic" és l'estat espanyol.

D'aquest personatge, doncs, no ha de sorprendre declaracions com la darrere de que "pengin als nacionalistes". Podria anar al costat de la "que los bombardeen" o que "tengo el mauser preparado". Amenaces de mort que venint d'un genocida responsable de la dictadura, fan que pensar.

El pitjor de tot, i que ningú diu, és que la gent que escoltava li va riure la "gràcia"! Al darrere de tot plegat, n'hi ha el de sempre: el racisme castellà (o espanyol) contra tot allò que soni a català o basc.

Però si deixem de mirar com sempre al tercer món (l'estat espanyol) i ens mirem a nosaltres mateixos, tampoc millorem. Els nostres representants corren a amagar-se. L'Artur Mas, com bon esclau, fa una proclama del "sentit d'estat de CIU". És a dir, en comptes de condemnar unes declaracions que entre dos iguals crearien un conflicte diplomàtic, es dedica a intentar demostrar que "ells (la resta de catalans no se sap) són fidels a la veu de l'amo".

Els del PSOE no diuen ni ase ni bèstia, perquè a la fi, en els temes que anomenen "d'estat" (els que els fa tenir la paella pel mànec del poder) hi estan sempre d'acord. I gràcies al racisme castellà (o espanyol) la realitat és que l'anticatalanisme ven. Aquest racisme, que Fraga només ha fet que verbalitzar, queda ben patent quan les denúncies vénen d'anglaterra, o per casos de futbol (espero que no els donin olimpíades), però no ho són pels catalans. Ja se sap que el malalt és l'últim en saber que ho està.

Gràcies a tohtom

2008-10-29T12:03:00.006+01:00

He acabat la carrera! M'ha costat, perquè treballar i estudiar no és gens fàcil. Precisament per això, he d'agrair a molta gent que m'hagin donat suport i facilitat la tasca. Com va dir el director de la Salle, "una persona que acaba uns estudis és un èxit social, un èxit de molta gent, no només de qui aprova exàmens."

Se'm fa difícil aquí anomenar tothom, però intentaré fer un resum, si algú creu que m'he oblidat d'ell que faci una reclamació per tripliclat ;D. L'ordre no implica una jerarquia: d'entrada al Carles i la Carme (us podeu penjar unes quantes de medalles), sense les vostres desconnexions m'hagués esclatat el cap en més d'una i de dues ocasions; al professorat, alguns més que d'altres, cert, però en general tots heu posat al meu abast la vostra màxima predisposició i flexibilitat vers un alumne més, al cap i la fi; als companys estudiants de diferents promocions, tot un exemple de gent compromesa; als amics que m'heu facilitat apunts, consells i m'heu donat ànims; a tots voslatres moltes gràcies.

No m'he oblidat dels qui m'ho han posat difícil: als qui m'han explotat laboralment, i ara exploten immigrants, ni he oblidat les dificultats de tot tipus burocràtiques tant estructurals com quotidianes: la manca d'ajuts de beques, els horaris d'infern, els transports cars, les dificultats per estudiar en català (no hi ha bibliografia, ) unes instal·lacions universitàries de pena, uns preus de taxes i matrícula només per rics, i un llarg etc. A tot ells : que us bombin. He acabat, elis-elis. I seguiré estudiant, malgrat que el sistema sembla entestat en crear rucs que no es queixin i no piulin per molt que els putegin.

Tampoc m'oblido de gent, la qual, amb petits detalls no per això menys importants, m'han fet (i fan a molta gent), que la vida prou dura d'un treballador que estudia sigui més portable. Com a mostra,gràcies als: qui m'ha deixat tornar llibres més tard del que tocava, o m'han perdonat sancions; als conductors de bus de Barcelona, per la seva paciència; al personal dels menjadors universitaris (sou els millors) que per cert volen tancar; als perruquers i botiguers, que amb la seva conversa em tornaven a posar els peus a terra; i finalment, a l'inventor d'internet, persona a la qual estic molt agraït, malgrat no el conec personalment.

Capítol a part mereix la meva dona, la que més m'ha aguantat, i m'aguanta (que ja és paciència), cosa difícil sobretot quan tenia exàmens, i que m'ha impulsat a fer tot el que faig. Sense ella no hagués fet res de res. T'estimo.

Com que és un guany social, també és just que retorni a la societat el profit d'allò que he aprés. És difícil,perquè la TV fa estralls, però s'intentarà. D'entrada aquí queda el testimoni d'agraïment a tothom, repeteixo: moltes gràcies a tothom.

Resposta a Mayayo

2008-10-17T13:05:00.001+02:00

Andreu Mayayo és un dels millors professors que he tingut, i un especialista en el tema de la 2a Restauració Borbònica, el tema que els qui van tolerar l’estat actual de coses anomenen “transició”. Però en la descàrrega d’odi que ha perpetrat a l’article d’el Periódico anomenat “Èpica independentista” ha quedat ben retratat un dels seus defectes com a historiador: la dependència messiànica política que com a historiador té vers el PSUC, o Iniciativa, com es fan dir des que es va refundar el partit amb la incorporació precisament d’independentistes (alguns d’històrics com l’Armet).

Comença el seu article criticant una escena teatralitzada, cosa la qual des de la història és sempre profitós. Això és pot dir del cinema també o de molts llibres que passen per ser d’història, fets per periodistes, per exemple. La necessària adaptació d’uns fets a un espai i un temps limitats impliquen sempre adaptacions, que des de la història són interpretats com a errors. Això passa quan en realitat el que s’ha de llegir és el missatge de fons, i no només quedar-se a l’anècdota de si les fotos que sempre es publiquen de les manifestacions dels 70 estan més o menys manipulades perquè no es vegin les estelades. O millor dit, passa quan no es vol llegir aquest missatge de fons.

És interessant la poca cobertura mediàtica que va tenir aquest acte del Palau, malgrat el ple que Mayayo reconeix. I curiós que un militant amb carnet d’Iniciativa escrigui a un diari del PSC, per donar canya a l’independentisme, com a únic ressò de l’esdeveniment de l’aniversari de la mort de’un personatge de l’alçada de Xirinacs. Això només ja fa que pensar. Res d’estrany, però, si es té en compte que Xirinacs ja en vida, i pel que es veu segueix sent així, era un personatge que inquietava la memòria de molta gent que avui intenten passar per demòcrates i d’esquerres de tota la vida, com en Josep Benet que dóna Mayayo. Cal recordar que Xirinacs va ser perseguit judicialment fins al finals dels seus dies, no com d’altres, per defensar unes idees i no canviar-les per interessos particulars.

Ara que es torna a parlar de l’amnistia del 77, no està de més recordar que els principals beneficiats d’aquella llei no van ser els qui estaven a la presó, sinó els responsables del regim que es van assegurar que ningú els demanés responsabilitats. I això va poder passar gràcies a que els autoproclamats líders polítics, com en Benet, arran de les manipulades eleccions de juny del 77 (Mayayo: llegeix els teus llibres) van enterrar l’Assemblea de Catalunya per començar la seva cursa particular per la poltrona. Per aquesta fi van crear l’Associació de Parlamentaris amb els caps de llista dels partits que s’havien pogut presentar a les eleccions. A la pràctica, tal com denunciava Xirinacs, això va representar suïcidar l’única força per negociar que es tenia des de Catalunya: la mobilització social.

I es que aquests personatges havien fet resistència (que no es ben bé com lluitar) al règim, però a l’hora de la veritat sabien que devien molts favors i molts no estaven disposats a perseguir els amics que formaven part de l’aparell de la dictadura o els seus mateixos familiars. Malgrat tot, amb l’operació Terradellas els va sortir el tret per la culata, perquè l’estat es van encarregar, un cop assegurada la seva impunitat, de dividir la societat catalana iniciant-se la política d’oblit que Xirinacs va combatre fins a l’últim moment. Una política d’oblit que llavors, i encara ara a molts, interessava tant als qui van transigir, com als que es van aprofitar de la restauració borbònica. I parlant de manipulacions històriques i ja que els has tret al teu article, benvolgut professor: per quan un article que critiqui els suposats “25 anys de Mossos d’Esquadra”? No porta aquest cos gairebé 300 anys de repressió? O es que això no toca, perquè són coses del Saura?

Records i sempre teu,

Cèsar

Ineptitud burocràtica

2008-09-30T10:35:00.005+02:00

En els anys que m'he estat a la facultat d'història de la Universitat de Barcelona no he vist cosa més inútil que la secretaria de la facultat. No saben res, no encerten ni una quan els demanes sempre han d'anar a consultar amb no-se-sap ben bé amb quí, per finalment equivocar-se.

Malauradament, els seus errors els paguem tots. I no es queda aquí, es que tenen penjats documents a internet per fer sol·licituds de tràmits oficials... caducats! No coneixen els recursos que tenen els estudiants per reclamar, etc, són, en definitiva, uns simples gestors de matrícules. Que paren la ma i prou, com si diguéssim.

I aquesta és la funcionalitat que tenen a la uni en general a Catalunya, semblant a l'Alemany nazi, on es tractava de crear molta burocràcia, amb càrrecs que tenien les mateixes funcions, amb gent que ni tan sols sabia quines eren les seves tasques, totasl per crear aparença d'una cosa que no és: serietat.

La realitat són de cues interminables per fer qualsevol tràmit, una universitat cara, gens pública (com a exemple, pagar 3 cràdits = 75€),on cada cop es fa més difícil estudiar perquè no hi ha beques i la presència de negocis va en augment de tal manera que algunes facultes semblen més aviat galeries comercials.

Es que és de jutjat de guàrdia que et cobrin per conceptes com:"tràmits". Quins tràmits? Si ara tot va per ordinador! La matrícula se la imprimeix el mateix estudiant, la guia d'estudiant ja no s'editat. Només pagar el sou de gent amuntegada que no saben perquè mai funcionen els ordinadors.

Tot plegat és la universitat, podria seguir i seguir, però si l'ensenyament al nostre país està pel terra, la universitat no se'n surt molt millor parada.

Els zombis espanyols, o espanyolistes.

2008-08-09T16:27:00.002+02:00

Arran de la suposada desaparició d’un grumet després d’haver dinat al Bulli s’han fet molts comentaris sobre el fet que el trobessin a Ginebra. A un programa de ràdio català s’afirmava: “com de lluny havia anat”. Perquè :“Ginebra està molt lluny”, reblà el clau un altra contertulià. I estic segur que si repasséssim mitjans trobaríem comentaris semblants a manta.

Dels espanyols ja és d’esperar aquests comentaris, donat que alguns no és que estiguin lluny, és que estan més a prop de l’Àfrica que d’un altra lloc (també mentalment). A més a més, tenen aquella mentalitat prehistòrica que els fa creure que són el melic del món. Però el que és trist és que alguns catalans assumeixin com a propi aquest discurs mesetari geogràfic. I l’escolin inconscientment, com fan a TV3, per intentar limitar la tradicional mentalitat oberta catalana.

La realitat és que Ginebra està tan sols a 670 quilometres de Barcelona, és a dir, a tan sols 5 hores xino-xano en cotxe. Per comparar, i per informació dels mesetaris i botiflers, Madrid (d’això que cada dia ens foten informació pel tub) està a una distància semblant. Sevilla o Extremadura, amb qui constantment ens volen comparar, estan a més 1000 quilometres! Abans s’arriba a Alemanya que a allà.

Malgrat l’evidència, constantment ens omplen de notícies sense cap transcendència sobre pobles perduts d’Andalucia, abans que informar-nos del que passa aquí al costat. Una línia fronterera imaginària que parteix el nostre país en dos i ens allunya d’Europa ens obliga?

No a la MAT

2008-07-10T20:32:00.003+02:00

Ens tracten com a uns indis en la reserva, i el nostre territori sembla només el lloc per on han de passar "l'interès comú", o sigui: el seu interès. MAT, TGB... infrastructures i més infrastructures que malmenten el nostre territori i paissatge i que només tenen l'interès d'aportar uns pedals nous a la bidicleta del desenvolupament de l'estat espanyol, quen la resta del món va en formula 1 fa temps.

Per això expresso tota la meva simpatia cap a qui hagi cremat unes excavadores de les obres de la MAT. Potser no aturaran les obres, però com a mínim demostren que encara queden catalans amb prou orgull com per no deixar-se trepitjar.

Aquestes infrastructures no tenen cap tipus de suport popular a Catalunya, s'estan fent amb violència i en contra de la gent, sovint saltant-se la pròpia llei feta pels espanyols (qui fa la llei la modifica pel que vol) i nosaltres només patim les conseqüències i paguem...sobretot paguem: cornuts i pagar el veure.

Massa poc encara, massa barat els sortirà 4 excavadores.

Aniversari de Jaume I

2008-07-09T13:44:00.002+02:00

El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276. En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia. Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi. El Rei en Jaume fou anomenat «el Conqueridor« per les seues accions memorables i victòries incontestables. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.
Vuit-cents anys després del seu naixement, els membres d'estatpropi.cat volem recordar al regent que amb tarannà guanyador assentà les bases de l'actual nació catalana. Des d'EstatPropi.Cat us proposem que la campanya «Suma't al mapa per un Estat Propi», i per tant el seu mapa, esdevingui el millor homenatge a lo nostre rei. El mapa configura la nació que avui no només perviu sinó que lluita, fruit del seu regnat. La portada d'EstatPropi.Cat és doncs la demostració que vuit segles més tard, i malgrat les guerres perdudes i desventures trobades, seguim avançant amb la determinació de situar la nostra nació al nivell que per història, cultura, caràcter i voluntat ens pertoca. Aquest 2008, des dels territoris que ell regnà i des de multitud de contrades arreu del planeta, les catalanes i els catalans ens sentim hereus del seu projecte, que adaptem i fem nostre amb l'empenta necessària per a erigir un nostre propi Estat.

Air Berlin i Herr Hunold

2008-06-10T16:31:00.003+02:00

Redéu com s'ha posat el bloc d'en Joan Puig! Sembla que tots els nazis, ignorants i botiflers (espanyols ells, en general) s'hagin posat d'acord per fer l'única cosa que saben fer: insultar i vomitar la seva merda d'impotència fent servir les majúscules i el subratllat. Segurament els seus coneixements informàtics no els dóna per més.

El millor és veure suposats alemanys cridant al boicot contra les illes, l'única cosa que conéixen fora del seu país ;D. Aquest Herr Hunold, o és imbècil, o s'ho creu el que diu. I la veritat, no sé què és pitjor. En general, els alemanys, per la seva forma institucional i tarannà no entenen gaire com estan les coses a l'estat espanyol. Però pensava que almenys a les altes esferes havia una mica seny i coneixement. Ja veig que almenys en el cas d'aquest senyor anava errat.

Vilaweb ha fet un bon resum de les notícies aparegudes a mitjans europeus: dedicat als qui acusen els catalans de tancats! I força contra aquesta companyia! Boicot! Hi ha altres alternatives millors.

Ich suche ein/e Brieffreund/in, um Deutsch zu üben.

2008-05-18T19:52:00.004+02:00

Hallo aus Katalonien! Ja, Katalonien! Du kennst uns... Barcelona ist unsere Hauptstadt.

Ich suche ein/e Brieffreund/in, um Deutsch zu üben. Ich kann für Katalanisch austauschen.

Ich habe schon in Deutschland 5 mal gefahren. Ich habe auch Österreich und der Schweiz gesehen. Ich liebe Berlin! Ich interessiere mich für deutsche Kultur, weil ich Geschichte lerne.

Bitte! Schreib mir!

""No em toquis els nassos"

2008-04-29T16:04:00.004+02:00

Un dels molts problemes de l'estat estanyol, i per tant del nostre país ocupat per aquest estat, és que qualsevol imbècil pot opinar, d'entre d'altres coses, sobre història. Emparant-se en el fet que l'estat espanyol està a la cua d'Europa en ensenyament, sobretot periodistes, però també tertulians barats, opinadors casposos varis i d'altra escòria immunda amb un tuf a fatxa que tira d'esquenes, és dediquen a tergiversar, mentir, ocultar i en general escampar merda espanyolista retrògrada pertot.

Aquí la història només té la importància que es mereix quan es tracta d'imposar, des de Madrid, els continguts que s'han de donar. Amb les matemàtiques això no passa. Mentre, emparant-se en una malentesa suposada "interpretació" de la història alguns pseudointel·lectualoides es dediquen a voler fer veure que es pot dir el que sigui de la disciplina històrica com si això fos inventar i fer ampolles.

Sort tenim dels professionals de la història com Joan B. Culla. Mai la una frase havia dit tant:"No em toquis els nassos". I es que com a professional de la història, com a historiador, poc més es pot fer en aquest fangar de fems anomenat estat espanyol que intentar que et deixin tranquil.

El Vapor Buxeda

2008-04-21T18:40:00.006+02:00

Ha sortit el número 5 de la col·lecció Quaderns d'Arqueologia que edita el Museu d'Història de Sabadell. El segon dedicat a una nova temàtica al nostre país, dins de la disciplina, com és l'arqueologia industrial.

Amb el títol "El Buxeda Nou. Vapor i vaporistes" es dóna a conéixer aquesta antiga fàbrica, que serà reconvertida en llar d'infants municipal, esdevenint així un nou equipament. Ja el Buxeda Vell, l'antiga sala de màquines, s'ha reconvertit en un museu que mostra com funcionaven els vapors, molt importants en el procés de transformació cap al Sabadell d'avui.

En aquest llibre m'han fet l'honor els autors, la Maria Camen Carmona i l'Eugeni Junyent, de posar-me als crèdits com a col·laborador. La qual cosa m'ha donat una gran alegria. Moltes gràcies! I la resta, per suposat, no us perdeu un apasionant episodi de la nostra història!

Seguiment arqueològic

2008-04-13T20:35:00.005+02:00

A Sabadell s'han iniciat les obres d'ampliació dels ferrocarrils catalans fins a Castellar. Les obres pretenen foradar tot el centre de la ciutat, començant pel que es considera nucli històric de l'antic Sabadell, per la qual cosa un seguiment arqueològic acurat és vital donades les expectatives.

La qüestió és que els arqueòlegs locals han realitzat un manifest en que denuncien que se'ls ha deixat completament al marge, i que ha estat la empresa concessionària de les obres la que ha agafat a dit una empresa, per contra de ser un concurs públic.

Sense voler fer cap prejudici, caldria tenir en compte la importància de les expectatives que hi ha sobre l'antic nucli dels carrers Alt pedregar, carrers que ja van ser destruïts durant la dictadura per obrir l'actual passeig. Aquesta serà l'última oportunitat per conèixer un espai vital de la ciutat, quan hi passi el tren ja no hi quedarà res.

Esperem que es facin bé les coses, i es publiquin resultats.

Transvasaments

2008-03-19T11:52:00.004+01:00

És impressionant com ara alguns polítics i alguns periodistes fan servir els mateixos arguments retrògrads que ja vam combatre contra el transvasament de l'Ebre al seu moment, per defensar el transvasament cap a Barcelona. Llavors els utilitzaven els del PP, ara ho fan els del PSOE i afins. Això sí, evitant pronunciar la paraula maleïda.

El tema de l'aigua, però, segueix sense resoldre's. Perquè el problema principal no és d'on és malbarata l'aigua quan ja s'han malbaratat els recursos d'un indret. El problema és, d'entrada, com tants d'altres en aquest país: manca d'inversions a causa de l'espoli fiscal. Això comporta per exemple que les canonades d'aigua que serveixen per transportar l'aigua perdin més aigua pal camí de la que acaba arribant a lloc.

També perden aigua els nombrosos edificis, de l'època franquista, que encara tenen canonades de plom, que perden més aigua de les que porten. Una factura més de deficiències que estem pagant. A partir d'aquí, podríem mirar els interessos econòmics d'uns quants, que pel que es veu estan per sobre dels drets de les persones a tenir un bon servei d'aigua: camps de golf, piscines privades i permisos per edificar urbanitzacions allunyades de nuclis urbans, podrien ser un clar exemple.

Mentre, alguns demagogs, malgrat l'evidència, però aprofitant-se de la ignorància com sempre d'una majoria, insisteixen en culpar els pagesos. Jo els diria que provessin de menjar-se una pilota de golf, o de fer créixer enciams en les piscines dels hotels de luxe només per a guiris. Perquè l'aigua per rec, al contrari de la que es malbarata en els ruscs de la Costa Brava perquè es treguin la ronya de tot l'any els guiris , no es perd. Els productes són per alimentació, i l'aigua sobrera va a parar a aqüífers subterranis, no es contamina. Sense comptar el paper que fan els pagesos de vigilants del territori.

La manipulació segueix, però, quan s'ensenya (igual que abans es feia amb l'Ebre)
la suposada enorme quantitat d'aigua que tenen els territoris afectats, "que es dediquen a fer descensos en barca". Impresionant. Ja no s'ensenyen els embassaments buits, ni els nombrosos torrents aixuts, no. Ara toca continuar enganyant. On van a parar els diners que paguem pel cànon de l'aigua? Per què no són solidaris els qui poden amb el seu sou? Que comencin per prohibir la construcció de promocions amb piscines, que comencin a tancar camps de golf per la sequera, i que modernitzin les instal·lacions que sembles pous del 3r món.

Dignitat comercial

2008-03-14T19:54:00.003+01:00

"Aquest aparador prefereix no ser de Harry Potter".

I es que encara hi ha gent amb dignitat.

De concert

2008-03-01T21:17:00.003+01:00

Ahir vam anar a veure el concert d'un grup de folk-rock al bar de la biblioteca del Vapor Badia, a Sabadell. Va ser impresionant, la cantant té molt bona veu, la barreja d'instruments com la flauta amb els electrics molt peculiar i el bateria se sortia.

Un bon moment de música que no es pot escoltar a les ràdios ni veure a la tele. Per sort, l'important és conèixer gent. El grup es diu Encanteri. Demà toquen a Cerdanyola, si podeu no us ho perdeu.

2008-02-21T09:18:00.004+01:00

El PP i les universitats

2008-02-18T16:17:00.008+01:00

Els estudiants han impedit l'entrada a la candidata per Barcelona del PP, Nadal, a l'UPF. Res de nou, és ben sabut que els del PP no són ben rebuts a les facultats dels Països Catalans. Ells també ho saben, però intenten fer populisme barat a cada període electoral intentant vendre una imatge de victimisme ridícula, perquè se'ls veu massa les urpes, els queixals i les orelles de llop. En general, la presència de polítics a les facultats, siguin del partit que siguin, és d'un cinisme enorme, donat que el que necessita l'ensenyament públic són diners i no campanyes polítiques.

Però el tema del PP és a part, no només es tracta de polítics, sinó de feixistes els pares dels quals quan estaven al poder durant la dictadura aprofitaven qualsevol excusa per tancar les universitats. Per aquesta gent el coneixement és un perill, perquè basen el seu domini en la ignorància de la gent. Per fer com fan els del PP, populisme barat, manipulació, mentir reiteradament, cal una gent capaç d'empassar-s'ho, d'aquí que en general el fracàs escolar a l'estat espanyol ja els vagi bé a alguns. Però a Catalunya per sort tenim una mica més de nivell, i encara hi ha llocs, com a les universitats, on la dignitat preval sobre una suposada imatge destralera.

Constament s'ha de sentir com es queixen de "llibertat d'expressió" quan segons ell, no els deixen parlar. Quin cinisme, ells que tenen cada dia els micròfons de les televisions i les ràdios al davant! Però, a més, què passa amb el drets dels altres a expresar el rebuix? I això no ho toleren, perquè no toleren la diversitat. Els del PP (alguns- molts malauradament), començant per tota la colla casposa que dirigeix aquest partit, serien, en un país amb uns nivells culturals regulars (i no sent els 3ers per la cua) un partit extraparlamentari o com a màxim residual. Quan a les universitats no et volen, t'hauria de fer pensar. I hauria de fer pensar a la resta de la població i no deixar-se endur per missatges manipulats.

La memòria democràtica

2008-02-12T10:36:00.001+01:00

Podeu llegir un article sobre el tema a la revista ordint la trama . En el número 62 que ara hi ha a la venda.

Notícies catalanes

2008-02-04T11:02:00.001+01:00

Els catalanas, aquesta nació, fa temps que patim desestructurament en molts àmbits. Les notícies en són un. Sovint, fets d'una importància com a mínim dubtosa, a la pràctica que no ens afecten en res, es colen com a pròpies als mitjans en català (que no catalans). Fets que només tenen el suposat interès que succeixen a l'estat espanyol. En definitiva, tot plegat només és una eina més per ,soterradament, espanyolitzar Catalunya. És a dir, les notícies és el de menys, en aquest moment el que importa és limitar el poder de coneixement dels catalans a l'àmbit estret i caspós del 'estat espanyol. És a allò que deia Cardús:"els qui diuen que la nostra nació és petita, resulta que el seu món s'acaba a Espanya".

Uns exemples, quanta gent coneix que ahir va ser l'aniversari del naixement de Jaume I? De fet, tot l'any hi ha activitats. Ho van commemorar a la seva ciutat natal, Montpeller (llavors Catalunya), ho van commemorar fins i tot a València, i, com no, a Palma. També a Perpinya. A tot arreu, menys a la Catalunya autonomicista. Però ens mantenen tan tancadets a la gàbia que tampoc veiem que a la Cat- Nord s'ha, un fet històric, reconegut legalment l'existència del català o que tenim una selecció oficial de rugbi que competeix internacionalment. I tantes d'altres coses.

Evidentment, estarà pensant qui llegeixi això, que si hom vol pot asseventar-te. I tant! Per internet, per exemple, o el nostrat boca- orella, però fora d'això, un àmbit informatiu limitat a qui vol saber, la majoria de la població viu ignorant tot això. Només preocupats pel que diuen i deixen de dir els bisbes espanyols, els fatxes del PP o els imbècils de Ciutadans.

Premi Ramon Llull

2008-02-01T12:10:00.001+01:00

Enguany el premi a recaigut en una dona, Najat El Hachmi, d'origen marroquí. Això no va més enllà d'una simple descripció, però evidentment no pot deixar de ser notícia pel fet del seu origen, per ser una excepció. Amb tot, i per sort, una excepció a la qual ens hauríem d'anar acostumant. Ja tenim, o hem tingut en català, d'altres escriptors, com Asha Miró o Candel provinents d'altres cultures i que s'han incorporat a la nostra societat i ens han enriquit amb les seves aportacions.

Això passa a tot arreu, i no seria de destacar si no fos per la peculiar situació de Catalunya, i del català. Ningú, o molt poca gent, diu que Fredy Mercury fos d'origen iranià, o que l'actor Keanu Reeves segui libanès, simplement eren i és respectivament un bon cantant i un bon actor. Però és clar, la situació de la llengua anglesa no és la de la catalana. I per molt que tant l'Asha com ara la Najat diguin que volen ser reconegudes per les sebres obres, la situació cultural del país mana.

Per tant, quan dic que ens hauríem d'anar acostumant, vull dir que reclamo normalitat per la cultura catalana (cosa que ara per ara només pot assegurar un estat propi). Una cultura que no inclou els escriptors en qualsevol de les 300 llengües que es parlen avui a Catalunya, sinó que hauria d'assumir la llengua pròpia del país com vehicular en tots els àmbits de la societat, seguint el model català de no ficar-se a casa de ningú.

El català és l'eina de cohesió més important que tenim al nostre país. Per això el PP intentar segregar-nos com un pas més en la seva línia de destruir el català i Catalunya, a la qual nega l'evidència de ser una nació. Aquest premi, per tant, és més que una obra més, és un pas en la bona direcció per assolir una Catalunya plenament normalitzada, on el castellà passi a ser una llengua estrangera (com les altres 300) que ompli el nostre currículum de coneixements i deixi de ser una rèmora que ens impedeixi adquirir una tercera llengua molt més útil com és l'anglès, l'alemany o l'àrab.

I a mi què la borsa?

2008-01-30T11:12:00.001+01:00

D'uns anys ençà sembla que és més important l'economia que les persones. Mentre l'economia vagi bé, la gent que es foti de gana. Així, s'ha especulat amb un bé de primera necessitat com l'habitatge, s'ha degenerat l'alimentació fins a l'extrem que ja no hi ha temporades, i el transport d'aliments d'altres bandes del món és un dels motius de contaminació més importants, alhora que perjudiquen els països productors els quals segueixen mantenint una economia colonial (dependent de la metròpoli).

Però aquí res no sembla importar, la TV3 es dedica a informar a tothora dels resultats de la borsa:"ha baixat mig punt percentual", diuen. I què collons vol dir això? Qui ho entén que no sigui especialista? Això ha d'anar a una tele pública? I fins i tot hi ha un programa fixe per l'economia. El bombardeixos sobre una suposada preocupació del preu del cru i l'economia és constant. Doncs preocuparà als fabricants de cotxes! I servirà per justificar la guerra de l'Irak, però a mi m'importa més el preu de la llet i d'altres aliments bàsics, i és ben conegut que per no molestar a l'economia resulta que es limita la producció. Resultat? Ara ens puja el preu dels aliments bàsics com el pa també... i culpen l'economia mundial! Quina barra.

Doncs goita, per mi els qui vulguin fer calers especulant, si els surt malament, que es llencen daltabaix d'un edifici de 20 plantes, però que ens deixin tranquils. No tenen vergonya d'anunciar, després de queixar-se que tot va malament, els resultats d'escandol de guanys? Milers de milions d'euros de guanys de grans empreses multinacionals, dels quals els ciutadans no en veiem ni cinc. I a sobre pretenen que nosaltres ens preocupem "per l'economia". A mi la seva economia me la bufa, el que em preocupa és tenir per menjar i per viure.

Suport a la vaga de conductors de bus

2008-01-03T14:46:00.002+01:00

Com a treballador, només puc que estar d'acord amb les reivindicacions dels conductors de bus de Barcelona. Jo també he patit aquest abús d'un dia només de festa a la setmana durant molts anys, és inhumà, i jo només el feia entre setmana. Per tant puc entendre aquesta reivindicació, la llàstima és que com passa actualment amb totes les reivindicacions només s'liquin quan s'aconsegueixen a un sector laboral determinat, i no a tothom.

Com a estudiant, no només hi estic d'acord amb ells, sinó que el SEPC dóna suport a la vaga, doncs fa temps que es reclama millores en els transports públics en general, i gratuïtat dels transports pels estudiants.

El paper de l'administració i de TV3 em sembla patètic, intentant pressionar els legítims drets de protestar dels treballadors amb imatges d'usuaris imbècils que no saben o no volen saber que hi ha vaga i que surten a la tele dient que "porten una hora esperant". I què esperen?? I per què ho treuen a la tele gent suposadament perjudicada pels busos? Manipulació. Que parlin de la manca de transports públics a Catalunya i dels seus preus! I de les condicions dels qui treballen.

Quina hipocresia, parlant del preu de la benzina, que s'ha d'estalviar, pero aquests polítics no fan res per millorar el transport públic, ni tan sols, ara ho sabem, tenen cura dels seus treballadors. Uns treballadors, que cal recordar, pateixen abusos i agressions diverses al seu lloc de feina per part d'usuaris exaltats.

Per què serveixen els estancs?

2007-12-25T16:34:00.002+01:00

Estem tan immersos en la rutina, formen una part ja com del paisatge, són tan "evidents" que ningú sembla demanar-se què hi fan i per què serveixen. N'hi ha una autèntica xarxa d'establiments d'aquesta mena, tants com farmàcies.

Tenen sentit una xarxa d'establiments només per vendre tabac? A aquestes alçades no. Quan es fomentava el consum d'aquesta droga podien tenir algun sentit, a part de ser un monopoli. Però ara? Només poden servir perquè unes poques famílies, generalment agraciades durant l'època franquista amb el permís per obrir aquest "negoci", es continuïn omplint les butxaques malmetent la salut de la població.

També eren els establiments on es venia el paper oficial, i quin sentit té ara amb Internet? Cap. Quan fa que la gent no va a un estant a aconseguir un document oficial? O el facilita la pròpia administració o es pot descarregar d'Internet. I els segells, ara que correus és privat, perquè s'han de vendre als estancs? Però a més, d'on ve relacionar tabac amb paper oficial? Aquesta relació masclista prové del nacional-catolicisme franquista que relegava la dona a un paper secundari en absolutament tot. Per tant l' home (fumar feia més home) era el qui s'encarregava de "mantenir la casa" i de les "coses oficials" (que feia molt importants a una colla d'analfabets submisos).

Relacionat amb aquesta visió de la societat, i del seu paper monopolístic, estava el fet d'usar l'estanquera (d'aquí aquest nom de la bandera de l'estat espanyol) imposició que, per sort, després de la crema a Catalunya de bústies i rètols a la fi va desaparèixer

Quan viatgin per Europa, per països normals, estaria bé fer l'exercici de buscar estancs, que mirin on es pot comprar tabac i veuran que no és tan fàcil com aquí o que es vénen a més llocs. També que mirin on es compren les coses i quines relacions culturals s'hi fan, per exemple, a Anglaterra els diaris es vénen a les farmàcies.

Parabol·lica

2007-12-10T21:08:00.001+01:00

Ja la tenim un altre cop aquí! L'havien de venir a sintonitzar i avui han vingut. Ja podem veure els canals alemanys. Programes originals, més de 300 en obert, i en horaris civilitzats. Per exemple, per veure la pel·li de la nit no cal que t'esperis fins quarts d'11, a les 8 ja la tens i aixíu hom pot a anar a dormir a una hora assenyada.

N'hi ha que s'extranya de que no vulgui veure el futbol, es veu que aquí la gent només utilitza la TV per això. Doncs qui vulgui pagar per veure una colla de multimillonaris perseguint una pilota per ficar-la entre 3 pals que s'ho faci mirar.

Fins i tot les antenes comunitàries les orienten cap al canal "pus"perquè la gent s'ho pirateji i veure més futbol. Quin malbaratament de recursos! Amb la de canals que es poden veure! A aprendre idiomes!

Alvarez i la manifestació pel dret a Decidir

2007-11-30T11:23:00.002+01:00

El Senyor Albarez, secretari geraral de l'UGT, ha declarat que "ningú l'ha convitat a anar a la manifestació pel dret a decidir". Té un greu problema el secretari de l'UGT si en una crida feta "a la nació catalana" no se sent identificat. Vol dir que alguna cosa més, a part de parlar en català, cal fer pel catalanisme.

Llavors, ho intenta justificar amb el fet "que fa anys que hi ha el problema" i en el fet que "els partits polítics s'hi possin". Si fa anys que dura, per què no s'han queixat els sindicats, començant pel seu? I per què segueixen sense obrir la boca en tots els desastres que han hagut recentment al nostre país? I a més, se'l veu el llautó quan parla de partits polítics, perquè aquesta manifestació la convoca una entitat de la societat civil, els partits van al darrera.

Així mostren un cop més com PPSOE, als quals l'Albarez deu obediència (com els sucursalistes del PSC), van en contra de Catalunya i intenten, com van fer amb la manifestació de febrer, que surti malament. Quan una convocatòria es fa "a la nació catalana" tots els catalans ens hauríem de sentir identificats, en tant que som perjudicats. El senyor Albarez, per això, es veu que no se sent "convidat".